1. Tractatus quidam in quo respondetur obiectionibus quae fiebant contra tractatum Arnaldi De adventu Antichristi (“Tractat en què es responen les objeccions que es feien contra el tractat Sobre la vinguda de l’Anticrist d’Arnau de Vilanova”, segurament després de 1310): aquest tractat és anònim en l’únic manuscrit que l’ha conservat. No és citat en cap llista de les obres arnaldianes feta pel mateix Arnau ni és citada en cap obra seva. El Tractatus defensa Arnau de Vilanova de les objeccions que els seus adversaris havien fet no únicament contra el De adventu com diu el títol, sinó contra altres obres. Algunes de les objeccions les trobem documentades en el Contra divinatores et sompniatores d’Agostino Trionfo (1310). L’autor se serveix de textos autèntics d’Arnau. Hi ha una clara alteritat entre l’autor-narrador i Arnau (denuntians).
  2. Expositio super XXIV capitulum Matthaei (“Exposició del capítol XXIV de Mateu”): l’únic manuscrit que ha conservat l’Expositio l’atribueix a Arnau de Vilanova, però no és esmentada en cap llista de les elaborades pel mateix Arnau ni és citada en cap altra obra. És un comentari exegètic al capítol XXIV de l’Evangeli de Mateu.
  3. Conflictus iudaeorum (“El conflicte amb els jueus”): l’obra és anònima, però és copiada immediatament després d’una obra arnaldiana en l’única còpia manuscrita coneguda. El Conflictus és una proposta d’un rei feta mitjançant un intermediari a un cap d’una comunitat jueva convidant-lo a la conversió. Arnau de Vilanova va recomanar a Frederic de Sicília una proposta com aquesta i en consta per altres testimonis històrics que realment la va fer. Si aquesta obra resultés ésser d’Arnau, també ho seria la Prima propositio de conflicto iudaeorum (“Primera proposició sobre el conflicte amb els jueus”), ara per ara perduda.
  4. Tractatus contra passagium ad partes ultramarinas (“Tractat contra la travessia a ultramar”): l’opuscle també és anònim, però el trobem entre obres arnaldianes en l’únic manuscrit que l’ha conservat. L’autor d’aquest tractat, dirigit a un rei, argumenta que no hi havia les condicions espirituals necessàries per tal que una croada que hom intentava de portar a terme fos un èxit. Cal assegurar abans aquestes condicions (zel, capteniment i obres evangèliques).
  5. Expositio Apocalypsis (“Exposició de l’Apocalipsi”, Sant Víctor de Marsella, 1306). Extens comentari a l’Apocalipsi, paraula per paraula. Fou editada a nom d’Arnau de Vilanova. Els manuscrits més antics (coneguts quan l’edició ja estava pràcticament enllestida) no atribueixen, però, l’obra a Arnau de Vilanova. L’autor se serveix de la divisió trinitària de la història, de Joaquim de Fiore, no només no utilitzada en les obres autèntiques d’Arnau, sinó explícitament negada. Sembla que l’autor podria ésser un monjo (Hug de Nevers?) de Sant Víctor de Marsella.
Apocalipsi
Il·lustració: Apocalipsi de Bamberg, f. 31v, Bamberg, Staatsbibliothek, MS A. II. 42. Procedència: Wikimedia.