Epistolari Jordi Arbonès & Antoni ClapésEdición a cargo de Pep Sanz. Lleida: Punctum, 2017.

                    Solanich Sanglas, Irene. «Sanz Datzira, Pep, ed. Epistolari Jordi Arbonès i Antoni Clapés. Lleida: Punctum, 2017, 231 pp.». Anuari Trilcat, 8 (2018).

                    Carbonell, Àngel. «Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés»Sonograma Magazine, 29 de diciembre de 2017.

                    Bonada, Lluís. «El epistolario de un traductor (el de Jordi Arbonès)»Negritas y Cursivas, 1 de diciembre de 2017.

 

Rafael Tasis. Diari (1922). Edición a cargo de Montserrat Bacardí y Francesc Foguet. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017.

                    G.O. de L.B. «Les primeres passes»Serra d’Or, diciembre de 2017, p. 79.

                    Bonada, Lluís. «El naixement d’un escriptor a la Barcelona de 1922»El Temps, 24 de octubre de 2017, p. 58.

 

Traducció i franquisme. Edición a cargo de Montserrat Bacardí y Pilar Godayol. Lleida: Punctum, 2017.

                     B. B. «Traducció i franquisme». Serra d’Or, octubre de 2017, p. 79.

                     Bonada, Lluís. «Traducció i franquisme». El Temps, 30 de mayo de 2017, p. 70.

                     Borotau, Marçal. «Traducció i franquisme». Sonograma Magazine, 29 de marzo de 2017.

 

Rafael Tasis. Lectures de postguerra. Edición a cargo de Montserrat Bacardí y Francesc Foguet. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016.

                    Guixà, Pere. «Rafael Tasis, cònsol de la diàspora»Lectures, noviembre de 2017, p. 69-70.

 

Traducció i censura en el franquisme. Edición de Laura Vilardell. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016.

                    Bonada, Lluís. «Noves mostres de la censura franquista a les edicions catalanes, del llibre religiós a les traduccions». El Temps, 1 de marzo de 2016, p. 74.

 

Godayol, Pilar. Tres escriptores censurades. Simone de Beauvoir, Betty Friedan & Mary McCarthy. Lleida: Punctum, 2016.

                   A. C. «La censura franquista i les escriptores». Lectures, 684, 16 de diciembre de 2016, p. 94.

                   Coromina Pou, Eusebi. «Traducció i censura». Anuari Trilcat, 6 (2016), p. 147-151.

                   Bonada, Lluís. «Els expedients de la censura completen l’aventura catalana de tres grans clàssics del feminisme». El Temps, 27 de septiembre de 2016, p. 74.

                   Gaillard, Valèria. «Feministes, escriptores, censurades». El Punt Avui, 18 de agosto de 2016, p. 38.

 

Epistolari Jordi Arbonès & Francesc Parcerisas. Edición a cargo de Jordi Mas. Lleida: Punctum, 2016.

                  Miró, Carme. «Epistolari Jordi Arbonès & Francesc Parcerisas». Sonograma Magazine, 29 de diciembre de 2016.

 

 Yosano, Akiko. Cabells enredatsUna tria de tankes de Midaregami. Traducción, edición y epílogo de Mercè Altimir Losada. Lleida: Pagès Editors, 2014.

                    Clapés, Antoni. «Cabells enredats». Sonograma Magazine, 29 de noviembre de 2014.

 

Epistolari Jordi Arbonès & Joaquim Carbó. Edición a cargo de Montserrat Bacardí. Lleida: Punctum, 2014.

                  Cuyàs, Manuel. «Introducció de novetats». El Punt Avui, 9 de noviembre de 2016.

                  Cuyàs, Manuel. «Arbonès i Carbó»El Punt Avui, 8 de noviembre de 2016.

                  Miró, Carme. «Epistolari Jordi Arbonès & Joaquim Carbó». Sonograma Magazine, 29 de noviembre de 2014.

                  F.A. «Epistolari». Serra d’Or, 659, noviembre de 2014, p. 78-79.

                  Serrahima, Xavier. «Les cartes damunt la taula». El Punt Avui, 17 de octubre de 2014.

                  Pagès, Vicenç. «L’aroma del temps». El Punt Avui, 4 de julio de 2014.

