Universitat Autònoma de Barcelona
Carles Castellanos (Barcelona, 1942). Professor i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona. És enginyer industrial i lingüista, especialitzat en les llengües afroasiàtiques (amazic o berber, àrab, hebreu, egipci antic…) i en l’estandardització lingüística. És coautor del primer diccionari bilingüe d’Enciclopèdia Catalana (francès-català/català-francès) i ha treballat en l’aplicació informàtica a la llengua catalana. També és traductor i ha elaborat diferents obres lexicogràfiques, lingüístiques i sociolingüístiques. Té una llarga trajectòria de militància independentista, d’ençà de 1961, manifestada a través de nombroses publicacions, una experiència política i vital recollida en el llibre Reviure els dies – records d’un temps silenciat (2003).
L’interès per les llengües se li desvetlla prematurament: estudis de grec, llatí, hebreu, italià, occità i basc ja des de l’adolescència, estudis que combinava amb el batxillerat de la branca de ciències. Les llengües del nord d’Àfrica atreuen la seva atenció a partir dels anys 60, moment en què comença a estudiar l’àrab algerià i més tard l’amazic (o berber). A partir dels anys 90 aprofundeix en l’estudi de la llengua amaziga, s’interessa pel moviment associatiu amazic i s’introdueix en el coneixement de la llengua egípcia.
En els inicis de la seva vida laboral l’activitat se centra en la docència i en les tasques de redactor a la Gran Enciclopèdia Catalana. Més tard ingressa a IBM, feina que perd de resultes de les detencions. L’any 1978 desenvolupa a la Universitat Politècnica de Barcelona un projecte per a l’aprenentatge del català per mitjà de mètodes informàtics (ACTIU). Simultàniament (1979), entrarà a la UAB, a l’Escola Universitària (després Facultat) de Traducció i d’Interpretació on portarà a terme la seva activitat docent fins a l’actualitat.
Tot i ser enginyer industrial superior, llegeix una tesi doctoral de lletres: El procés d’estandardització de les llengües, estudi comparatiu i aplicació a la llengua amaziga, l’any 1998. És director del Departament de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma entre l’any 1999 i el 2003 i d’ençà del novembre del 2007 fa part de la direcció de l’Observatori Català de la Llengua Amaziga (OCLA).
Les línies de recerca principals de Carles Castellanos són les següents:
1. La sociolingüística i l’estandardització de les llengües.
2. La traducció de llengües distants
3. Els estudis mediterranis
4. Els treballs lexicogràfics
5. La relació entre la traducció i la ideologia
6. La teoria social i política
1. Sociolingüística i Estandardització de les llengües. En aquest camp ha realitzat diferents estudis, en general derivats del seu coneixement progressiu de la llengua catalana i de l’interès per altres llengües. Té treballs publicats sobre qüestions de sociolingüística i geolingüística a partir de l’any 1967. Sobre l’estandardització concretament té diverses elaboracions publicades a partir de l’any 1983, i sobretot la tesi doctoral del 1998 i les publicacions que se’n van derivar. El Diccionari de Sociolingüística (Enciclopèdia Catalana, 2001) recull algunes de les seves aportacions conceptuals en aquest camp.
2. La traducció de llengües distants. Ha desenvolupat aquesta reflexió a partir de l’estudi de l’hebreu, de l’àrab algerià i del basc en un primer moment, i sobretot de l’estudi més aprofundit de l’amazic i de l’egipci als anys 1990. Ha realitzat traduccions de l’egipci i de l’amazic, sobre les quals ha elaborat diverses consideracions.
3. Estudis mediterranis. Ha desenvolupat aquesta línia de recerca a partir del seu coneixement del nord d’Àfrica i d’altres territoris mediterranis. A més de les llengües nord-africanes ha estudiat les diferents varietats de l’occità i la llengua sarda. Ha elaborat diferents estudis sobre la Lingua Franca mediterrània.
4. Treballs lexicogràfics. D’ençà dels anys 70 en què va elaborar conjuntament amb el seu germà Rafel el diccionari francès-català/català-francès, ha continuat elaborant reculls lexicals multilingües i especialitzats amb diferents combinacions de llengües. A partir de la seva experiència lexicogràfica i tecnològica treballa actualment en l’àmbit de la terminologia neològica de la llengua amaziga.
5. Traducció i Ideologia. La relació entre traducció i ideologia defineix el contingut general d’una matèria que ha estat desenvolupant als estudis de doctorat i de postgrau de traducció, d’ençà de l’any 1999. Es tracta d’una línia de reflexió desenvolupada a partir de la consideració de les connexions entre llengua, traducció, societat i política. Té treballs publicats sobre la matèria des del 1997.
6. Teoria social i política. Es tracta d’una línia de treball desenvolupada d’ençà dels anys 60 del segle XX, a partir de l’estudi permanent del marxisme, del sindicalisme i dels diferents moviments socials, i de reflexions sobre la qüestió nacional, l’anàlisi de les formes de dominació, etc. Ha publicat diversos treballs sobre aquestes qüestions i sobre temes d’història política de l’independentisme i d’història dels Països Catalans. Ha elaborat també, amb finalitat divulgativa, diversos vocabularis sobre temes polítics.
