Universitat de Barcelona
ORCID iD: 0000-0002-3080-5411
Doctora en filologia catalana per la UAB (2022) i llicenciada per la UB (1998), va ser lectora de català a la Universitat de Saint-Denis-París VIII (2005-2007). Es va incorporar al sector editorial el 1997 (Larousse, Enciclopèdia Catalana i Grup 62) i es va postgraduar en Estudis Avançats d’Edició pel Gremi d’Editors de Catalunya el 2001. Des del 2009 és editora d’Edicions de la Universitat de Barcelona.
El 2003 va encetar una línia de recerca centrada en la història editorial, fruit de la qual ha aprofundit en l’estudi de la censura governativa i la censura eclesiàstica en les edicions catalanes. És autora d’Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976) (2006), Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els Llibres de l’Óssa Menor (1949-1963) (2011, Premi Carles Rahola d’assaig) i El risc de la modernitat. La revista «Critèrion» (1959-1969) (2018). Ha cocoordinat Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005) (2007, amb Josep Lluch), Pliegos alzados. La historia de la edición, a debate (2020, amb Fernando Larraz i Josep Mengual) i Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural (2022, amb Enric Gallén). El 2022 va obtenir el Premi IEC de la Secció Filològica Lluís Nicolau d’Olwer a la millor tesi doctoral sobre filologia per La Selecta, centre de l’edició i de la vida literària (1943-1962).
És membre del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (Universitat Autònoma de Barcelona) i dels consells de redacció de Represura (Universitat d’Alcalá de Henares) i Compàs d’Amalgama (Universitat de Barcelona).
Publicacions
2024 «Presentació» [amb Raül Garrigasait]. Dins: II Seminari de la Crítica Literària. «Quins mestratges ens inspiren?». Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, p. 5-8.
2023 Entrevista a D. Sam Abrams. Dins: XXXI Seminari sobre la Traducció a Catalunya. «Traduccions:què en diu la crítica» . Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, p. 31-49.
2022 Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural (ed.). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans [amb Enric Gallén].
2022 «La censura vista pels escriptors catalans. Una aproximació crítica a un estudi inèdit». Dins: Enric Gallén, Mireia Sopena (eds.). Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 113-133.
2022 «L’assaig literari en català». Compàs d’Amalgama. Revista de Cultura Contemporània, 6, p. 2-9. Taula rodona amb Izaskun Arretxe, Mercè Picornell i Enric Sòria.
2020 Pliegos alzados. La historia de la edición, a debate (ed.). Gijón: Trea [amb Fernando Larraz i Josep Mengual].
2020 «La historia de la edición en catalán: balance y retos». Dins: Fernando Larraz, Josep Mengual, Mireia Sopena (eds.). Pliegos alzados. La historia de la edición, a debate. Gijón: Trea, 2020, p. 121-132.
2020 «Els fundadors. Una història d’ambició, clàssics i poder, de Raül Garrigasait». Els Marges. Revista de Llengua i Literatura, 122 (tardor 2020), p. 123-124.
2019 «Faust Ripoll Domènech. Josep Maria de Casacuberta. La construcció de la nació catalana». Anuari Trilcat, 9, p. 141-144.
2018 El risc de la modernitat. La revista «Critèrion» (1959-1969). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
2018 «Els Llibres de l’Óssa Menor (Barcelona, 1949-)». Dins: EDI-RED. Editores y Editoriales Iberoamericanos (siglos xix-xxi). Xarxa Temàtica d’Excel·lència reconeguda pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
2018 «Pòrtic (Barcelona, 1963-)». Dins: EDI-RED. Editores y Editoriales Iberoamericanos (siglos xix-xxi). Xarxa Temàtica d’Excel·lència reconeguda pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
2018 «Josep Fornas (Barcelona, 1924-)». Dins: EDI-RED. Editores y Editoriales Iberoamericanos (siglos xix-xxi). Xarxa Temàtica d’Excel·lència reconeguda pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
2017 «Joan Fuster, mestre de la història editorial». Dins: Nosaltres, les fusterianes. València: Tres i Quatre, p. 455-457.
2017 «Manual d’editor». Ressenya del llibre Pour aboutir à un livre, d’Eric Hazan. Bloc de l’Escola de Llibreria. Barcelona: Universitat de Barcelona.
2017 «El giro político de la censura eclesiástica. El caso de Critèrion, la revista de los capuchinos». Historia Actual Online, 42 (1), p. 57-70.
2017 «La cultura catalana, asediada. Un balance crítico de los estudios sobre la censura franquista». Represura. Revista de Historia Contemporánea Española en torno a la Represión y la Censura aplicadas al Libro, nova època, 2, p. 95-138 [amb Olívia Gassol].
2016 «Diligent i irreductible. La censura eclesiàstica als anys seixanta». Dins: Vilardell, Laura (ed.). Traducció i censura en el franquisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 35-50.
2016 «La col·lecció de llibres Els Juliols: compromís i divulgació més enllà de les aules». Dins: Els Juliols de la UB. Vint anys d’història. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 99-107.
2015 «Miquel Plana: l’ofici de bibliòfil. El traç de Narcís Comadira en l’obra de l’editor garrotxí». Revista de Girona, 292, p. 44-45.
2015 «Los satélites de la curia diocesana. Censores eclesiásticos en la Barcelona de los sesenta». Represura. Revista de Historia Contemporánea Española en torno a la Represión y la Censura aplicadas al Libro, nova època, 1, p. 66-92.