                  

Huxley, Aldous. Carretera enllà (Along the road. Traducción de Dolors Udina). Martorell: Adesiara, 2014.

                  Sellarès, Jordi. «El turisme 100 anys abans del ‘mamading’». Especulacions a peu de pàgina, 26 de agosto de 2014.

                  M.S. «Lectures de mar i muntanya: Carretera enllà». Vilaweb, 25 de agosto de 2014.

                  Miró, Carme. «Carretera enllà». Sonograma magazine, 29 de mayo de 2014.

                  Iborra, Enric. «Carretera enllà, un llibre d’assaigs d’Aldous Huxley». La serp blanca, 19 de mayo de 2014.

                  Pagès, Vicenç. «Llibres de viatge». El Punt Avui, 2 de mayo de 2014, p. 3.              

                  Costa-Gramunt, Teresa. «Viatjar no és només moure’s». Núvol, 21 de abril de 2014.

                  

Epistolari Jordi Arbonès & Matthew Tree. Edición a cargo de Josefina Caball. Lleida: Punctum, 2013.

                    Serrahima, Xavier. «Les cartes damunt la taula»El Punt Avui, 17 de octubre de 2014.

                    Herrero, Maria Victòria. «L’amistat transatlàntica entre Matthew Tree i Jordi Arbonès». Núvol, 12 de diciembre de 2013.

                    Bonada, Lluís. «Epistolari entre dos admiradors de Henry Miller»El Temps, 21 de mayo de 2013, p. 56.

                   

Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar. Les traductores i la tradició. 20 pròlegs del segle XX. Lleida: Punctum, 2013.

                  «Llibres que rescaten de l’oblit dones il·lustres». Lletres, 63, abril-mayo de 2014, p. 4.

                  Vilardell, Laura. Les traductores i la tradició. 20 pròlegs del segle XX. Anurari TRILCAT, núm. 4, 2014, p. 136-138.

 

Figueiredo, Guilherme. La guineu i el raïm. Tragèdia de per riure. Traducción de Francesc Arnó; edición a cargo de Carles Biosca y Judit Fontcuberta. Lleida: Punctum, 2013.

                   Bonada, Lluís. «Dues peces del dramaturg brasiler Figueiredo». El Temps, 17 de diciembre de 2013, p. 56.

                   «La guineu i el raïm». ARA, 26 de octubre de 2013.

 

Parcerisas, Francesc. Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2013.

                   Colonnelli, Alessio. «Slow translation and the revival of the Catalan language». Open Democracy, 23 de octubre de 2014.

                   Carrera, Judit. «Elogio de la traducción». El País, 25 de enero de 2014.

                   Jaumà, Josep M. Classes de traducció. Anurari TRILCAT, núm. 4, 2014, p. 119-121.

                   Pla, Ramon. «Finestres». El temps, 12 de noviembre de 2013, p.57.

                   Škrabec, Simona. «El triomf de l’efímer». L’Avenç, núm. 392, julio-agosto de 2013, p. 62-64.

                   Guillamon, Julià. «Tímid badoc content»La Vanguardia, núm. 575, 26 de junio de 2013, p. 12-13.

                   Alonso, Vicent. «Parcerisas i la màgia de la traducció». El País (Quadern de Catalunya), 22 de mayo de 2013.

                   ACN. «Francesc Parcerisas guanya el IV Premi Internacional d’assaig Josep Palau i Fabre». Ara, 27 de febrero de 2013.

                   EFE. «Francesc Parcerisas y Norman Manea ganan el IV Premio de Ensayo Palau i Fabre». Eldiario.es, 27 de febrero de 2013.

               

Parcerisas, Francesc. La primavera a Pequín. Barcelona: Quaderns Crema, 2013.

                  Francesc Parcerisas guanya el premi Llibreter amb La primavera a Pequín.

 

Franquesa, Montserrat. La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923-1938). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013.

                   Arboix, Adrià. «Redescobrir la Bernat Metge». Emporion, 109, enero de 2016.

                   Rodríguez Segura, Joan. La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923–1938). Índice Histórico Español, “Novedades bibliográficas”, enero de 2015.

                   Ripoll, Joan. «La Fundació Bernat Metge». Diari de Sabadell, 26 de abril de 2014, p. 17.

