L’any 2003 la Universitat Autònoma de Barcelona va constituir la Càtedra de Traducció Jordi Arbonès, arran de la donació del llegat personal de l’escriptor i traductor per part dels hereus, amb la finalitat d’investigar la traducció literària. Aquest fet va empènyer un grup de professors a treballar plegats en diversos aspectes de la història de la traducció. El Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC) va adquirir caràcter oficial el 2009, amb el reconeixement de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) (2009 SGR 1294; 2014 SGR 285 i 2017 SGR 1155). Alhora, el grup de recerca va obtenir un ajut per al projecte I+D+i: «La traducción en el sistema literario catalán: exilio, género e ideología (1939-2000)» (FFI2010-19851-C2-1-P), coordinat amb el projecte «Traductoras y traducciones en la Cataluña contemporánea (1939-2000)» (FFI2010-19851-C2-2-P) que va dur a terme el grup Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació, de la Universitat de Vic.

Actualment, el grup treballa en el projecte coordinat I+D+i: «La traducción catalana contemporánea: censura y políticas editoriales, género e ideología (1939-2000)» (FFI2014-52989-C2-1-P), finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, en el qual hi participa el grup Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació amb el projecte «Traducción y censura: género e ideología (1939-2000)» (FFI2014-52989-C2-2-P).

Les línies de recerca del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC) són les següents:

1. La traducció catalana contemporània: perspectives teòriques, lingüístiques i culturals.

2. Retraduccions i reescriptures en el sistema literari català contemporani.

3. Les relacions entre la literatura catalana contemporània i altres literatures.

4. Edició, autocensura i exilis.

5. La teoria i la pràctica de la traducció actual.

Entre altres obres, amb la col·laboració del grup Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació, el GETCC ha desenvolupat recerques cabals en l’àmbit de la traducció i de la història de la traducció, com el Diccionari de la traducció catalana (2011).