Els escrits pertanyents al corpus alquímic pseudoarnaldià transmesos per la tradició manuscrita són els següents (Calvet):
- Cathena aurea («Cadena àuria»): després de presentar-se com una revelació espiritual deriva a un tractat alquímic sobre la teoria del mercuri sol.
- De aqua vitae simplici et composita («Sobre l’alcohol simple i compost») tracta de l’aplicació mèdica de l’alcohol, amb recurs a l’astrologia.
- Defloratio philosophorum («Florilegi dels filòsofs»), conté una visió que il·lustra les transformacions del mercuri i receptes alquímiques diverses.
- De secretis naturae («Sobre els secrets de la natura») = De philosophorum lapide («La pedra filosofal») és un diàleg en què un mestre exposa l’obra alquímica en analogia amb la mort i resurrecció de Crist.
- De vita philosophorum («Sobre la vida dels filòsofs»): s’hi tracta la revelació de l’elixir com a remei universal de fabricació alquímica capaç de restablir l’equilibri de la complexió humana.
- Elucidarium («Obra il·luminadora»): pretén oferir una exposició clarificadora i abreujada de les operacions alquímiques.
- Epistola ad Iacobum de Toleto de sanguine humano distillato («Epístola a Jaume de Toledo sobre la destil·lació de la sang humana»): explica com destil·lar sang humana i la seva aplicació terapèutica,
- Epistola super alchimia ad regem Neapolitanum («Epístola sobre l’alquímia al rei de Nàpols»): exposició clara i sintètica de l’art de la transmutació alquímica adreçada al rei Robert de Nàpols.
- Flos florum («Flor entre flors») = Perfectum magisterium («Magisteri perfecte») / Semita semitae («Camí de camins») / la part pràctica: Practica ad quendam papam («Pràctica adreçada a un papa»). Els diversos títols reflecteixen diverses versions que van circular sobre la mateixa base textual.
- Novum lumen («Llum nova») explica diverses fases de la transmutació alquímica però només fins a arribar a una cendra que prefigura la pedra filosofal, però sense atènyer-la.
- Novum testamentum («Nou testament»): tracta de la pedra filosofal i la transmutació metàl·lica.
- Opus simplex («Obra simple»): pràctica alquímica que recull nombroses receptes.
- Phoenix («Fènix»): es basa en l’afirmació que el mercuri i el foc basten per produir plata i or. S’estén sobre les qualitats medicinals de l’elixir.
- Quaestiones tam essentiales quam accidentales («Qüestions essencials i accidentals»): una quarantena de qüestions sobre aspectes diversos diversos relacionats amb l’alquímia, com els metalls, els pigments, la destil·lació…
- Rosa aurea («Rosa àuria»), una pràctica alquímica.
- Rosa novella («Rosa novella»): resumeix els aspectes pràctics del Rosarius philosophorum.
- Rosarius philosophorum («Roser dels filòsofs»): el principal text del corpus, orientat a la producció de l’elixir per mitjà de la pedra filosofal. Es fonamenta en la idea que l’elixir només es pot atènyer imitant la natura, és a dir, retornant a la substància de base dels metalls, el mercuri-sofre. N’es un dels aspectes més originals el doble vessant de l’elixir, vàlid tant per transmutar els metalls vils en nobles -or i plata purificats- com per aconseguir i mantenir la salut com una medecina universal.
- Speculum alchimiae («Espill de l’alquímia»), diàleg d’un mestre amb un deixeble per exposar-li el procés de l’obra alquímica.
- Testamentum («Testament»), brevíssima pràctica alquímica.
- Tractatus parabolicus («Tractat de paràboles»): construït a partir de citacions bíbliques, presenta la transformació del mercuri en or o en plata aproximant-la a la mort i resurrecció de Crist, anunciades pels profetes de l’Antic Testament.
Altres escrits atribuïts a Arnau en la impremta moderna:
- Experimenta («Experiments»),
- In Commentarios Hortulani expositio («Exposició sobre els Comentaris d’Hortulà»),
- Opus de arte maiori («Obra d’art major»),
- Recepta electuarii mirabilis praeservantis ab epidemia («Recepta d’un electuari meravellós que protegeix de l’epidèmia»),
- Succosa carmina («Poemes suculents»).
