Nombroses aportacions dels membres que conformen aquesta línia han pres com a eix temàtic l’estudi de la traducció en les condicions penoses del franquisme, que les va prohibir al llarg de pràcticament dues dècades, fins a l’esclat dels seixanta. Breument, Montserrat Bacardí ha estudiat les traduccions del Quixot, de Joan Sales o de Ramon Folch i Camarasa; Carles Biosca, les de Maria Aurèlia Capmany; M. Elena Carné, les de Jordi Arbonès i Montserrat Abelló; Ramon Farrés, les d’Antoni Pous; Judit Fontcuberta, les de Josep M. de Sagarra, Joan Oliver o Bonaventura Vallespinosa; Francesc Parcerisas, les de Carles Riba o Marià Villangómez.