Obres i epístoles llatines

1. Introductio in librum Ioachim “De semine scripturarum” (“Introducció al llibre de Joaquim Sobre la llavor de les escriptures“, entorn de 1292): comentari al tractat De semine scripturarum, que Arnau de Vilanova creia escrit per Joaquim de Fiore, però que fou obra d’un monjo de Michelberg (Bamberg) en els primers anys del segle XIII. El De semine scripturarum especula sobre el sentit ocult de la figura, potestas i ordo de les lletres de l’alfabet.
2. Allocutio super significatione nominis tetragrammaton (“Discurs sobre el significat del Tetragramma”, redactada in castro Medulionis el 19 de juliol de 1292): aplica els principis exegètics de l’obra anterior a desxifrar el significat del tetragrama bíblic (יהזה) i dels tetragrames cristològics (i̅h̅s, x̅p̅s). El tetragrama, ben llegit, mostra que l’essència de Déu és trinitària.
3. Alphabetum catholicorum sive de elementis catholicae fidei (“Alfabet dels catòlics o sobre els elements de la fe catòlica”, entre 1295 i 1297): és una obra dialogada d’iniciació a la vida cristiana, tal com l’entén. La persona que pregunta és l’iniciador i qui respon l’iniciat. Fou dedicada al rei Jaume II, per tal que servia per a l’educació dels seus fills.
4. Tractatus de prudentia catholicorum scolarium (“Tractat sobre la prudència dels escolars catòlics”, entre 1295 i 1297): com l’anterior, també aquesta obra és pedagògica. Arnau reflexiona sobre el sentit de l’educació cristiana en la vida d’un escolar catòlic.
5. Tractatus de tempore adventus Antichristi (“Tractat sobre el temps de la vinguda de l’Anticrist”, en diverses fases, entre 1297 i 1300): aquesta és l’obra resultant del primitiu tractat (no conservat), divulgat a la Facultat de Teologia París, De consummatione seculi), de la resposta a les objeccions que li plantejaren els teòlegs i d’uns afegits posteriors. Arnau, després d’interpretar Daniel XII,11 i altres textos bíblics (Actes I,7; Mc XIII,32) hi anuncia la imminent vinguda de l’Anticrist i la fi del món.
6. Protestatio facta coram domino rege Francorum (“Protesta feta davant el rei de França”, París, 1300): escrit de queixa presentat al rei per la manera com ha estat tractat per les autoritats arran de la denúncia presentada contra ell pels teòlegs.
7. Appellatio ad apostolicam sedem contra cancellarium et collegium theologorum Parisiensium (“Apel·lació a la Seu apostòlica contra el canceller i el col·legi de teòlegs de París”, París, 12 d’octubre de 1300): es queixa davant el Papa de l’actuació dels teòlegs de París.
8. Tractatus de mysterio cymbalorum ecclesiae (“Tractat sobre el misteri de les campanes de l’Església”, Sgurgola, estiu de 1301): Després dels fets de París, de l’amonestació de Bonifaci VIII i de la prohibició del papa a tornar a escriure sobre el mateix tema (imminent vinguda de l’Anticrist i de la fi del món), Arnau redacta un nou tractat sobre idèntic tema, però amb un altre estil, més acadèmic i menys polèmic.
9. Tractatus epistolarum christini (“Tractat de les lletres del petit Crist”): recull de les epístoles següents, amb les quals trametia el De mysterio a diverses personalitats o comunitats religioses:
   9.1. Fratribus ordinis praedicatorum qui sunt Parisius (“Als frares de l’orde de predicadors de París”) 
   9.2. Fratribus praedicatoribus Montispesulani (“Als frares predicadors de Montpeller”) 
   9.3. Fratribus minoribus Parisius (“Als frares menors de París”)
   9.4. Fratribus minoribus Montispesulani (“Als frares menors de Montpeller”)
   9.5. Abbati et conventui Sancti Victoris Parisius (“A l’abat i el convent de Sant Víctor de París”)
   9.6. Fratribus Vallis Magnae (“Als germans de Vallmagna”)
   9.7. Dominis Auxitano et Burdegalensi (“Als senyors de Auch i de Bordeus”)
   9.8. Angelo ecclesiae Valentinae (“A l’àngel de l’església de València”) 
   9.9. Angelo Ebredunensis ecclesiae (“A l’àngel de l’església d’Embrun”) 
   9.10 Angelo Altissiodorensis ecclesiae (“A l’àngel de l’església d’Auxerre”)
   9.11. Inclito domino regi Francorum (“A l’ínclit senyor rei de França”, 17 de novembre de 1301)
   9.12. Inclito domino regi Aragonum (“A l’ínclit senyor rei d’Aragó”)
10. Philosophia catholica et divina (“Filosofia catòlica i divina”, estiu de 1302): amb aquesta obra Arnau complementa el missatge apocalíptic. La Philosophia és un art per identificar els membres de l’Anticrist. Així com els veritables seguidors de Jesucrist s’identifiquen amb les seves virtuts (justícia, paciència, pobresa, castedat), els membres de l’Anticrist s’identifiquen amb les virtuts contràries.
