Arnau de Vilanova s’inscriu dins el galenisme arabollatí que arriba massivament amb les traduccions de Galè i dels autors mèdics àrabs i que domina la medicina baixmedieval. Davant aquest allau de nous textos Arnau opta per donar prioritat a recuperar directament Galè i els escrits que, a parer seu, permeten comprendre’l, enfront d’altres corrents mèdics que s’inclinen per la síntesi d’Avicenna (Canon), per Aristòtil segons la interpretació d’Averrois o per una aproximació empirista. El seu declarat antiaverroisme lliga amb la seva concepció epistemològica de la medicina. D’altra banda, val la pena preguntar-se quin era el veritable pes de la màgia natural i l’astrologia en la seva medicina, una presència real però minoritària, sobredimensionada per la llegenda arnaldiana.