                   Abrams, D. Sam. «Descobrir la Bernat Metge». El Punt Avui, 24 de enero de 2014, p. 13.         

                   Amat, Jordi. «Noucentisme pur». La Vanguardia, 22 de enero de 2014, p. 14.

                   Guixà, Pere. «Humanitzar la ‘Bernat Metge’». Serra d’Or, 650, enero de 2014, p. 76-78.

                   Muñoz, Gustau. «La Bernat Metge, una història apassionant». Caràcters, 66, invierno de 2014, p. 43.

                   Pujol,Dídac. La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923–1938). Anurari TRILCAT, núm. 4, 2014, p. 130-132.

                   Bonada, Lluís. «La història de la Bernat Metge revela el seu fracàs en la divulgació dels clàssics i del català culte». El Temps, 12 de noviembre de 2013, p.55.                    

                   

Bacardí, Montserrat. La traducció catalana sota el franquisme. Lleida: Punctum, 2012.

                   Cornellà, Jordi. «La traducció catalana sota el franquisme». Journal of Catalan Studies, 2014, p. I-V.

                   Dasca, Maria. «La traducció catalana sota el franquisme». Catalan Review XXVIII, 2014, p. 233-235.

                   B. B. «Traduccions i traductors». Serra d’Or, mayo de 2013, p. 79.

                   Lladó, Ramon. «La traducción catalana durante el franquismo». El Trujamán: revista diaria de traducción. Centro Virtual Cervantes, 1 de abril de 2013.

                   Bonada, Lluís. «L’extrema tírria franquista contra les traduccions al català». El Temps, 19 de marzo de 2013, p. 50-51.

                   Gaillard, Valèria. «Traductors sota el franquisme». El Punt Avui, 26 de enero de 2013, p. 36.

 

Iribarren i Donadeu, Teresa. Literatura catalana i cinema mut. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012.

                  Bou, Enric. «Literatura catalana i cinema mut». Catalan Review XXVIII, 2014, p. 251-252.

                  March Massós, Martí. «Literatura catalana i cinema mut». Anuari TRILCAT, núm. 3, 2013, p. 155-159.

                  Guixà, Pere. «L’aliança dels ‘moviegoers’ i els grafocèntrics». Serra d’Or, núm. 647, noviembre de 2013, p. 77-78.

                  Guixà, Pere. «La narrativa catalana dels ‘silent days’». La Vanguardia, núm. 585, 4 de septiembre de 2013, p. 11.

 

Diccionari de la traducció catalana. Edición a cargo de Montserrat Bacardí y Pilar Godayol. Vic: Eumo, 2011.

                   Aulet, Jaume. «Diccionari de la traducció catalana». Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 35, 2013, p. 473-626.

                   Franquesa, Montserrat. «Degusteu el Diccionari de la traducció catalana, llegiu-lo…»Visat, núm. 15, abril de 2013.

                   Pujol, Dídac. «Diccionari de la traducció catalana»Llengua & Literatura, núm. 23, 2013, p. 232-236.

                   Llanas, Manuel. «Una fita col·lectiva sobre la història de la traducció»Quaderns. Revista de traducció, 2013, p. 291-293.

                   Dasca, Maria. «Diccionari de la traducció catalana»Anuari TRILCAT, núm. 2, 2012, p. 161-162.

                   Corretger, Montserrat. «Internacionalització». Caràcters, núm. 60, 2012, p. 32-33.

                   Massot i Muntaner, Josep. «Diccionari de la traducció catalana». Butlletí de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, 2012, p. 541-546.

                   Guixà, Pere. «L’inventari cabdal de la traducció catalana». Serra d’Or, núm. 626, febrero de 2012, p. 76-77.

                   Škrabec, Simona. «Guardians de papers esgrogueïts». L’Avenç, núm. 375, enero de 2012, p. 9-11.

                   ACN. «Es publica el diccionari de la traducció catalana». Regió 7, 20 de noviembre de 2011.                   

                   Marimon, Sílvia. «Es publica el primer gran diccionari de la traducció». Ara, 21 de septiembre de 2011, p. 26.

                   Gaillard, Valèria. «L’altra escriptura». El Punt Avui, 21 de septiembre de 2011, p. 46.

