A l’actual projecte participen els investigadors següents:

Equip d’investigació

Jaume Mensa i Valls (Investigador principal)

Catedràtic d’universitat de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Filosofia). Format en Filosofia, Teologia i paleografia-arxivística, va realitzar la seva tesi sobre “La polèmica escatològica entre Arnau de Vilanova i els teòlegs professionals” (1993). Des d’aleshores la seva recerca s’ha centrat en l’obra espiritual d’Arnau de Vilanova, a més de dedicar diversos estudis a les obres espirituals arnaldianes d’autoria dubtosa. Ha estat guardonat amb el XXI Premi Joan Maragall, atorgat per la Fundació Joan Maragall, pel seu estudi Arnau de Vilanova i els teories medievals de l’amor. Més informació en el web de Narpan.

Sebastià Giralt Soler

Catedràtic laboral de Filologia Llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana). Doctor en Filologia Clàssica i màster en Història de la Ciència. La seva activitat investigadora s’ha centrat en la medicina, la màgia i l’astrologia medievals. La seva principal línia de recerca ha estat el corpus mèdic d’Arnau de Vilanova, de qui ha estudiat escrits de medicina pràctica i d’arts ocultes, així com la pervivència en l’era moderna. D’altra banda, té una àmplia experiència en l’elaboració de materials en línia per a la didàctica i la divulgació, especialment amb la creació del portal Labyrinthus. Més informació en el seu web personal.

Alberto Alonso Guardo

Professor titular de Filologia Llatina a la Universidad de Valladolid (Departamento de Filología Clásica). Llicenciat i doctor en Filologia Clàssica. Ha desenvolupat la seva investigació sobre temes relacionats amb l’Edat Mitjana, especialment sobre medicina i sobre l’endevinació del futur a l’Edat Mitjana amb especial dedicació als denominats Llibres de sorts. Aquesta activitat s’ha plasmat en la confecció de dues edicions crítiques de tractats d’aquesta temàtica (medicina i endevinació) i en la realització de nombrosos estudis sobre aquests temes. Més informació.

Robert March Tortajada

Professor Ajudant Doctor de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant (Departament de Filologia Catalana). Estudis en Filologia Anglesa, Comunicació Audiovisual i Filologia Catalana, Màster en Estudis Hispànics Avançats, Màster en Identitat Europea Medieval, Doctor en Estudis Hispànics Avançats i Doctor en Llengües, Literatures, Cultures i les seves Aplicacions. Entre els seus interessos destaquen la literatura catalana medieval, moderna i contemporània; la dramatúrgia; les relacions entre la poètica i el pensament i la representació de la memòria. Més informació.

Equip de treball

Sergi Grau Torras

Llicenciat en Història, Màster en Història de la Ciència i doctor en Filosofia, ha realitzat la tesi de doctorat sobre la influència d’Aristòtil en la medicina i la filosofia natural d’Arnau de Vilanova. També s’ha dedicat a la recerca d’heretgies medievals com els càtars i els valdesos. Professor associat d’Història de la Ciència a la UAB, és encarregat de recerca i de desenvolupament de projectes a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, dirigida per Jordi Savall. Més informació en el seu web personal.

Maria Cabré Duran

Graduada i doctora en Filosofia. Màster en estudis medievals (paleografia, codicologia i filosofia medieval), ha realitzat la seva tesi sobre el teòleg Antoni Andreu.

Jordi Bossoms Costa

Graduat i doctor en Estudis Clàssics, Màster en Història de la Ciència, Diplome Internationale des Instituts d’Études Médievales. Ha fet la seva tesi amb el títol: “Sobre les malalties agudes: estudi i edició del conjunt d’obres atribuïdes a Arnau de Vilanova basades en el Regimen acutorum d’Hipòcrates”.

Mònica Carnicé Silvestre

Investigadora predoctoral (Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la UAB). Màster en Cultures i Llengües de l’Antiguitat, Màster de Professorat de Secundària. Està preparant la seva tesi sobre l’edició crítica i estudi del De venenis atribuït a Arnau de Vilanova.


