Al si de GREGAL d’estan desenvolupant tesis doctorals específicament relacionades amb el Japó i Corea del Sud des de l’any 2016, contribuint d’aquesta manera a que la Universitat Autònoma de Barcelona sigui un dels centres d’educació superior d’Espanya en què s’està duent a terme el major nombre de tesis relacionades amb Àsia Oriental.
Tesis doctorals en curs a la UAB
De Vargas Díaz del Rio, Ferran. El cine de la Nûberu Bâgu como correlato artístico del movimiento de la Nueva Izquierda japonesa.
Direcció: Dr. Blai Guarné
Àrea: Estudis d’Àsia Oriental
Menció Doctor Internacional
Resum
A l’hora de conformar una visió sobre el Japó contemporani, l’imaginari cultural modelat en els ressorts de l’Orientalisme acostuma a destacar suposades reminiscències feudals com a valors centrals de la idiosincràsia nipona, arribant a la conclusió estereotípica consistent en que la japonesa és una societat essencialment conservadora i tendent a l’harmonia.
Però en realitat el Japó ha experimentat durant la seva història contemporània processos marcats per la influència d’ideologies revolucionàries. En aquest sentit, el període que avarca la dècada de 1960 i principis de la de 1970 va estar marcat per la forta influència de moviments revolucionaris d’esquerres. En l’imaginari orientalista impera el relat harmoniós del “miracle econòmic” per explicar aquest important període històric, ignorant els conflictes polítics succeïts i la importància del desenvolupament d’idees revolucionàries en la conformació del subjecte japonès contemporani.
La meva motivació fonamental es aportar un relat alternatiu que aprofundeixi en els elements de conflicte polític i de lluita per l’hegemonia. Considero que les produccions artístiques són finestres fecundes a través de les quals observar de forma molt vívida elements del moment històric al que pertanyen; per dir-ho d’una altra manera, són peces vivents d’un passat a les que tenim accés en el present. I en el cas de la meva tesi doctoral, em centro en analitzar el moviment artístic del cinema de la Nûberu Bâgu com a reflexe representatiu de la ideologia de la Nova Esquerra japonesa, que va protagonitzar en certa mesura la dissidència i la lluita pel ple desenvolupament d’un subjecte autònom en el Japó d’aleshores.
Paraules clau:
cinema japonès; anàlisi ideològica; nuberu bagu; Nova Esquerra; Yoshida Kiju; Oshima Nagisa; Terayama Shuji; Yoshimoto Takaaki
González de la Fuente, Eduardo. La conformación del Karate de Okinawa entre la tradición y la modernidad. Una aproximación a los procesos interculturales en el contexto de la globalización.
Direcció: Dr. Blai Guarné Cabello, Dr. Gustavo Pita Céspedes
Àrea: Estudis d’Àsia Oriental
Menció Doctor Internacional
Resum
L’objectiu d’aquesta tesi és analitzar críticament la construcció cultural i la configuració politico-discursiva del karate d’ Okinawa com a fenomen intercultural modern i techné comunitària de pau. Per a tal efecte, aquest projecte de recerca doctoral es proposa examinar la cultura del karate en la confluència de discursos i pràctiques que el componen, qüestionant críticament les bases de consens que subjeuen el seu discurs públic hegemònic: tradició, interculturalitat i cultura de pau. En aquest sentit, s’abordaran específicament els processos soci-històrics i culturals de codificació, estandardització, esportivizació, espectacularització i comercialització del karate, des d’una òptica que assembli les nocions de japonisme i orientalisme, centre i perifèria, tradició i modernitat, cultura i mercantilització.
A Okinawa, lloc d’intersecció de colonialismes, es congreguen circumstàncies com una situació perifèrica, una notable diàspora, una doble ocupació de territori i imaginari per part japonesa i nord-americana, o una dependència econòmica respecte a ambdues nacions que la situa com la prefectura més pobre de tot Japó. Aquests factors fan de la realitat sociocultural de l’arxipèlag un camp fèrtil per a l’anàlisi del karate com un fenomen intercultural global. Per tant, la inclusió en la meva recerca doctoral d’aquesta dimensió territorial servirà per desentrellaçar i problematitzar el karate com a manifestació essencial i distintiva de la identitat japonesa. A aquest efecte es farà ús de recerques que posen en dubte el gènere nihonjinron i que analitzen les polítiques de la dōka seisaku. El karate és el fenomen cultural okinawenc amb major propagació mundial, i per tant trobem en ell una excel·lent oportunitat d’aproximació a l’estudi sociohistóric de la multiculturalitat de la societat japonesa, atès que en la seva construcció es reuneixen tant elements multiètnics com d’estratificació social. D’aquesta manera, el karate, entès com a espai de concurrències socials, culturals i econòmiques, és un àmbit productiu per analitzar les polítiques culturals i econòmiques de Japó, aportant llum sobre les seves relacions intra i extraculturals en el context de la globalització.
