Obres apòcrifes – Arnau DB. Corpus digital d'Arnau de Vilanova

Obres apòcrifes restituïdes als seus veritables autors:

Tabulae quae medicum informant (“Taules que informen el metge”) de Stephanus Arlandi, recull esquemàtic de medecines i aliments que el metge pot administrar abans d’arribar a la diagnosi definitiva.
De signis leprae (“Sobre els signes de la lepra”), segona part d’una Summa de lepra de Iordanus de Turre.
De pronosticatione somniorum (“Sobre l’endevinació dels somnis”), tractat d’oniromància de Guillem d’Aragó.
Tractatus contra calculum (“Tractat contra el càlcul”) = Liber Manus Dei contra calculosum languorem de Galvano da Levanto, una monografia sobre el mal de pedra.
Regimen contra catarrum (“Regiment contra el catarro”) = Remedium salutare contra catarrum de Galvano da Levanto, sobre el catarro.
De tremore cordis (“Sobre el tremor de cor”) = Carisma sanativum tremoris cordis de Galvano da Levanto, monografia centrada en el tremor de cor.
De epilentia (“Sobre l’epilèpsia”) = Liber Salvatoris contra morbum caducum de Galvano da Levanto, monografia centrada en l’epilèpsia.
Epistola de retardatione accidentium senectutis (“Epístola sobre retardar els símptomes de la vellesa”).
Liber de conservatione iuventutis (“Llibre de la conservació de la joventut”), aquest llibre i l’anterior van donar apòcrifament a Arnau una gran fama d’expert a endarrerir els efectes de la vellesa però la seva autoria es pot rastrejar fins a un “dominus castri Gret / Goet”.
Commentum super Regimen sanitatis Salernitanum, “Comentari del Regiment de sanitat de Salern“, cèlebre poema per preservar la salut de l’escola de Salern, probablement escrit per Ioannes Inchy.
Summa medicinae (“Summa de medicina”), compendi de medicina teòrica i pràctica probablement escrit per Hug de Montpeller.
De physicis ligaturis (“Sobre les lligadures naturals”), versió llatina que alguns manuscrits atribueixen a Arnau d’un llibre de Costa ben Luca sobre recursos de màgia natural. El seu veritable traductor va ser Constantí l’Africà.
De coitu (“Sobre el coit”), versió de Constantí l’Africà d’un opuscle d’Ibn al-Jazzar.
Remedia contra maleficia (“Remeis contra els maleficis”), recull de remeis contra la impotència i l’esterilitat format a partir d’un capítol del Pantegni d’ibn ‘Al-‘Abbas traduït per Constantí l’Africà i algunes receptes del Thesaurus pauperum atribuït a Pedro Hispano.
Siensa de destrar (“Ciència de mesurar”),
Siensa d’atermenar (“Ciència d’atermenar”), aquest i l’anterior són dos tractats d’agrimensura en occità de Bertran Boisset que l’autor va posar sota l’autoritat d’Arnau.
Liber experimentorum (“Llibre de les experiències”): recull en occità d’operacions de màgia, astrologia mèdica i alquímia que el seu probable autor, Guilhem de Perissa, atribueix a Arnau, de qui diu haver estat secretari a Nàpols.

