No s’ha arribat a una conclusió definitiva sobre l’autoria d’alguns dels escrits transmesos sota el nom d’Arnau de Vilanova, sigui perquè la seva anàlisi ha revelat una formació complexa, en la qual podria haver-hi involucrat un text arnaldià posteriorment alterat o unit a altres texts, sigui perquè hi ha discrepàncies entre els especialistes, sigui perquè fins ara no ha estat prou estudiat. A part del comentari al De morbo et accidenti galènic, es troben en aquesta situació:
- De venenis (“Sobre els verins”): una compilació mal travada que reuneix quatre fragments preexistents: una enumeració de triagues i antídots, una descripció de la triaga i les seves virtuts, una extensa llista de plantes, animals i minerals suposadament verinosos o perjudicials, i un recull de dosis i administració de la triaga per a malalties. La part més extensa podria ser autèntica.
- Antidotarium (“Antidotari”): la primera part, que versa sobre aspectes generals de la feina dels apotecaris, podria ser autèntica. En canvi, no es pot atribuir a Arnau la segona part, que recull prop de 200 receptes de tota mena de preparats farmacològics i que constitueix el gruix de l’obra, perquè no és original sinó que prové en molt llarga mesura d’altres antidotaris medievals d’ampli ús.
- Una col·lecció de setanta-tres Experimenta o reports sumaris de problemes mèdics o tractaments adreçats no solament a Climent V sinó a altres personatges de la cort papal d’Avinyó.
- Libellus de arte cognoscendi venena (“Libel sobre l’art de conèixer els verins”): el seu títol és enganyós perquè només dedica les línies inicials a descriure precaucions contra els verins i tot seguit passa a descriure’n els símptomes i la terapèutica.
- De urinis (“Sobre les orines”): diversos textos sobre la diagnosi a través de la inspecció de l’orina van circular sota el nom d’Arnau de Vilanova.
- De aquis medicinalibus (“Sobre les aigües medicinals”): descriu preparats farmacològics elaborats amb aigua.
- De simplicibus (“Sobre els simples”): catàleg de plantes medicinals, ordenades segons les seves qualitats, la seva acció farmacològica general i les seves operacions terapèutiques específiques.
- Cura febris ethicae (“Cura de la febre hèctica”) un consilium en resposta a la demana d’un col·lega que demana consell sobre com tractar un pacient de febre hèctica.
- Regimen quartanae (“Tractament de la febre quartana”), un consilium que aconsella un tractament per curar la febre quartana d’un malalt. L’autor defensa amb vehemència la pròpia terapèutica contra l’aplicada per altres metges, probablement extraacadèmics.
- De epilentia (“Sobre l’epilèpsia”): algun dels breus escrits sobre epilèpsia units al tractat més extens falsament atribuït a Arnau (núm. 53) podria ser arnaldià.
- Abbreviatio libri pronosticorum (“Abreujament del Llibre de pronòstics”): resum del tractat d’Hipòcrates sobre la prognosi mèdica.
Escrits probablement apòcrifs:
- De vinis (“Sobre els vins”), després d’una dedicatòria a un rei, té una introducció que lloa els mèrits del vi en general, segueix explicant que els simples que s’escalfen amb el vi li traspassen les seves propietats terapèutiques i acaba exposant els procediments per preparar vins medicinals. Tot seguit el gruix del llibre consisteix a explicar la composició i la preparació d’una cinquantena de vins medicinals per tractar malalties molt diverses. Els estudiosos han posat en dubte l’autoria arnaldiana del De vinis: Juan Antonio Paniagua va considerar-la com “una obra de atribución dudosa con sospecha de ser apócrifa” (1995). Michael McVaugh es declara “fondament insegur sobre si aquesta obra és genuïnament seva” (2005). D’altra banda, a partir de la troballa d’alguns manuscrits on el tractat s’assigna a un desconegut “mestre Silvestre”, José Rodríguez Guerrero (2013) defensa que aquest en seria l’autor real, i hauria passat a atribuir-se a Arnau després que fos plagiat per Perarnau de Vilanova, al qual s’atribueix el De vinis en altres còpies. Perarnau hauria estat l’alquimista real que hauria provocat l’atribució a Arnau del nucli corpus alquímic que du el seu nom, segons la hipòtesi de R. Guerrero.
- De balneis (“Sobre els banys”) tracta del valor mèdic del bany.
- De sigillis (“Sobre els segells”) dóna instruccions detallades amb la finalitat de fabricar un segell per a cadascun dels dotze signes del zodíac. S’hi ha de gravar, sota les condicions astrològiques corresponents i enmig de pregàries cristianes, la imatge zodiacal i inscriure-hi frases bíbliques, lletres hebrees, noms sagrats i invocacions a sants.
- Libellus regiminis de confortatione visus (“Libel del regiment per reforçar la visió”): la primera part és un regiment de sanitat general, la segona, centrada en la cura de la vista, és una còpia de Mesué el Jove.
