A fi de registrar detalladament tota la informació sobre la disposició de les troballes, es va idear un sistema basat en la presa d’imatges amb càmeres digitals.
El primer pas va consistir a dividir la superfície del jaciment en quadres de 50 cm de costat. L’escassa altura del sostre de l’abric impedia enfocar tota la superfície de cada quadre de 50 cm . Per aquest motiu, els quadres es van subdividir en quatre quadres de 25 cm de costat.
La càmera digital, connectada a un ordinador portàtil, es va muntar en un trípode i es va col·locar damunt del quadre de treball. Un cop efectuats els ajustaments d’enfocament, brillantor i contrast, es va captar la imatge i es va arxivar a la memòria de l’ordinador.
Ja en el laboratori i amb l’ajuda d’un ordinador més potent, es van corregir els errors de paral·laxi així com les diferències de brillantor i contrast entre les imatges, a causa de les irregularitats de la superfície coberta per les restes arqueològiques.
Finalment, les imatges es van ajuntar com si fos un puzle per obtenir una sola imatge que constituís la reproducció fidel del conjunt arqueològic tal com es trobava en el moment del seu descobriment.
#link_bar a { padding:10px; font-weight:bold; margin:2px; float:left; text-decoration: none;}<br /> #link_bar a:link { color:#707070; background-color:#ffffb3; }<br /> #link_bar a:visited { color:#909090; background-color:#ffffb3; }<br /> #link_bar a:hover { color:#ffffff; background-color:#CCCCCC; }<br /> #link_bar a:active { color:#f0f0f0; background-color:#00ff00; }<br />