11. Epistola nuncupatoria tractatus Philosophia catholica et divina ad Bonifacium VIII (“Lletra dedicatòria del tractat Filosofia catòlica i divina a Bonifaci VIII”, Niça, 29 d’agost de 1302): lletra amb la qual Arnau va enviar el tractat anterior a Bonifaci VIII.
12. Epistola nuncupatoria tractatus Philosophia catholica et divina ad Sanctae Romanae Ecclesiae Cardinales (“Lletra dedicatòria del tractat Filosofia catòlica i divina als cardenals de la Santa Església Romana”, Niça, 29 d’agost de 1302): lletra amb la qual Arnau envià la Philosophia catholica al Col·legi de cardenals.
13. Epistola nuncupatoria tractatus Philosophia catholica et divina ad Iacobum II (“Lletra dedicatòria del tractat Filosofia catòlica i divina a Jaume II, després del 29 d’agost de 1302): lletra amb la qual Arnau envià la Philosophia catholica al rei Jaume II.
14. Apologia de versutiis atque perversitatibus pseudotheologorum et religiosorum (“Apologia sobre les astúcies i perversitats dels pseudoteòlegs i pseudoreligiosos”, Girona, finals de 1302): és la resposta d’Arnau a uns teòlegs (bàsicament gironins) que han atacat les seves tesis apocalíptiques. Defensa la seva interpretació de Daniel XII,11 i identifica els seus adversaris amb els membres de l’Anticrist.
15. Eulogium de notitia verorum et pseudoapostolorum (“Raonament sobre la notícia dels vers i dels falsos apòstols”, Girona, darreries de 1302 – començaments de 1303): Arnau explica les característiques dels falsos apòstols o predicadors, entre els quals hi compta Bernat de Puigcercós, el qual havia negat (fent l’exegesi de 2 Tes II) la possibilitat de conèixer els darrers temps. L’Eulogium fou llegit davant el bisbe de Girona.
16. Denuntiatio Gerundensis (“Denúncia de Girona”, Girona, darreries de 1302 – començaments de 1303): Arnau de Vilanova hi denuncia davant el bisbe de Girona la impugnació que Bernat de Puigcercós ha fet de les seves tesis i les refuta.
17. Altera denuntiatio Gerundensis (“Segona denúncia de Girona”, Girona, darreries de 1302 – començaments de 1303): presentada pocs dies després de la denúncia anterior, Arnau afegeix en aquesta segona denúncia nous fets de Bernat de Puigcercós.
18. Tertia denuntiatio Gerundensis (“Tercera denúncia de Girona”, Girona, darreries de 1302 – començaments de 1303). El convent dels dominics de Girona interposà una quaerimonia contra Arnau. Ell replica amb aquesta tercera denúncia.
19. Confessio Ilerdensis de spurcitiis pseudoreligiosorum (“Confessió de Lleida sobre les perversitats dels pseudoreligiosos”, Lleida, 1303): Arnau llegeix davant de l’arquebisbe de Tarragona i dels bisbes i abats de la Tarraconense una síntesi de les seves afirmacions sobre els falsos religiosos. Una part força extensa de l’obra és dedicada a exposar i comentar els signes que, segons l’Oracle angèlic de Ciril, anticipen la plena manifestació de l’Anticrist.
