Vés al contingut
Universitat Autònoma de Barcelona
  • Català
  • 简体中文
  • English
  • Español
Grup de recerca en Traducció del xinès al català/castellà (TXICC)

Tesis llegides

  • Inici
  • Membres
  • Recerca
    • Línies de recerca
    • Tesis
      • Tesis llegides
      • Tesis en curs
    • Tesines
      • Màster Universitari de Didàctica del Xinès per a Hispanoparlants
      • Màster en Traducció i Interpretació Professional Xinès-Espanyol
      • Màster oficial o treballs de recerca de doctorat
  • Publicacions
    • Lingüística contrastiva entre el xinès i el català/castellà
    • Didàctica del xinès com a llengua estrangera
    • Didàctica del xinès per a fins específics (llengua per a traductors)
    • Anàlisi crítica del discurs sobre la llengua xinesa i la representació l’altre xinès
    • La comunicació intercultural entre la cultura espanyola i la xinesa
    • Traducció i interpretació entre el xinès i el català/castellà
  • Traduccions
  • Projectes
  • Activitats
    • Premi de Traducció
      • Edicions anteriors
    • Divulgació i transferència
      • Convenis
      • Exposicions
      • Entrevistes
      • Xarxes socials
      • A la premsa
      • Blog
        • Noms xinesos: orientacions per a la pronunciació
        • Noms propis: més enllà del pinyin
        • Parlem de l’Any Nou Xinès
    • Formació
  • Bases de dades
  • ROVIRA-ESTEVA, Sara. El paper dels mesuradors xinesos en la pragmàtica del text. Direcció: Marisa Presas. UAB. 2003.
  • TAI Yu-Fen. La influencia literaria e impacto cultural de las traducciones de Lin Shu (1852-1924) en la China de finales del siglo XIX a principios del XX. Direcció: Laureano Ramírez. UAB. 2003.
  • CASAS-TOST, Helena. Análisis descriptivo de la traducción de las onomatopeyas del chino al español. Direcció: Sara Rovira-Esteva. UAB. 2009.
  • SUÁREZ GIRARD, Anne-Hélène. Sinología y traducción: El problema de la traducción de poesía china clásica en ocho poemas de Du Fu (712-770). Direcció: Carles Prado. UAB. 2009.
  • HSU Tsai-Wen. Aspectos discursivos en la traducción de la correspondencia comercial chino-español: movimientos retóricos y estrategia de cortesía. Direcció: Sara Rovira-Esteva i  Allison Beeby. UAB. 2010.  
  • LIN Chi-lien. Estudio estilístico contrastivo de las seis traducciones al chino de Platero y yo. Direcció: Sara Rovira-Esteva. UAB. 2011.
  • WU Chia-hua. Estudio diacrónico (siglo XX y XXI) y diatópico (China, Hong Kong y Taiwan) del neologismo en lengua china. UAB. Direcció: Sara Rovira-Esteva i Joaquín Beltrán. 2011.
  • CHANG Yun-Chi. Estudio sobre la traducción del lenguaje no verbal del chino al español: el caso de la novela Xi You Ji. Direcció: Sara Rovira-Esteva. UAB. 2012.
  • VARGAS-URPÍ, Mireia. La interpretació als serveis públics i la mediació intercultural amb el col·lectiu xinès a Catalunya. Direcció: Marta Arumí i Sara Rovira-Esteva. UAB. 2012.
  • WANG Yi-Chen. Los marcadores conversacionales en el subtitulado del español al chino. Direcció: Anna Matamala i Sara Rovira-Esteva. UAB. 2013.
  • HUANG, Wei. Una propuesta comunicativa para la traducción pedagógica del chino al español en China. Direcció: Allison Beeby i Helena Casas. UAB. 2014.
  • TAN Yanping. La traducción jurídica del Código Penal de España al chino. Análisis de los problemas de traducción y propuesta didáctica. Direcció: Carmen Valero-Garcés i Mireia Vargas-Urpi. UA. 2017.
  • JIA Jia. Estudio contrastivo de los conectores causales y consecutivos entre el español y el chino: una propuesta de aplicación didáctica. Direcció: Joan Torruella i Helena Casas-Tost. UAB. 2018
  • QU Xianghong. El lenguaje no verbal en la enseñanza del chino: una propuesta pedagógica. Direcció: Sara Rovira-Esteva. UAB. 2018.
  • LIU Shiyang. Principales problemas en la de adquisición del chino como lengua extranjera a partir del análisis de errores de estudiantes españoles. Direcció: Helena Casas-Tost i Sara Rovira-Esteva. UAB. 2019.
  • TOR-CARROGGIO, Irene. Audio description in China. Past, present and future. Direcció: Helena Casas-Tost i Sara Rovira-Esteva. UAB. 2020.
  • AN Tsun-wei. El papel de los paratextos en la traducción de la narrativa china al castellano y la creación de la imagen del otro chino. Direcció:  Helena Casas-Tost i Sara Rovira-Esteva. UAB. 2020.
  • NIE Lingzhi. Modismos en español y en chino: estudio comparativo de las ideologías transmitidas a través de los términos de color. Direcció: Jordi Mas i Juan José Ciruela. UAB.
  • CHI Huidong. Problemática lingüística y extralingüística de la interpretación judicial del español al chino en el proceso penal: Estudio descriptivo basado en casos reales. Direcció: Mireia Vargas-Urpi i Carmen Bestué Salinas. UPF.
  • GAO Peng. La transmisión de los referentes culturales en el fansubbing del español al chino. El caso de la serie de televisión española El Ministerio del Tiempo. Direcció: Jenny Brumme i Mireia Vargas-Urpi. UPF.
  • QI Zhongcheng. El tratamiento de la equivalencia en los diccionarios bilingües español-chino: el caso de los verbos desde la perspectiva de los aprendices sinohablantes. Direcció: Elisenda Bernal i Mireia Vargas-Urpi. UPF.
  • ZHOU Sirui. Translation of Rhetorical Figures of Culture-loaded Shuyu in Hóng Lóu Mèng. Direcció: Mireia Vargas-Urpi i Marta Marfany. UPF.
  • ÁVILA RUIZ, María Olivia. Factores motivacionales en el aprendizaje significativo de la lengua china, María Olivia Ávila Ruiz. Direcció: Juan José Ciruela Alférez. UGR.
  • ZHU Jinyu. La definición de la imagen china de Jorge Luis Borges y su recepción a través de su traducción al chino. Direcció: Juan José Ciruela Alférez. UGR.
  • ULIANA, Chiara. El complemento directo en el chino moderno: análisis teórico y propuesta didáctica para hispanohablantes. Direcció: Juan José Ciruela Alférez. UGR.

Tweets by TXICC

Contacte i informació legal

Sobre el web

Universitat Autònoma de Barcelona
  • Avís legal
  • Protecció de dades
  • Accessibilitat web

Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat i excel·lència, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement. La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.

© 2023 Universitat Autònoma de Barcelona

Vés a dalt ↑ Puja ↑