Paraules clau:
Okinawa; karate; patrimoni; identitat; polítiques culturals
Malo,Sanz, Mario. Génesis, desarrollo y características de la sociedad civil en Japón.
Direcció: Dr. Blai Guarné
Àrea: Estudis d’Àsia Oriental
Menció Doctor Internacional
Resum
Els vuit anys transcorreguts des del triple desastre de març de 2011 al Japó proporcionen una perspectiva temporal prou àmplia per interpretar les dinàmiques d’articulació de la societat civil i la publicitat pública japonesa davant d’aquests esdeveniments.
La investigació planteja una aproximació crítica a les institucions i les pràctiques socials responsables de la producció i el desenvolupament de la dimensió cívica de la solidaritat com a discurs ideològic que s’estructura d’una manera transversal en el Japó contemporani i que s’expandeix amb la internacionalització de l’ societat civil japonesa.
Paraules clau:
Japó; Fukushima; societat civil; Espanya; internacionalització; relacions transnacionals; NPO
Matsushima, Kei. La cultura de la risa: Estudio comparativo sobre el humor en las producciones audiovisuales japonesas y españolas
Direcció: Dr. Blai Guarné
Àrea: Estudis d’Àsia Oriental
Resum
La hipòtesi de partida de la present investigació és que, malgrat la distància existent entre la cultura japonesa i l’espanyola, les temàtiques humorístiques de les produccions audiovisuals de tots dos països són considerablement similars, encara que la reacció que susciten en l’audiència a la qual es dirigeixen és diferent. Aquesta disparitat de reaccions constitueix un reflex de contextos socials específics en els quals el rerefons cultural juga un paper rellevant. A fi de validar aquesta hipòtesi em proposo desenvolupar els següents objectius específics:
1) Identificar i analitzar els temes recurrents en les produccions audiovisuals humorístiques japoneses i espanyoles actuals, considerant especialment els elements culturals presents en la seva formulació.
2) Comprendre de quina manera es vinculen aquests temes a la comicitat estàndard en les produccions audiovisuals dels dos països i explorar les característiques que integren la idea de l’humor en ambdues societats.
3) Formular una reflexió sobre la posició que ocupen les produccions audiovisuals de contingut humorístic en la construcció d’imaginaris culturals distintius a cada societat.
Amb el propòsit de desenvolupar aquests objectius, realitzaré una anàlisi comparativa de les produccions audiovisuals còmiques de gran consum a Espanya i Japó, observant específicament els programes de televisió a nivell nacional protagonitzats per humoristes professionals. Així mateix, el disseny i el desenvolupament de la recerca poden incloure altres tipus de produccions com ara pel·lícules, vídeos, espectacles, periòdics, setmanaris, revistes, contes, novel·les o pàgines electròniques, com a materials auxiliars.
Paraules clau:
humor; produccions audiovisuals; Japó; Espanya; imaginaris culturals
Umemoto, Tomoko. Menjar, cultura i traducció: Panorama de la cuina fusió japonesa a Catalunya
Direcció: Dra. Lucía Molina Martínez, Dr. Blai Guarné
Àrea: Traducció i Interpretació
Resum
L’objectiu que es planteja aquesta recerca és l’anàlisi i la descripció del paper de la traducció dels elements lingüístico-culturals gastronòmics en entorns culinaris híbrids a través de l’estudi, en particular, de la situació de la cuina japonesa a Catalunya. Més precisament, per mitjà de l’estudi del corpus lingüístic que acompanya la cuina fusió japonesa, volem investigar com es reinterpreten els aspectes culturals associats a la cuina i l’alimentació quan aquestes es traslladen a una cultura diferent, i contribuir d’aquesta manera a l’anàlisi més àmplia de la dialèctica existent entre globalització i localització culturals.
Paraules clau:
Traducció cultural; estudis interculturals; cuina fusió/híbrida; referències culturals; globalització/localització
Tesis en curs a altres universitats
Ceniccola, Serena. Beyond Japanese American literature: translation, transnationality and cultural contact in the literature of Japan and America. Birkbeck, University of London. Direcció: Marcos Centeno.
Resum
Des de la publicació d’ Aiiieeeee!: an anthology of Asian-American writers en 1974, els estudis publicats sobre literatura japoneso-estatunidenca han enfocat el tema com a part de l’escena literària estatunidenca. L’interès predominant pel text escrit en anglès va crear la idea errònia que la literatura estatunidenca japonesa és un fenomen totalment estatunidenc, a pesar que encara no s’ha acordat una definició homogènia de la literatura estatunidenca japonesa. Mitjançant l’anàlisi de textos en japonès i anglès per autors tals com Levy Hideo, Mizumura Minae i Julie Kagawa, aquesta recerca avança una definició i argumenta a favor de la consideració d’una literatura transnacional japoneso-estatunidenca.
