Epistola ad priorissam de caritate (entre l’estiu de 1305 i l’any 1308). L’original català d’aquesta obra no s’ha conserva. És un comentari exegètic a 1 Co XIII,4-7, adreçat a una monja. L’objectiu de l’obreta és definir la caritat cristiana, en comparació amb l’amor fraternal. Els signes de la caritat permeten d’identificar els vertaders cristians, i en negatiu, els falsaris de la doctrina de Jesucrist.
De helemosina et sacrificio (entre 1309 i 1310). Obreta dedicada bàsicament a dos temes: la superioritat de l’estat de virginitat per sobre el del matrimoni i la de l’almoina per sobre de l’establiment de capellanies. En una tercera part respon a algunes objeccions que hom podria plantejar a la segona. D’aquesta obra, també en conservem quatre fragments en català.
Alia informatio beguinorum. Cf. núm. 46.
Per ciò che molti (de després del De helemosina…). Resum de tot allò que Arnau de Vilanova va denunciant, ja que molts ho desitgen saber. Qui vol aconseguir la glòria del cel, cal que visqui en caritat, conformar tota la seva vida a la manera d’actuar de Crist, fer present la seva creu. Els quatre braços de la creu signifiquen les virtuts de la humilitat, la justícia, la paciència i la caritat.
Versions a l’italià toscà
Epistola ad priorissam de caritate. Cf. núm. 49
Lliçó de Narbona. Cf. núm. 43.
Per ciò che molti. Cf. num. 52.
Versions al grec
Allocutio super significatione nominis tetragrammaton. Cf. núm 2.
Alphabetum catholicorum sive de elementis catholicae fidei i Antilogíai katà tôn eireménon (darrera part de l’Alphabetum catholicorum). Cf. núm. 3.
Philosophia catholica et divina. Cf. núm 10.
Eulogium de notitia verorum et pseudoapostolorum. Cf. núm. 15.
De humilitate et patientia Iesu Christi (dels darrers anys de la vida d’Arnau). Aquesta obra fou escrita en català, però només s’ha conservat en versió grega. És adreçada a una monja i explica una visió que tingué una altra monja.
Lliçó de Narbona. Cf. núm. 43.
Ad priorissam, de caritate. Cf. núm. 49.
Per ciò che molti. Cf. núm. 52.
Versions al castellà
Alphabetum catholicorum sive de elementis catholicae fidei. Cf. núm. 3.