Els comentaris d’Arnau provenen de la seva docència a Montpeller, atès que els cursos medievals consistien a llegir i comentar l’obra d’una autoritat (lectio), a partir de la qual el professor plantejava i responia qüestions (quaestiones). Els seus comentaris demostren que es va centrar en textos tradicionals de l’educació mèdica (Hipòcrates) però també en va introduir d’innovadors. En efecte, De Galè també comença comentant obres ben conegudes a l’Europa llatina: el Tegni i el comentari a l’hipocràtic Regimen acutorum morborum, avui perduts, però més endavant la seva atenció es dirigeix sobretot a obres essencials del nou Galè, com el De ingenio sanitatis, el De morbo et accidenti i el De malicia complexionis diverse. De tots tres l’únic que es pot afirmar amb certesa que s’ha conservat és l’últim. Devem la conservació d’alguns dels seus comentaris a copistes, probablement estudiants, que els van transcriure i fer circular, ja que Arnau es va mostrar reticent a fer-los públics.

  1. Repetitio super Vita brevis (1301): el primer aforisme d’Hipòcrates, que comença Ars longa, vita brevis (L’art és llarg, la vida breu), tan sols és de punt de partença a una exposició personal per defensar que l’experiència mèdica ha de ser contrastada amb la raó i les autoritats perquè hom pugui incrementar els coneixements rebuts amb els resultats de la seva pròpia recerca. Té tots els trets de ser una sèrie de lliçons recollides, sense una revisió final, per un anònim redactor que s’autoanomena ego scriptor.
  2. Tabula super Vita brevis (“Taula sobre ‘La vida breu'”), també sobre el primer aforisme d’Hipòcrates, esdevé una guia senzilla i molt útil sobre el diagnòstic i l’atenció al pacient.
  3. Expositio super isto amphorismo Ypocratis: in morbis minus… El comentari al trentaquatrè aforisme (de la segona secció) reprèn el que en va fer Galè, “el primer que eliminà l’ambigüitat i precisà la intenció de les paraules d’Hipòcrates”.
  4. Commentum super tractatum Galieni De malitia complexionis diversae” (entre 1292 i 1295), el comentari al tractat de Galè sobre la complexió patològica desequilibrada serveix a Arnau per introduir els seus estudiants en el concepte de complexió patològica, un aspecte central del galenisme. A partir d’aquesta noció s’estén al mètode curatiu com una aplicació pràctica per als futurs metges exemplificant-ho amb l’apostema càlid (inflamació), com a procés localitzat, i les febres, com a procés general.
  5. Commentum super De morbo et accidenti: consta que va comentar aquesta obra de Galè sobre malalties i símptomes en els seus primers anys de docència a Montpeller, i s’ha conservat una còpia d’un comentari atribuït a Arnau. Tanmateix l’anàlisi del contingut no ha permès de moment tenir la certesa que sigui autèntic o que no hagi estat reelaborat per un altre mestre de Montpeller.
vita brevis
Il·lustració: dins la inicial de Vita brevis, ars vero longa hi ha la il·lustració d’un professor comentant els Aforismes d’Hipòcrates, Isagoge, NLM, HMD Collection, MS E 78, fol. 15b. Procedència: Wikimedia.