Aquesta tesi supera els límits d’estudis previs sobre literatura asiàtico-estatunidenca. Ho fa analitzant obres d’autors que no encaixen en el discurs actual i abordant el tema de la traducció com un exemple de reescriptura de la tradició a través del llenguatge. En 1960, Kazuo Kawai va assenyalar que els Estats Units “havia exercit contínuament la influència preeminent en la creació del Japó modern” des de l’època del comodor Perry. Com a conseqüència, l’estudi de la influència estatunidenca al Japó contemporani (l’anomenat Japó americanitzat) és ara un pilar fonamental en diverses disciplines. No obstant això, pocs estudis han examinat la relació anversa: com el Japó ha influït a l’Amèrica contemporània com a resultat de l’ocupació de 1945 i la migració des d’i cap al Japó, a pesar que es poden trobar signes d’una influència cultural recíproca tant en la literatura com en el llenguatge. Per tant, aquesta tesi argumenta a favor de la consideració nova d’una literatura transnacional japonéso-estatunidenca que no ha estat avançada prèviament.
Paraules clau:
Literatura Japoneso-Americana, Levy Hideo, Mizumura Minae, Julie Kagawa
Tesis doctorals defensades
Grau de Pablos, Tomás. Intercambio cultural y producción de imaginario simbólico a través del medio del videojuego: el caso de las industrias japonesa y española, Universitat Autònoma de Barcelona (2017). Direcció: Dr. Blai Guarné, Dr. Artur Lozano-Méndez.
Participació en tribunals de tesis doctoral
Serrano Muñoz, Jordi. Literature, discourse and hegemony: National narratives of Japan in the IUS and Spain, Universitat Pompeu Fabra (2019), Dr. Blai Guarné.
Rubio Martín, Raquel. Estudio de la alternancia de uso de las tres grafías del sistema de escritura japonés -kanji, hiragana y katakana-. Universidad Autónoma de Madrid (2019), Dr. Blai Guarné.
Barnett, Lois. Consuming the “West”: Audiences, Industries, Film and Fashion in Japan (1923-1939), SOAS, University of London (2019), Dr. Marcos Centeno.
Ruiz Tada, Marina. Evaluative Language of Japanese-English Bilingual Women on Facebook, Universitat de Barcelona (2019), Dra. Makiko Fukuda.
Fukukawa,Misa. Multilingual Literacy Practices of Students Aged 6-14 at a Japanese School in Catalonia: Language, Writing Sytstems and Technology, Universitat Pompeu Fabra (2019), Dra. Makiko Fukuda.
Conejero Magro, Luis Javier. Analisis Del Intertexto Biblico De La Segunda Tetralogia Dewilliam Shakespeare y su Traduccion al Español, Universidad De Extremadura (2018), Dr. Marcos Centeno.
Arrasate Hierro-Olavarría, Marina. Processos d’arribada i experiències educatives de dones d’origen pakistanès a Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona (2018), Dr. Blai Guarné.
Loriguillo, Antonio. Complex Narration in Post-Classical Anime: Narrative Ambiguity in Japanese Comercial Animation, Universitat Jaume I (2018), Dr. Marcos Centeno.
Taeyeong, Kim. La recepción del pensamiento español en la república de corea (1981-2015), Universidad Autónoma de Madrid (2018, Dra. Mihwa Jo Jeong.
Escamilla Ochoa, Irene Isabel. Análisis de errores de la interlengua fónica de coreanos aprendices de español, Universitat Autònoma de Barcelona (2018), Dra. Mihwa Jo Jeong.
Bellés García, Jonatan. Godzilla y la cristalización de la amenaza nuclear. La época dorada del cine kaiju eiga y ciencia ficción japonesa, Universitat Politècnica de València (2017), Dr. Marcos Centeno.
Fortes Guerrero,Rául. Hayao Miyazaki, la lámpara maravillosa. Un estudio de su cine y de sus referencias humanistas a la luz de las conexiones culturales entre Japón y Occidente. Universitat de València (2017), Dr. Blai Guarné.
Centeno Martín, Marcos. Susumu Hani (1950-1960). La aportación teórico-práctica al documental y al cine juvenil japonés. Una aproximación al caso de Hani como precursor de la nueva ola. Universitat de València (2015), Dr. Blai Guarné.
Hernández Pérez, Manuel. La narrativa cross-media en el ámbito de la industria japonesa del entretenimiento: estudio del manga, el anime y los videojuegos. Universidad de Murcia (2013), Dr. Blai Guarné.
Gómez Aragón, Anjhara. Patrimonio, discursos identitarios y recursos turísticos. Creación e interpertación de las imágenes de Andalucía por el turismo japonès. Universidad de Sevilla (2011), Dr. Blai Guarné.
Lozano-Méndez, Artur. La enseñanza de cultura japonesa en los Estudios de Asia Oriental en España y de la cultura espanyola en los Estudios Hispánicos en Japón. Universitat Autònoma de Barcelona (2011), Dr. Blai Guarné.