És una etapa breu, que comprèn únicament dues obres (cf. obres, núm. 1 i 2) escrites amb poc temps de diferència. Arnau de Vilanova està convençut que tota la creació, la història i la Bíblia estan plenes de misteris i sentits ocults que progressivament Déu anirà desvelant. Precisament, Arnau se sent cridat a desxifrar el sentit amagat en les lletres de l’alfabet i d’aplicar-lo als noms de Déu. En la Bíblia no hi ha absolutament res en va, qualsevol element, les lletres, la manera com s’escriuen, el seu so, té una raó profunda de ser. Alguns estudiosos varen creure que els antecedents d’aquest projecte inicial d’Arnau es podien trobar en la càbala jueva, però l’edició crítica d’aquestes obres ha deixat clar que el punt de partida d’Arnau és l’obra De semine Scripturarum. Els noms de Déu, ben interpretats ja manifesten la seva essència, la seva Trinitat.
