Els escrits pertanyents al corpus alquímic pseudoarnaldià transmesos per la tradició manuscrita són els següents (Calvet):
- Cathena aurea (“Cadena àuria”): després de presentar-se com una revelació espiritual deriva a un tractat alquímic sobre la teoria del mercuri sol.
- De aqua vitae simplici et composita (“Sobre l’alcohol simple i compost”) tracta de l’aplicació mèdica de l’alcohol, amb recurs a l’astrologia.
- Defloratio philosophorum (“Florilegi dels filòsofs”), conté una visió que il·lustra les transformacions del mercuri i receptes alquímiques diverses.
- De secretis naturae (“Sobre els secrets de la natura”) = De philosophorum lapide (“La pedra filosofal”) és un diàleg en què un mestre exposa l’obra alquímica en analogia amb la mort i resurrecció de Crist.
- De vita philosophorum (“Sobre la vida dels filòsofs”): s’hi tracta la revelació de l’elixir com a remei universal de fabricació alquímica capaç de restablir l’equilibri de la complexió humana.
- Elucidarium (“Obra il·luminadora”): pretén oferir una exposició clarificadora i abreujada de les operacions alquímiques.
- Epistola ad Iacobum de Toleto de sanguine humano distillato (“Epístola a Jaume de Toledo sobre la destil·lació de la sang humana”): explica com destil·lar sang humana i la seva aplicació terapèutica,
- Epistola super alchimia ad regem Neapolitanum (“Epístola sobre l’alquímia al rei de Nàpols”): exposició clara i sintètica de l’art de la transmutació alquímica adreçada al rei Robert de Nàpols.
- Flos florum (“Flor entre flors”) = Perfectum magisterium (“Magisteri perfecte”) / Semita semitae (“Camí de camins”) / la part pràctica: Practica ad quendam papam (“Pràctica adreçada a un papa”). Els diversos títols reflecteixen diverses versions que van circular sobre la mateixa base textual.
- Novum lumen (“Llum nova”) explica diverses fases de la transmutació alquímica però només fins a arribar a una cendra que prefigura la pedra filosofal, però sense atènyer-la.
- Novum testamentum (“Nou testament”): tracta de la pedra filosofal i la transmutació metàl·lica.
- Opus simplex (“Obra simple”): pràctica alquímica que recull nombroses receptes.
- Phoenix (“Fènix”): es basa en l’afirmació que el mercuri i el foc basten per produir plata i or. S’estén sobre les qualitats medicinals de l’elixir.
- Quaestiones tam essentiales quam accidentales (“Qüestions essencials i accidentals”): una quarantena de qüestions sobre aspectes diversos diversos relacionats amb l’alquímia, com els metalls, els pigments, la destil·lació…
- Rosa aurea (“Rosa àuria”), una pràctica alquímica.
- Rosa novella (“Rosa novella”): resumeix els aspectes pràctics del Rosarius philosophorum.
- Rosarius philosophorum (“Roser dels filòsofs”): el principal text del corpus, orientat a la producció de l’elixir per mitjà de la pedra filosofal. Es fonamenta en la idea que l’elixir només es pot atènyer imitant la natura, és a dir, retornant a la substància de base dels metalls, el mercuri-sofre. N’es un dels aspectes més originals el doble vessant de l’elixir, vàlid tant per transmutar els metalls vils en nobles -or i plata purificats- com per aconseguir i mantenir la salut com una medecina universal.
- Speculum alchimiae (“Espill de l’alquímia”), diàleg d’un mestre amb un deixeble per exposar-li el procés de l’obra alquímica.
- Testamentum (“Testament”), brevíssima pràctica alquímica.
- Tractatus parabolicus (“Tractat de paràboles”): construït a partir de citacions bíbliques, presenta la transformació del mercuri en or o en plata aproximant-la a la mort i resurrecció de Crist, anunciades pels profetes de l’Antic Testament.
Altres escrits atribuïts a Arnau en la impremta moderna:
- Experimenta (“Experiments”),
- In Commentarios Hortulani expositio (“Exposició sobre els Comentaris d’Hortulà”),
- Opus de arte maiori (“Obra d’art major”),
- Recepta electuarii mirabilis praeservantis ab epidemia (“Recepta d’un electuari meravellós que protegeix de l’epidèmia”),
- Succosa carmina (“Poemes suculents”).