                   M. S. «Una història de la traducció catalana en forma de diccionari». Vilaweb, 21 de septiembre de 2011.

 

Epistolari Jordi Arbonès & Albert Manent. Edición a cargo de Ramon Farrés. Lleida: Punctum, 2011.

                   Camps Arbós, Josep. «L’edició de l’epistolari de Jordi Arbonès»Llengua & Literatura, núm. 23, 2013, p. 222-225.

                   G. O. de L. B. «Entre tots ho farem tot». Serra d’Or, diciembre de 2012, p. 111.

                   Serrahima, Xavier. «Diàlegs socràtics»El Punt Avui, 30 de noviembre de 2012.

                   Bonada, Lluís. «La represa cultural, des de l’exili exterior i interior»El Temps, 24 de julio de 2012, p. 56.

                   Škrabec, Simona. «Les palmeres del nord, les cartes del sud». Ara, 7 de julio de 2012, p. 48.

                  

Epistolari Jordi Arbonès & Manuel de Pedrolo. Edición a cargo de M. Elena Carné. Lleida: Punctum, 2011.

                   Tree, Matthew. «L’endemà del dissabte». El Punt Avui, 17 de marzo de 2013, p. 2.

                   Camps Arbós, Josep. «L’edició de l’epistolari de Jordi Arbonès»Llengua & Literatura, núm. 23, 2013, p. 222-225.

                   Serrahima, Xavier. «Diàlegs socràtics»El Punt Avui, 30 de noviembre de 2012.

                   Cortadellas, Xavier. «Uns anys difícils». Presència, del 24 al 30 de junio de 2011, p. 38.

                  

Ionesco, Eugène. El rinoceront. El rei s’està morint. La lliçó. Traducción de Francesc Arnó, edición a cargo de Carles Biosca y Judit Fontcuberta. Lleida: Punctum, 2011.

                    Foguet Boreu, Francesc. «Extremar la lògica». El País, 10 de enero de 2013.

                    Bonada, Lluís. «Edició de noves versions de tres obres d’Eugène Ionesco». El Temps, 21 de agosto de 2012, p. 56.

                    Ventura, Albert. «Ionesco». El Singular Digital, 6 de agosto de 2012.

                    Cuyàs, Manuel. «Ionesco a Burriac». El Punt Avui, 22 de mayo de 2012, p. 2.

          

 

 Actividades

Jornada «La dimensió social de la literatura. A propòsit de Pedra de tartera, de Maria Barbal», organizada por el grupo LiCMES (UOC) y GETCC (UAB). Sala Beckett, 31 de octubre de 2018.

                      Gatell, Montse. «Una pedra de tartera és un Rolling Stone?». Núvol, 26 de octubre de 2018.

I Seminari Rafael Tasis. Rafael Tasis (1906-1966), cinquanta anys després. Institut d’Estudis Catalans. Coordinación: Montserrat Bacardí, Francesc Foguet y Àlex Martín. Organización: GELCC, GETCC y Societat Catalana de Llengua i Literatura. 9 de marzo de 2016. Consultar el programa aquí.

                     Sanz Datzira, Pep. «Tasis torna». Núvol, 9 de marzo de 2016.

VI Jornades sobre Traducció i Literatura. Traduir teatre a la postguerra: Josep Maria Poblet i Bonaventura Vallespinosa. Facultat de Traducció i d’Interpretació (UAB). Organización: Càtedra Jordi Arbonès y GETCC (UAB), 15 y 16 de octubre de 2014.

                    Sanz Datzira, Pep. «Josep M. Poblet i Bonaventura Vallespinosa: teatre i traducció». Núvol, 23 de octubre de 2014.

                    El teatre de Josep Maria Poblet obre les VI Jornades sobre Traducció i Literatura a la UAB. Nova Conca, 17 de octubre de 2014.

XVI Jornades de Traducció. I Simposi Dones traductores, dones traduïdes. “Recepció de Virginia Wolf a Catalunya”. Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (UVIC). Coordinación: Montserrat Bacardí y Pilar Godayol. Coorganizadores: grupos de investigación GETLIHC (UVic) y GETCC (UAB), 9 de mayo de 2013.

                   Nopca, Jordi. «Virginia Woolf, experimental però influent». Ara,11 de mayo de 2013, p. 4041.