Publicacions (Selecció)
2019 Els cosins del català. Barcelona: Voliana Edicions.
2018 «El “Temple de Venus” pirinenc en les fonts àrabs medievals». Noms. Revista de la Societat d’Onomàstica, 10, p. 22-28.
2017 «Influència catalano-occitana a la mediterrània occidental». Dins: Carrera, Aitor; Grifoll, Isabel (eds.). Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectivas. Actes de l’XIen Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans. Lleida: Diputació de Lleida i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 77-92.
2017 «Aspects of the comparison between Maltese, Mediterranean Lingua Franca and the Occitan-Catalan linguistic group (13th-15th centuries)». Dins: Saade, Benjamin; Tosco Mauro (eds.). Advances in Maltese Linguistics, p. 39-65.
2016 Pròleg del Diccionari Amazic-Català/Català-Amazic. Barcelona: Llibres de l’Índex.
2015 El fenomen nacional. Barcelona: Edicions del 1979 [amb Roger Castellanos].
2014 Introducció a la història dels Països Catalans. Barcelona: Edicions del 1979 [amb Albert Botran i Lluís Sales].
2014 «Structure et variation dans le phénomène de l’individuation». A: L’Espace des Langues (Nadal, Chabrolle, Fullana eds.). Paris: l’Harmattan.
2011 «La graphie du rifain en Catalogne. De la «Tutlayt tarifit» à l’«Amalal». A: Actes du colloque Aménagement linguistique du berbère: la standardisation à la lumière des évolutions récentes dans le Nord de l’Afrique et en Europe. París: Centre de Recherche Berbère [amb Asmaa Aouattah].
2011 «La traducció de Lo garrèl, de Loís Delluc, de Joan Sales». Quaderns. Revista de Traducció, 18, p. 81-89 [amb Manel Zabala].
2010 Materials i diccionari per a la traducció juridicoadministrativa francès-català. Bellaterra: Servei de Publicacions UAB [amb Ramon Lladó i Laia Baqué].
2010 Traducció i Ideologia – Síntesi de continguts i temes de debat. Girona: Documenta Universitaria.
2010 «Consideracions entorn de la traducció al català del poemari de Salem Zenia Sol cec». A: Actes del Seminari Poesia contemporània, tecnologies i educació. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 87-93.
2010 «Neologia i traducció en els processos d’estandardització». A: Actes de la VIII Jornada Scaterm Terminologia, neologia i traducció. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
2009 «Avanços i perspectives de l’estandardització de la llengua amaziga». A: Els amazics avui, la cultura berber. Lleida: Pagès Editors.
2009 «La persecució de la llengua i cultura amazigues». A: II Trobada de Poetes per la Pau Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida.
2009 «Cap a la Ruptura Democràtica per la Independència». Quaderns Roca i Farreras. Barcelona: Associació Josep Narcís Roca i Farreras, 4, p. 87-116.
2008 La graphie du rifain en Catalogne. De la «Tutlayt tarifit» à l’ «Amalal». Colloque «la standardisation du berbère à la lumière des évolutions récentes en Europe et au Maghreb» (6 et 7 octobre). París: Inalco [amb Asmaa Aouattah].
2008 Actes de la Rencontre Kabylie-Catalogne (ed.). París: Editions Berbères [amb Tilmatine Chaker].
2007 Diccionari bàsic Occità-Català. Eurocongrés 2000 [amb Bel i Zabala].
2007 «El català a la Universitat». A: El món de l’ensenyament. Tortosa: FOLC.
2007 «Qui vol destruir la nació catalana?». Revista Llengua Nacional, 58, Barcelona.
2006 Foltys, Christian. La Lingua Franca: Consideracions Crítiques. Girona: Documenta Universitària (pròleg i notes de Carles Castellanos).
2006 Guia de Conversa Universitària Amazic-Català/Amalal Usiwel Asdawan Tamazight–Takatalant. Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona [amb Mohand Tilmatine].
2006 «El procés d’elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l’elaboració verdagueriana». Anuari Verdaguer. Revista d’Estudis Literaris del Segle XIX, 14, Vic: Eumo [amb Gabriel Bibiloni i Lluís Marquet].
2006 El català a la universitat. Anàlisi i propostes per a la normalització social de la llengua catalana a la universitat (ed.). Butlletí núm. 41 del Cercle 21 (febrer) [amb Carles Biosca i Marta Estella].
2004 «Política lingüística d’ahir … i de demà ?». Revista Llengua Nacional, 46, p. 11-17.
2004 «La diversitat lingüística, un valor a preservar». Revista Llengua Nacional, 47, p. 11-14.
2004 «L’expérience catalane en matière de normalisation linguistique». Dins: Actes du Séminaire “Standardisation de l’Amazighe”, Centre d’Aménagement Liguistique. Rabat: IRCAM, p. 23-29.
