Premsa

Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés. Edició a cura de Pep Sanz. Lleida: Punctum, 2017.

 Solanich Sanglas, Irene. «Sanz Datzira, Pep, ed. Epistolari Jordi Arbonès i Antoni Clapés. Lleida: Punctum, 2017, 231 pp.». Anuari Trilcat, 8 (2018).

Camps Arbós, Josep. «Nous lliuraments de l’epistolari de Jordi Arbonès». Llengua & Literatura, 29 (2019), p. 164-167 (Ressenyes i notes crítiques).

Carbonell, Àngel. «Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés». Sonograma Magazine, 29 de desembre de 2017.

Mengual, Josep. «El epistolario de un traductor (el de Jordi Arbonès)». Negritas y Cursivas, 1 de desembre de 2017.

Rafael Tasis. Diari (1922). Edició a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017.

G.O. de L.B. «Les primeres passes». Serra d’Or, desembre de 2017, p. 79.

Bonada, Lluís. «El naixement d’un escriptor a la Barcelona de 1922». El Temps, 24 d’octubre de 2017, p. 58.

Traducció i franquisme. Edició a cura de Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. Lleida: Punctum, 2017.

B. B. «Traducció i franquisme». Serra d’Or, octubre de 2017, p. 79.

Bonada, Lluís. «Traducció i franquisme». El Temps, 30 de maig de 2017, p. 70.

Borotau, Marçal. «Traducció i franquisme». Sonograma Magazine, 29 de març de 2017.

Rafael Tasis. Lectures de postguerra. Edició a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016.

Guixà, Pere. «Rafael Tasis, cònsol de la diàspora». Lectures, novembre de 2017, p. 69-70.

Traducció i censura en el franquisme. Edició de Laura Vilardell. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016.

Bonada, Lluís. «Noves mostres de la censura franquista a les edicions catalanes, del llibre religiós a les traduccions». El Temps, 1 de març de 2016, p. 74.

Godayol, Pilar. Tres escriptores censurades. Simone de Beauvoir, Betty Friedan & Mary McCarthy. Lleida: Punctum, 2016.

A. C. «La censura franquista i les escriptores». Lectures, 684, 16 de desembre de 2016, p. 94.

Coromina Pou, Eusebi. «Traducció i censura». Anuari Trilcat, 6 (2016), p. 147-151.

Bonada, Lluís. «Els expedients de la censura completen l’aventura catalana de tres grans clàssics del feminisme». El Temps, 27 de setembre de 2016, p. 74.

Gaillard, Valèria. «Feministes, escriptores, censurades». El Punt Avui, 18 d’agost de 2016, p. 38.

Epistolari Jordi Arbonès & Francesc Parcerisas. Edició a cura de Jordi Mas. Lleida: Punctum, 2016.

Miró, Carme. «Epistolari Jordi Arbonès & Francesc Parcerisas». Sonograma Magazine, 29 de desembre de 2016.

Yosano, Akiko. Cabells enredats. Una tria de tankes de Midaregami. Traducció, edició i epíleg de Mercè Altimir Losada. Lleida: Pagès Editors, 2014.

Clapés, Antoni. «Cabells enredats». Sonograma Magazine, 29 de novembre de 2014.

Epistolari Jordi Arbonès & Joaquim Carbó. Edició a cura de Montserrat Bacardí. Lleida: Punctum, 2014.

Cuyàs, Manuel. «Introducció de novetats». El Punt Avui, 9 de novembre de 2016.

Cuyàs, Manuel. «Arbonès i Carbó». El Punt Avui, 8 de novembre de 2016.

Miró, Carme. «Epistolari Jordi Arbonès & Joaquim Carbó». Sonograma Magazine, 29 de novembre de 2014.

F.A. «Epistolari». Serra d’Or, 659, novembre de 2014, p. 78-79.

Serrahima, Xavier. «Les cartes damunt la taula». El Punt Avui, 17 d’octubre de 2014.

Pagès, Vicenç. «L’aroma del temps». El Punt Avui, 4 de juliol de 2014.          

