1. Protesta al justícia de València (València, 20 d’abril de 1300): document relacionat amb un plet contra Berenguer Mercer.
  2. Confessió de Barcelona (Barcelona, 11 de juliol de 1305): confessió de les tesis profètico-apocalíptiques, en sentit ampli, llegida al Palau reial davant el rei Jaume II i una distingida assemblea. En base als textos bíblics (Daniel XII, 11, Actes I, 7) i a revelacions especials (Insurgent gentes, Ciril…), Arnau de Vilanova argumenta que és possible, útil i necessari conèixer els temps de l’arribada (imminent) de l’Anticrist. La part dedicada als falsos religiosos és una traducció de la Confessio Ilerdensis.
  3. Lliçó de Narbona (entre l’estiu de 1305 i finals de 1308; potser entre l’1 de maig i el 27 d’octubre de 1308): llegida a Narbona, Arnau de Vilanova hi exposa un programa espiritual per als beguins. Contraposa el cristianisme superficial i de conveniència del seu temps a la fermesa i convicció dels beguins, que porten gravat en el seu cor el fonament de la fe: l’obra i la doctrina de Jesucrist.
  4. A la reina Blanca d’Anjou (Avinyó, estiu de 1309): Arnau informa la reina Blanca d’algunes gestions realitzades.
  5. Raonament d’Avinyó (Almeria, gener de 1310): Arnau dóna raó davant el rei Jaume de les peticions que féu a Avinyó davant papa i cardenals relacionades amb els plans de reforma. En el Raonament Arnau de Vilanova exposa que, com a «anafil» de Jesucrist ha anunciat que el món s’acabarà en el segle XIV, que el poble cristià és de fet el més falsari; i que la causa n’és el mal exemple que donen els prelats, els prínceps i els religiosos en general. Com a correu de Jaume II i Frederic de Sicília, Arnau exposa que Déu els ha inspirat a encapçalar un pla per promoure la veritat del cristianisme i que ja han començar a portar-lo a terme.
  6. Alia informatio beguinorum (després de la primavera de 1310): és una defensa i justificació de les opcions de vida dels beguins davant una possible (o real) enquesta inquisitorial: la mendicitat, la pobresa radical, la renúncia a la propietat, l’amor a Déu i el menyspreu del món, la marginació social, el rebuig de la ciència humana.
  7. Al rei Jaume II (Marsella, 17 de juny de 1310): Arnau informa el rei Jaume II sobre les gestions que ha portat a terme.
  8. Informació espiritual (probablement, Messina, l’estiu de 1310): Arnau informa el rei Frederic III de Sicília de les coses que ha de fer en tant que rei i en tant que rei cristià. Com a rei cristià, Frederic ha de promoure la veritat de cristianisme. Si el rei porta a terme aquestes propostes se’n derivaran molts béns. De fet les Constituciones Regni Trinacriae (núm. 38) s’inspiraren en alguns consells arnaldians de la Informació espiritual.
beguines
Il·lustració: Comunitat de beguines de Gant. Procedència: Genossenschaft der Cellitinnen.