El Grup de Recerca d’Arqueoecologia Social Mediterrània té per objectiu principal la reconstrucció de la dinàmica social, econòmica i ecològica de les societats que van poblar la conca occidental de la Mediterrània al llarg de la prehistòria recent, és a dir, entre el tercer i el primer mil·lenni abans de la nostra era. Dins d’aquest marc, la major part de la intensitat investigadora s’ha centrat a dues regions: el sud-est de la Península Ibèrica i les Illes Balears.
Fins aleshores, dins dels dos àmbits geogràfics esmentats, s’han dut a terme nombroses campanyes de treball de camp i programes sistemàtics d’anàlisi de materials, centrats en diversos jaciments arqueològics multiestratificats: Son Fornés (Mallorca), les coves d’enterrament pretalaiòtiques d’Es Càrritx, Es Mussol i Es Forat de Ses Aritges (Menorca), la naveta d’enterrament de Ses Arenas de Baix (Menorca) i els poblats argàrics de Gatas i Fuente Álamo (Almeria). A més a més, la investigació també s’ha adreçat als àmbits de l’anàlisi territorial i a la paleoecologia a gran escala, concretament a la depressió de Vera (Almeria) i Mallorca (Les Balears). Els darrers anys, l’equip està fent treballs de camp, de laboratori, museïtzació i divulgació del patrimoni arqueològic a la vall del Guadalentín (Múrcia), gràcies a la investigació a La Bastida, un dels assentaments argàrics més importants del sud-est, i la Tira del Lienzo.
Aquestes activitats de recerca desenvolupades durant els últims 30 anys han permès aprofundir en el coneixement de grups arqueològics tan destacats com Los Millares i El Argar del sud-est peninsular, així com els períodes navetiforme i talaiòtic de les Illes Balears.
La perspectiva investigadora que caracteritza el nostre grup de treball pot definir-se en funció de dos principis fonamentals:
- La necessitat d’orientar la investigació cap al coneixement de les condicions materials (en termes d’agents humans, estructura productiva i estat del medi ambient) que permeten comprendre l’organització global d’una societat del passat i explicar-ne el desenvolupament. D’aquí l’èmfasi en la investigació de les variables paleoeconòmiques i paleoecològiques .
- Malgrat que l’arqueologia prehistòrica pot considerar-se l’àmbit científic a partir del qual s’articulen la resta de les investigacions, estem convençuts que l’enfocament interdisciplinari segons una perspectiva cronològica a llarg termini és la via més satisfactòria per enregistrar l’extrema variabilitat de l’expressió empírica dels fenòmens socials. Per aquest motiu, apostem per una investigació arqueològica relacionada estretament amb altres disciplines de les ciències naturals, com ara la geologia, la geomorfologia, la botànica, la zoologia, l’ecologia, la cronometria o l’antropologia física, entre d’altres. Aquesta voluntat s’ha plasmat en diversos projectes oficials de col·laboració amb departaments universitaris relacionats amb les ciències de la terra, ciències dels materials, geografia o ciències de la salut, adscrits a centres estatals i internacionals .