Huxley, Aldous. Carretera enllà (Along the road. Traducció de Dolors Udina). Martorell: Adesiara, 2014.

Sellarès, Jordi. «El turisme 100 anys abans del ‘mamading’». Especulacions a peu de pàgina, 26 d’agost de 2014.

M.S. «Lectures de mar i muntanya: Carretera enllà». Vilaweb, 25 d’agost de 2014.

 Miró, Carme. «Carretera enllà». Sonograma magazine, 29 de maig de 2014.

 Iborra, Enric. «Carretera enllà, un llibre d’assaigs d’Aldous Huxley». La serp blanca, 19 de maig de 2014.

Pagès, Vicenç. «Llibres de viatge». El Punt Avui, 2 de maig de 2014, p. 3.              

Costa-Gramunt, Teresa. «Viatjar no és només moure’s». Núvol, 21 d’abril de 2014.

Epistolari Jordi Arbonès & Matthew Tree. Edició a cura de Josefina Caball. Lleida: Punctum, 2013.

Serrahima, Xavier. «Les cartes damunt la taula». El Punt Avui, 17 d’octubre de 2014.

Herrero, Maria Victòria. «L’amistat transatlàntica entre Matthew Tree i Jordi Arbonès». Núvol, 12 de desembre de 2013.

Bonada, Lluís. «Epistolari entre dos admiradors de Henry Miller». El Temps, 21 de maig de 2013, p. 56.                   

Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar. Les traductores i la tradició. 20 pròlegs del segle XX. Lleida: Punctum, 2013.

«Llibres que rescaten de l’oblit dones il·lustres». Lletres, 63, abril-maig de 2014, p. 4.

 Vilardell, Laura. Les traductores i la tradició. 20 pròlegs del segle XX. Anuari TRILCAT, núm. 4, 2014, p. 136-138.

Figueiredo, Guilherme. La guineu i el raïm. Tragèdia de per riure. Traducció de Francesc Arnó; edició a cura de Carles Biosca i Judit Fontcuberta. Lleida: Punctum, 2013.

 Bonada, Lluís. «Dues peces del dramaturg brasiler Figueiredo». El Temps, 17 de desembre de 2013, p.56.

  «La guineu i el raïm». ARA, 26 d’octubre de 2013.

Parcerisas, Francesc. Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2013.

Colonnelli, Alessio. «Slow translation and the revival of the Catalan language». Open Democracy, 23 d’octubre de 2014.

Carrera, Judit. «Elogio de la traducción». El País, 25 de gener de 2014.

 Jaumà, Josep M. Classes de traducció. Anurari TRILCAT, núm. 4, 2014, p. 119-121.

 Pla, Ramon. «Finestres». El temps, 12 de novembre de 2013, p.57.

 Škrabec, Simona. «El triomf de l’efímer». L’Avenç, núm. 392, juliol-agost de 2013, p. 62-64.

Guillamon, Julià. «Tímid badoc content». La Vanguardia, núm. 575, 26 de juny de 2013, p. 12-13.

 Alonso, Vicent. «Parcerisas i la màgia de la traducció». El País (Quadern de Catalunya), 22 de maig de 2013.

ACN. «Francesc Parcerisas guanya el IV Premi Internacional d’assaig Josep Palau i Fabre». Ara, 27 de febrer de 2013.

EFE. «Francesc Parcerisas y Norman Manea ganan el IV Premio de Ensayo Palau i Fabre». Eldiario.es, 27 de febrer de 2013.             

Parcerisas, Francesc. La primavera a Pequín. Barcelona: Quaderns Crema, 2013.

Francesc Parcerisas guanya el premi Llibreter amb La primavera a Pequín.

Franquesa, Montserrat. La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923-1938). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013.

 Arboix, Adrià. «Redescobrir la Bernat Metge». Emporion, 109, gener de 2016.

Rodríguez Segura, Joan. La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923–1938). Índice Histórico Español, “Novedades bibliográficas”, gener de 2015.

Ripoll, Joan. «La Fundació Bernat Metge». Diari de Sabadell, 26 d’abril de 2014, p. 17.