2003 Diccionari Francès-Català (ampliat). Barcelona: Enciclopèdia Catalana [amb Rafael Castellanos].
2003 Els Amazics. Barcelona: CIEMEN [amb Abdelghani El Molghi].
2003 «Verdaguer com a exemple en l’elaboració de la llengua catalana». Revista Llengua Nacional, 42 (primavera), p. 34-36.
2003 «Política lingüística, el fracàs del regionalisme». Revista Catalunya (CGT), 45, Barcelona.
2003 «Enseignement et standardisation. Les deux urgences de l’amazigh: la langue commune et l’aménagement néologique». Dins: Les Actes du colloque international sur l’amazigh. Casablanca: Fondation BMCE. Education et langues maternelles: l’exemple de l’amazic.
2003. Reviure els dies. Records d’un temps silenciat. Lleida: Pagès Editors.
2002 «Els avantatges i les servituds de la traducció assistida per ordinador». Dins: II Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització, Institut d’Estudis Catalans (novembre), p. 143-156 [amb Ramon Piqué].
2002 «Anàlisi comparativa del lèxic nord-africà (berber i àrab) i català». Dins: IV Jornades de Llengües estrangeres. Departament d’Ensenyament de la Delegació Territorial de Tarragona de la Generalitat de Catalunya, p. 83-85.
2001 Diccionari de paranys de traducció – falsos amics – Francès-Català. Barcelona: Enciclopèdia catalana [amb Françoise Lenoir].
2001 «Les situacions de minorització lingüística a Europa». Revista Escola Catalana, Any XXVI, 381 (juny), p. 12-15.
2001 «Malparlar bé». Revista Llengua Nacional, 35 (estiu), p. 36-40.
2000 Llengua, dialectes i estandarditzacio. Barcelona: Octaedro.
2000 «La presència de la llengua amazigha (o berber)». Dins: Treballs de Sociolingüística Catalana 14/15 (Grup Català de Sociolingüística). València: Eliseu Climent Editor, p. 77- 87 [amb Hassan Akioud].
2000 «Indicacions subjectives entorn de la llengua catalana». Revista Llengua Nacional, 30 (primavera), p. 12.
2000 Cotano, Àngela. Les llengües minoritzades d’Europa. València: Editorial 3 i 4 (pròleg de Carles Castellanos).
1998 «Vocabulari mínim de Sociolingüística». Revista Clar i Català, Barcelona.
1997 «Llengua, societat i anàlisi dialèctica». Revista Tirant al Blanc, Universitat de Lleida, 10 (març), p. 68-74.
1995 Curs de Sociolingüística per a BUP, COU i Reforma. Barcelona: Oikos‑Tau [amb Maria Lluïsa Pazos].
1995-1997 La llengua rifenya – Tutlayt Tarifit. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB [amb Banhakeia, El Molghi i Tilmatine].
1994 «Experiències d’utilització de la informàtica en l’aprenentatge i la traducció en llengua catalana». Catalan Review – International Journal of Catalan Culture, North American Catalan Society, vol. VIII, 1-2, p. 65-89.
1993 Llengua i variació. Barcelona: Oikos‑Tau [amb Bernat Joan].
1993 «Cap a un estàndard nacional». Dins: Una llengua sense ordre ni concert, Barcelona: Oikos Tau, p. 9-19.
1988 «Breu vocabulari administratiu francès-català». Separata. Revista de Llengua i Dret, Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.
1988-1990 Petit Diccionari de l’Independentisme.
1988 Per un poder popular català.
1986 Diccionari d’Informàtica. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona [amb Eulàlia Farrandiz].
1985 Autonomisme i Independentisme.
1985 Petit Llibre Roig del Jove Independentista.
1985 L’Independentisme català 1979-1984. Barcelona: Llibres de l’Índex [amb D. Bassa, C. Benítez i R. Soler].
1983 «Dialectes i llengua literària». Butlletí de Dialectologia Nord-occidental. Fondarella: Edicions del Butlletí, 1 (desembre), p. 9-14.
1979 Diccionari Francès-Català/Català-Francès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana [amb Rafael Castellanos].
1979 «Aprenentatge del català per mitjà de Tècniques Informàtiques». Revista Questió, vol. 3, núm. 2, p. 87-104.
1977 Elements del materialisme històric.
1975 Aproximació a la Història dels Països Catalans
1974 El fenomen nacional.
1967 Els problemes lingüístics al món actual. Barcelona: Editorial Bruguera.
Traduccions (Selecció)
Baudelaire. Els paradisos artificials. Barcelona: Edhasa,1989.
Bonnassié, Pierre. Catalunya, mil anys enrere. Barcelona: Edicions 62, 1980.
Castellanos, Carles; Gassó, Jordi; Serrano, Anna. Història de Sinuhè i altres contes. Lleida: Pagès Editors, 2006
Marluton, Jean. Lliçó magistral (Inauguració Oficial del Curs Acadèmic 1992-1993), (Director General de l’Agència Europea de l’Espai). Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1992.
Zenia, Salem. Sol Cec – Itij aderghal. Girona: Edicions Accent, 2008.