20. Denuntiatio prima facta Massiliae (“Denúncia primera feta a Marsella”, Marsella, 10 de febrer de 1304). Els dominics de Marsella ataquen en sermons públics les tesis arnaldianes sobre el coneixement dels temps de la vinguda de l’Anticrist: Arnau presenta aquesta denúncia contra ells davant el bisbe.
21. Gladius iugulans thomatistas (“Espasa que degolla els tomistes”, Marsella, febrer de 1304). Informat per Jaume Blanc del llibre que un dominic havia escrit contra les seves tesis, Arnau de Vilanova redacta el Gladius per respondre a les objeccions dels seus adversaris, els thomatistae, i alhora atacar-lo. Els tomistes, seguint Tomàs d’Aquino, s’aparten de Crist i de sant Domènec. Arnau exposa les tesis de Tomàs d’Aquino sobre els temps finals i les refuta. En realitat, el mètode filosòfic i teològic dels tomistes és un ardit més dels membres de l’Anticrist. La paraula “tomista” (thomatista) compareix per primera vegada en aquesta obra. Arnau adjunta aquest tractat a la denúncia anterior.
22. Denuntiatio secunda facta Massiliae (“Denúncia segona feta a Marsella”, Marsella, 28 de febrer de 1304). Quan Arnau ha pogut llegir personalment l’obra de la qual havia estat informat per Jaume Blanc, redacta una nova obra, la Carpinatio, i presenta aquesta segona denúncia davant el bisbe.
23. Carpinatio poetriae theologi deviantis (“Florilegi poètic del teòleg desviat”, Marsella, març de 1304). L’objectiu de la Carpinatio no és refutar les posicions del seu encara desconegut adversari (Arnau ja ho ha fet al Gladius), sinó mostrar-ne els “deliris” i les “desviacions” del seu autor. A més dels temes estrictament apocalíptics, també n’hi apareixen d’altres, com per exemple, la correcta interpretació de la Glossa Ordinaria o el recompte d’anys que han transcorregut des de l’inici del món. Aquesta obreta fou annexada a la denúncia anterior.
24. Denuntiatio tertia facta Massiliae (“Denúncia tercera feta a Marsella”, Marsella, 14 de març de 1304). Quan Arnau de Vilanova ha pogut saber el nom del seu adversari, Joan Vigorós, el denuncia al bisbe amb aquest escrit.
25. Protestatio, praesentatio ac supplicatio Benedicto XI (“Protesta, presentació i súplica a Benet XI”, Avinyó, 2 de juny de 1304). Arnau informa el nou Papa de la persecució contra la seva persona per part dels teòlegs professionals i li proposa amb un to clarament profètic un pla de reforma de l’Església.
26. Protestatio facta Perusii coram domino camerario summi pontificis (“Protesta feta a Perusa davant el senyor Cambrer del summe Pontífex”, Perusa, 18 de juliol de 1304). Mort Benet XI, quan el conclave de cardenals estava reunit per tal d’escollir nou Papa, Arnau de Vilanova s’hi presenta i demana la reprovació de la condemna de Bonifaci VIII contra alguns fragments d’Arnau i presenta una bona colla de les seves obres anteriors per tal que una comissió de teòlegs les examini.
27. Allocutio christini de hiis quae conveniunt homini secundum propriam dignitatem creaturae rationalis (“Al·locució del petit Crist sobre aquelles coses que convenen a l’home segons la dignitat pròpia de la criatura racional”, començada abans de 1302 i acabada entre 1304 i 1305). L’obra fou destinada al rei Frederic de Sícilia. Després d’una part més teòrica i especulativa sobre les possibilitats de conèixer Déu, sigui per la Creació sigui per la revelació de la Bíblia, descriu les qualitats que ha de tenir un príncep cristià.
28. De esu carnium (“Sobre la ingesta de carn”, potser de 1304). Tractat mèdico-espiritual: Arnau de Vilanova justifica la bondat de la dieta vegetariana dels cartoixans amb arguments mèdics.
29. Epistola ad Bremundum, dominum Montisferrarii (“Lletra a Bremon, senyor de Montferrer”, abans de l’agost de 1305). El destinatari de la lletra va demanar a Arnau una recepta per a la vista. Arnau li prescriu un col·liri, però l’aconsella també a tenir cura de la “vista espiritual” .