Abrams, D. Sam. «Descobrir la Bernat Metge». El Punt Avui, 24 de gener de 2014, p. 13.         

Amat, Jordi. «Noucentisme pur». La Vanguardia, 22 de gener de 2014, p. 14.

 Guixà, Pere. «Humanitzar la ‘Bernat Metge’». Serra d’Or, 650, gener de 2014, p. 76-78.

Muñoz, Gustau. «La Bernat Metge, una història apassionant». Caràcters, 66, hivern de 2014, p. 43.

 Pujol,Dídac. La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923–1938). Anurari TRILCAT, núm. 4, 2014, p. 130-132.

Bonada, Lluís. «La història de la Bernat Metge revela el seu fracàs en la divulgació dels clàssics i del català culte». El Temps, novembre de 2013, p. 55.                    

Bacardí, Montserrat. La traducció catalana sota el franquisme. Lleida: Punctum, 2012.

Cornellà, Jordi. «La traducció catalana sota el franquisme». Journal of Catalan Studies, 2014, p. I-V.

Dasca, Maria. «La traducció catalana sota el franquisme». Catalan Review XXVIII, 2014, p. 233-235.

 B. B. «Traduccions i traductors». Serra d’Or, maig de 2013, p. 79.

 Lladó, Ramon. «La traducción catalana durante el franquismo». El Trujamán: revista diaria de traducción. Centro Virtual Cervantes, 1 d’abril de 2013.

 Bonada, Lluís. «L’extrema tírria franquista contra les traduccions al català». El Temps, 19 de març de 2013, p. 50-51.

Gaillard, Valèria. «Traductors sota el franquisme». El Punt Avui, 26 de gener de 2013, p. 36.

Iribarren i Donadeu, Teresa. Literatura catalana i cinema mut. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012.

Bou, Enric. «Literatura catalana i cinema mut». Catalan Review XXVIII, 2014, p. 251-252.

March Massós, Martí. «Literatura catalana i cinema mut». Anuari TRILCAT, núm. 3, 2013, p. 155-159.

Guixà, Pere. «L’aliança dels ‘moviegoers’ i els grafocèntrics». Serra d’Or, núm. 647, novembre de 2013, p. 77-78.

Guixà, Pere. «La narrativa catalana dels ‘silent days’». La Vanguardia, núm. 585, 4 de setembre de 2013, p. 11.

Diccionari de la traducció catalana. Edició a cura de Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. Vic: Eumo, 2011.

Aulet, Jaume. «Diccionari de la traducció catalana». Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 35, 2013, p. 473-626.

Franquesa, Montserrat. «Degusteu el Diccionari de la traducció catalana, llegiu-lo…». Visat, núm. 15, abril 2013.

Pujol, Dídac. «Diccionari de la traducció catalana». Llengua & Literatura, núm. 23, 2013, p. 232-236.

Llanas, Manuel. «Una fita col·lectiva sobre la història de la traducció». Quaderns. Revista de traducció, 2013, p. 291-293.

 Dasca, Maria. «Diccionari de la traducció catalana». Anuari TRILCAT, núm. 2, 2012, p. 161-162.

 Corretger, Montserrat. «Internacionalització». Caràcters, núm. 60, 2012, p. 32-33.

Massot i Muntaner, Josep. «Diccionari de la traducció catalana». Butlletí de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, 2012, p. 541-546.

Guixà, Pere. «L’inventari cabdal de la traducció catalana». Serra d’Or, núm. 626, febrer de 2012, p. 76-77.

 Škrabec, Simona. «Guardians de papers esgrogueïts». L’Avenç, núm. 375, gener de 2012, p. 9-11.

 ACN. «Es publica el diccionari de la traducció catalana». Regió 7, 20 de novembre de 2011.                   

 Marimon, Sílvia. «Es publica el primer gran diccionari de la traducció». Ara, 21 de setembre de 2011, p. 26.

 Gaillard, Valèria. «L’altra escriptura». El Punt Avui, 21 de setembre de 2011, p. 46.