Obres apòcrifes d’autor incert

Breviarium practicae (“Breviari de pràctica”): extens compendi de pràctica mèdica que, al costat materials d’autoritats antigues o àrabs, en recull d’empírics. Malgrat la fama que va donar a Arnau de Vilanova, l’autor ha de ser un napolità contemporani.
De cautelis medicorum (“Sobre les cauteles dels metges”) és un sargit de textos de divers origen sobre examen d’orines i deontologia mèdica.
Introductorium ad iudicia astrologiae quantum pertinet ad medicinam (“Introducció als judicis de l’astrologia en relació a la medicina”) o De iudiciis astronomiae (“Sobre els judicis de l’astrologia”): la primera part d’aquest tractat d’enorme difusió manuscrita és una introducció a l’astrologia general i la segona part està orientada vers l’aplicació de l’astrologia a la medicina, amb indicacions relatives a la prognosi, als dies crítics i especialment a la posició de la lluna, sobretot per a les evacuacions. La tradició textual mostra que les còpies més antigues són anònimes i l’atribució a Arnau es va estenent progressivament.
De sterilitate (“Sobre l’esterilitat”): atribuïts a Arnau, entre altres autors, en veritat deriva del Lilium medicinae de Bernat de Gordon.
De conceptu (“Sobre la concepció”): s’evidencia el seu caràcter apòcrif per la diversitat d’autors sota els quals s’empara i els pocs escrúpols a copiar nombrosos passatges del Lilium medicinae de Bernat de Gordon.
De ornatu mulierum (“Sobre el guarniment de les dones”): receptes de cosmètica, barrejades amb recomanacions d’higiene i seducció.
De decoratione (“Sobre l’embelliment”): breu tractat de cosmètica i neteja.
Tractatus de phlebotomia (“Tractat de flebotomia”) estudia les causes de la sagnia, les venes on practicar-la, la influència lunar i la dels signes del zodíac que cal tenir en compte a l’hora de realitzar-la.
De phlebotomia (“Sobre la flebotomia”), un breu escrit que principalment tracta del millor moment per fer la sagnia i enumera les venes on practicar-la, és en realitat producte de la fusió de materials d’origen altmedieval. Altres versions van ser atribuïdes a Beda i Pedro Hispano.
De bonitate memorie (“Sobre la bona memòria”): recull de preceptes per mantenir la memòria en bon estat. La seva part central és una reelaboració dels Aphorismi de memoria arnaldians.
Questiones super Libello de malitia complexionis diverse (“Qüestions entorn del llibre sobre la complexió patològica desequilibrada”): divuit qüestions més o menys relacionades amb el De malitia complexionis diverse de Galè que segueixen un format estrictament escolàstic. A més d’aquest formalisme poc arnaldià, no se’n coneix cap manuscrit que pugui donar suport a la seva autenticitat.
De duodecim imaginibus Hermetis (“Sobre les dotze imatges d’Hermes”) prescriu gravar en dotze imatges les figures dels signes per guarir els membres corresponents.
Documentum contra lapidem (“Document contra la pedra”) se centra en un segell de Leo contra el mal de pedra.
Thesaurus pauperum (“Tresor dels pobres”): recull pràctic de remeis extrets de diferents autors, amb preferència pels productes més accessibles. Va tenir una extraordinària difusió tant en llatí com en llengües vulgars. És dubtosa l’atribució més estesa a Pere Hispà, però és clarament sense fonament la d’Arnau de Vilanova que trobem de vegades, sobretot en romanç (sicilià, francès).
Tractatus de virtutibus herbarum (“Tractat sobre les virtuts de les plantes”): descripció de 150 plantes d’Alemanya, seguida d’una compilació de diversos herbaris i tractats mèdics medievals, que inclouen simples d’origen vegetal, animal i mineral.
Traducció del De lege (“Sobre la llei”) d’Hipòcrates, sobre les condicions que ha de tenir el metge: talent natural, un bona formació, dedicació intensa i duradora. La versió va ser feta a partir del grec i això exclou Arnau com a traductor, malgrat que la cita a l’Antidotarium. Dos manuscrits del segle XV l’atribueixen a Arnau, un altre datat el 1314 (a Nàpols) a Niccolò da Reggio i els altres són anònims. Tot i això, una hipòtesi de Stefania Fortuna defensa que el traductor és Bartolomeo da Messina, basant-se en raons estilístiques i de tradició textual. En canvi, Michael McVaugh, fonamentant-se en fets històrics, troba plausible que el traductor fos Niccolò da Reggio.