2015 «Historia de la edición en España (1939-1975), de Jesús A. Martínez Martín (dir.)». Franquisme & Transició, 3, p. 338-342.
2015 «Gaziel i Josep M. Cruzet (i l’Editorial Selecta). Correspondència (1951-1964), de Manuel Llanas (ed.)». Llengua & Literatura (Institut d’Estudis Catalans), 25, p. 174-177.
2014 «A dos tintas. Josep Janés, poeta y editor, de Josep Mengual». Franquisme & Transició, 2, p. 308-313.
2014 «Introducció». Cèlia Suñol, Primera part. Martorell: Adesiara, p. 7-31.
2013 «“Con vigilante espíritu crítico”. Els censors en les traduccions assagístiques d’Edicions 62». Quaderns. Revista de Traducció, 20, p. 147-161.
2012 «La correspondència de Salvador Espriu a l’editor Josep Pedreira». Indesinenter, 8, p. 49-90.
2012 «Tot esperant la revolució del llibre». Caràcters. Revista de Llibres, segona època, 58, p. 7.
2012 «Censura i autocensura a “Teatre català de postguerra” (1973), de Jordi Arbonès». Stichomythia. Revista de Teatro Contemporáneo, 13, p. 54-89 [amb Francesc Foguet].
2012 «Miquel Plana, arquitecte de complicitats». Colofons de Domènec Moli en les obres de Miquel Plana. Vic: Miquel Plana Editor.
2011 Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els Llibres de l’Óssa Menor (1949-1963). Barcelona: Edicions Proa. La Mirada, 87.
2011 «Editar contra la censura. El cas de “Teatre català de postguerra” (1973), de Jordi Arbonès». Estudis Romànics, vol. 33, p. 237-262 [amb Francesc Foguet].
2009 Llibre d’estil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
2009 «Intel·lectuals i pensament sota censura. Les traduccions de Llibres a l’Abast (1963-1977)». Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Budapest, 2006. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. I, p. 415-425.
2007 «Presentació. Del voluntarisme a la industrialització». Dins: Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005) (coord.). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, p. 9-22 [amb Josep Lluch].
2007 Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005) (coord.). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa [amb Josep Lluch].
2006 Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d’Or, 366.
2006 «Le franquisme contre la pensée. L’essai français sous la surveillance de la censure franquiste». Pandora. Revue d’Études Hispaniques, 6, p. 253-266.
2006 «L’authenticité comme préface». Dins: Miquel Plana. Œuvres de bibliophilie (1972-2006). Vic: Miquel Plana Editor.
2005 «Editorial Nova Terra, pel progrés social». El Contemporani. Arts, història, societat, 31-32, p. 160-161. Crítica del llibre Editorial Nova Terra, 1958-1978. Un referent, de Dolors Marín i Agnès Ramírez.
2005 «Historiar l’edició: patrimoni i memòria». Caràcters. Revista de Llibres, segona època, 30, p. 7-8. Crítica del llibre L’edició a Catalunya (segles XV-XIX), de Manuel Llanas.
2003 «Devoció al llibre». El Contemporani. Arts, història, societat, 28, p. 107. Ressenya de Miquel Plana, artista y bibliófilo en la Biblioteca Nacional, d’autors diversos.
2003 «De l’estètica del paper imprès». El Contemporani. Arts, història, societat, 27, p. 98-99. Crítica del llibre Barcelona: art i aventura del llibre. La impremta Oliva de Vilanova, de Santi Barjau i Víctor Oliva.
Comunicacions i ponències
2022 Jornada acadèmica «La vigència de Joan Fuster» (Institut d’Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes. «Un clam en el desert». Fuster, la veu dels editors.
2022 Simposi Internacional «Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural», coordinat juntament amb Enric Gallén i organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans. La censura vista pels escriptors catalans. Una aproximació crítica a un estudi inèdit.
2021 XIII Seminari Literatura i Ciutat, «Barcelona en postguerra: visions literàries» (Grup de Recerca en Literatura Comparada a l’Espai Intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona i Museu d’Història de Barcelona). El camp editorial català a la Barcelona de postguerra.
2016 VII Seminari Literatura i Ciutat, «El camp literari a Barcelona, 1924-1975» (Grup de Recerca en Literatura Comparada a l’Espai Intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona i Museu d’Història de Barcelona). Editar en terra de naufragis: Els Llibres de l’Óssa Menor (1949-1963).
2016 Seminari Internacional «Cap a un marc metodològic i teòric per a la història de l’edició» (Universitat d’Alcalá de Henares). La historia de la edición en catalán: balance y retos.
2016 Jornada Laboratori Internacional de Traducció sobre Traducció i Censura (Institut Català de Recerca en Ciències Socials de la Universitat de Perpinyà). La censura eclesiàstica als anys seixanta.
2013 Jornada sobre Traducció i censura durant la dictadura franquista, Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (Universitat de Vic). Diligent i irreductible.
2012 V Jornades sobre Traducció i Literatura: Traducció i Censura (Universitat Autònoma de Barcelona). Sota sospita. Les traduccions d’Edicions 62 vistes per la censura (1963-1977).
2006 XIV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat Eötvös Loránd, Budapest). Intel·lectuals i pensament sota censura. Les traduccions de Llibres a l’Abast (1963-1977).
Premis
2011 Premi Carles Rahola d’assaig, per Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis (els Llibres de l’Óssa Menor, 1949-1963).
2022 Premi IEC de la Secció Filològica Lluís Nicolau d’Olwer a la millor tesi doctoral sobre filologia per La Selecta, centre de l’edició i de la vida literària (1943-1962).