 M. S. «Una història de la traducció catalana en forma de diccionari». Vilaweb, 21 de setembre de 2011.

Epistolari Jordi Arbonès & Albert Manent. Edició a cura de Ramon Farrés. Lleida: Punctum, 2011.

 Camps Arbós, Josep. «L’edició de l’epistolari de Jordi Arbonès». Llengua & Literatura, núm. 23, 2013, p. 222-225.

 G. O. de L. B. «Entre tots ho farem tot». Serra d’Or, desembre de 2012, p. 111.

Serrahima, Xavier. «Diàlegs socràtics». El Punt Avui, 30 de novembre de 2012.

Bonada, Lluís. «La represa cultural, des de l’exili exterior i interior». El Temps, 24 de juliol de 2012, p. 56.

Škrabec, Simona. «Les palmeres del nord, les cartes del sud». Ara, 7 de juliol de 2012, p. 48.                 

Epistolari Jordi Arbonès & Manuel de Pedrolo. Edició a cura de M. Elena Carné. Lleida: Punctum, 2011.

Tree, Matthew. «L’endemà del dissabte». El Punt Avui, 17 de març de 2013, p. 2.

 Camps Arbós, Josep. «L’edició de l’epistolari de Jordi Arbonès». Llengua & Literatura, núm. 23, 2013, p. 222-225.

 Serrahima, Xavier. «Diàlegs socràtics». El Punt Avui, 30 de novembre de 2012.

Cortadellas, Xavier. «Uns anys difícils». Presència, del 24 al 30 de juny de 2011, p. 38.                 

Ionesco, Eugène. El rinoceront. El rei s’està morint. La lliçó. Traducció de Francesc Arnó, edició a cura de Carles Biosca i Judit Fontcuberta. Lleida: Punctum, 2011.

 Foguet Boreu, Francesc. «Extremar la lògica». El País, 10 de gener de 2013.

 Bonada, Lluís. «Edició de noves versions de tres obres d’Eugène Ionesco». El Temps, 21 d’agost de 2012, p. 56.

Ventura, Albert. «Ionesco». El Singular Digital, 6 d’agost de 2012.

Cuyàs, Manuel. «Ionesco a Burriac». El Punt Avui, 22 de maig de 2012, p. 2.

 Activitats

Jornada «La dimensió social de la literatura. A propòsit de Pedra de tartera, de Maria Barbal», organitzada pel grup LiCMES (UOC) i GETCC (UAB). Sala Beckett, 31 d’octubre de 2018.

Gatell, Montse. «Una pedra de tartera és un Rolling Stone?». Núvol, 26 d’octubre de 2018.

I Seminari Rafael Tasis. Rafael Tasis (1906-1966), cinquanta anys després. Institut d’Estudis Catalans. Coordinació: Montserrat Bacardí, Francesc Foguet i Àlex Martín. Organització: GELCC, GETCC i Societat Catalana de Llengua i Literatura. 9 de març de 2016. Consulteu el programa aquí.

 Sanz Datzira, Pep. «Tasis torna». Núvol, 9 de març de 2016.

VI Jornades sobre Traducció i Literatura. Traduir teatre a la postguerra: Josep Maria Poblet i Bonaventura Vallespinosa. Facultat de Traducció i d’Interpretació (UAB). Organització: Càtedra Jordi Arbonès i GETCC (UAB), 15 i 16 d’octubre de 2014.

Sanz Datzira, Pep. «Josep M. Poblet i Bonaventura Vallespinosa: teatre i traducció». Núvol, 23 d’octubre de 2014.

El teatre de Josep Maria Poblet obre les VI Jornades sobre Traducció i Literatura a la UAB. Nova Conca, 17 d’octubre de 2014.

XVI Jornades de Traducció. I Simposi Dones traductores, dones traduïdes. «Recepció de Virginia Wolf a Catalunya». Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (UVIC). Coordinació: Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. Coorganitzadors: grups de recerca GETLIHC (UVic) i GETCC (UAB), 9 de maig de 2013.

Nopca, Jordi. «Virginia Woolf, experimental però influent». Ara, 11 de maig de 2013, p. 40–41.