Inaugurem la secció del blog en català amb un dels temes estrella de la Guia d’estil per al tractament dels mots xinesos en català: la pronunciació del pinyin. No us enganyarem si diem que és un dels capítols que ens va costar més d’escriure!

Dissabte 8 de desembre, la nostra companya Sílvia Fustegueres (@xines_cat) ens avisava a través de Twitter:

dubtes en la pronunciació del xinès

 

Tal com expliquem a la Guia d’estil, a banda de la inexistència d’alguns sons del xinès en català i castellà, un altre dels problemes que ens trobem en la pronunciació de noms xinesos és que algunes lletres que fa servir el pinyin no es corresponen amb el so que tenen en català. L’exemple més clàssic és el de la “q” del pinyin, que es pronuncia de manera similar a la ch de chino en castellà o, segons l’AFI: /tɕh/.

A continuació teniu alguns recursos per saber com pronunciar els sons dels pinyin:

1. El capítol 4 de la Guia d’estil per al tractament dels mots xinesos en català. Hi trobareu les correspondències a l’AFI però també orientacions per a usuaris no especialistes. A la imatge següent en teniu un exemple.

Exemple de la Guia d'estil per al tractament de mots d'origen xinès

Imatge de «La pronunciació del xinès estàndard», capítol 4 de la Guia d’estil.

 

2. El repertori sil·làbic de la Guia d’estil. En el moment d’elaborar la Guia d’estil, també vam crear un repertori sil·làbic del xinès (l’annex 2), amb correspondències entre diferents sistemes de transcripció i clips d’àudio per escoltar la pronunciació de les síl·labes: http://www.gencat.cat/llengua/BTPL/xines/sillabari.html 

 

3. Google Translate. Per filar encara més prim, si aconseguiu el nom en caràcters (si és de persones conegudes o topònims importants potser el podeu copiar i enganxar des de la Viquipèdia), Google Translate ofereix l’opció d’escoltar una pronunciació més precisa amb els tons corresponents. En el cas de la imatge, per exemple, podríem escoltar el nom de Geng Wenqiang.  

 

Google Translate per escoltar la pronunciació exacta

Confondre alguns dels sons del pinyin fa que certs noms (per exemple, la dinastia Qin) deixin de ser identificables per a les persones que sabem xinès o que en tenim nocions, i val a dir que cada cop som els qui ens hem interessat per aquesta llengua.

 

Referències:

Casas-Tost, Helena; Rovira-Esteva, Sara, ed. Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2015. (Biblioteca tècnica de política lingüística; 2). URL: https://ddd.uab.cat/record/133473 

Mireia Vargas-Urpi

TXICC