En anteriors projectes van participar els investigadors següents:

Michael R. McVaugh.

Un dels estudiosos internacionals més prestigiosos de la medicina medieval, actualment professor emèrit de la University of North Carolina. Des de la seva tesi doctoral (1965) s’ha dedicat, entre altres aspectes, de la medicina dels segles XIII i XIV especialment en l’entorn proper a Arnau de Vilanova (Montpeller i la Corona d’Aragó), a l’edició crítica i l’estudi de les obres arnaldianes, sobretot en el marc dels Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO), al comitè editorial del qual pertany dels seu inici el 1975 fins actualitat. Ha elaborat, en solitari o en col·laboració amb altres investigadors, set dels volums publicats dels AVOMO, un en premsa i ara n’està preparant uns altres dos. Més informació en el seu web personal.

Francesco Santi

Graduat en filosofia amb una tesi de llicenciatura titulada Arnaldo da Villanova e l’Expositio super Apocalypsim, publicada en català (1987) i doctor en Història medieval, ha estat catedràtic a les Universitats del Salento, de Lecce i de Cassino. Entre les seves nombroses publicacions sobre filosofia i cultura religiosa medievals té destacades aportacions al pensament espiritual d’Arnau de Vilanova. Ha editat obres de Ramon Llull (Corpus Christianorum, Continuatio Medievalis, 183). Membre del Consell d’Administració de la SISMEL, de la qual actualment és director, i de la Fondazione Franceschini, ha supervisat la creació de les bases de dades de totes dues institucions, ocupant-se de les problemàtiques metodològiques derivades de les aplicacions de la Informàtica a les fonts literàries. Entre els projectes de recerca en què ha participat ha estat responsable nacional d’un PRIN dedicat al repertori d’autors i textos llatins medievals i responsable local d’un FIRB dedicat a la base de dades del manuscrit medieval.

Antoine Calvet (París)

Sens dubte el millor coneixedor del corpus alquímic pseudoarnaldià. Doctor per la Université de Paris-Sorbonne (1995), el seu darrer extens estudi (Les œuvres alchimiques attribuées à Arnaud de Villeneuve, París-Milà, 2011) recull, revisa i amplia les seves investigacions sistemàtiques sobre el conjunt de l’alquímia falsament atribuïda a Arnau de Vilanova. .

Josep Alanyà

Director de l’Arxiu de la Catedral de Tortosa i del Arxiu Diocesà de Tortosa. Format en filosofia, teologia i filologia, és arxiver i historiador, Ha publicat nombrosos estudis documentals, incloent-hi llibres, articles i comunicacions, sobretot centrats en la història local de Tortosa i els territoris veïns a l’Edat Mitjana.

Barbara Scavizzi

Doctora per la SISMEL amb la tesi Il tractatus epistolarum christini di Arnaldo di Villanova. Edizione critica (2009), dirigida per Francesco Santi, ha estat col·laboradora científica a la SISMEL per a les bases de dades bibliogràfiques de Medioevo latino i Compendium Auctorum Latinorum Maedii Aevi -C.A.L.M.A.

Altres col·laboradors:

Miquel Hernàndez

Creació i manteniment de les bases de dades.

Mireia Subirana Brecha

Estudiant de Pràctiques Externes d’Estudis Clàssics, UAB (setembre 2014-gener 2015).

Cristina Sáez González

Estudiant de Pràctiques Externes d’Estudis Clàssics, UAB (setembre 2014-gener 2015).

Luis González Mérida

Becari de col·laboració del Departament de Filosofia de la UAB (gener 2014 – 2014).

Carlos-Sebastià Delgado

Becari de col·laboració del Departament de Filosofia de la UAB (gener 2013 – juny 2013).

cronica.jpg
Il·lustració: Pere el Gran, ferit lluitant contra els francesos el 1285, Giovanni Villani, Nuova cronica, ms. Vaticà, BAV, Chigiano L VIII 296, f.137v. Aquest va ser el primer rei de qui Arnau va ser metge(Procedència: Wikimedia).