30. Epistola ad Bartholomaeam Montaneri (“Lletra a Bartomeua Montaner”, abans de l’agost de 1305). Arnau encoratja la monja Bartomeua Montaner a resistir les adversitats i superar les dificultats.
31. Dancia Jacobi II cum commento Arnaldi de Villanova (“Dansa de Jaume II amb comentari d’Arnau de Vilanova”, text llatí i occità) (entorn de 1305). Arnau comenta en llatí un poema que hauria escrit Jaume II en occità. Compara l’Església amb una nau que supera com pot tota mena de contratemps.
32. Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca, praedicatorem (“Antídot contra el verí escampat per fra Martí d’Ateca, predicador”, entre darreries de 1304 i l’estiu de 1304). Arnau de Vilanova ha pogut aconseguir un tractat que Martín d’Ateca va escriure contra els escrits de Girona d’Arnau (num. 15-18). L’Antidotum segueix el mateix ordre de l’obra de Martín d’Ateca, dividida en un pròleg i dotze capítols, i vol fer evidents les “desviacions” del frare aragonès.
33. Testamentum (“Testament”, Barcelona, 20 de juliol de 1305). Constitueix marmessors simul et singulariter Pere de Montmeló, Pere Jutge, Jaume des Pla i Ramon Conesa. Deixa els béns de Montpeller a la seva dona, els llibres de teologia han de ser dipositats a la cartoixa de Scala Dei. Els censals de València eren per a la seva filla Maria. La resta de béns havia de ser donat als pobres, tret d’una part reservada a la redempció de captius.
34. Praesentatio facta Burdegaliae coram domino summo pontifice Clemente V (“Presentació feta a Bordeus davant el senyor summe pontífex Climent V”, Bordeus, 24 d’agost de 1305). Ara que la “clemència divina” és abundant, Arnau de Vilanova reitera davant el nou pontífex les protestes i les peticions anteriors. Arnau exposa les seves tesis escatològiques, fa la llista de les seves obres espirituals i demana al Papa que les examini. El Papa reserva a la Santa Seu l’examen i el judici d’aquestes obres.
35. Epistola ad gerentes zonam pelliceam (“Lletra als qui duen cinturó de pell”, entre la tardor de 1307 i l’abril de 1309): tota persona espiritual ha d’imitar les quatre virtuts bàsiques de Jesucrist: pobresa, humilitat, caritat, castedat. També dóna resposta a dues qüestions pràctiques més concretes: la necessitat d’acceptar l’autoritat de l’Inquisidor i la negativa a utilitzar un nou hàbit religiós (la zona pellicea o cinturó). L’obra està relacionada amb la situació de l’espiritual Guiard de Cressonessart (i potser també amb Margarida Poreta).
36. Epistola ad Clementem papam V, de Templariis (“Lletra al papa Climent V, sobre els Templers”, abans del 19 de febrer de 1308). Arnau dóna al Papa la seva opinió sobre l’afer dels templers: el temps dels ordes militars s’ha acabat.
37. Epistola ad Iacobum regem II, de Templariis (“Lletra al rei Jaume II, sobre els Templers”, Marsella, 19 de febrer de 1308). Cf. núm. 34.
38. Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris (“Interpretació de les visions en somnis dels senyors Jaume II rei d’Aragó i Frederic III rei de Sicília, germà seu”, estiu de 1309). L’obra, redactada en forma d’un diàleg històric entre els personatges, interpreta els somnis dels reis Jaume II i Frederic de Sicília. Aquests reis han estat escollits per Déu per dur a terme una reforma de la Cristiandat. Aquesta obra esdevindrà el nucli del Raonament d’Avinyó.
39. Epistola ad Iacobum regem II, de titulo regali Frederici (“Lletra al rei Jaume II, sobre el títol reial de Frederic”), Messina, 9 de gener de 1310). Lletra breu, Arnau envia al rei una recepta, i li explica algunes gestions que ha fet relatives al títol de Rei de Jerusalem.
40. Constituciones Regni Trinacriae (“Constitucions del Regne de Trinàcria”, inspirades en Arnau de Vilanova, tardor de 1310). Aquestes Constitucions no són, certament, obra d’Arnau, però alguns dels seus articles estan inspirats en propostes de la Informació espiritual.