GREGAL articula la seva activitat en les següents línies de recerca:

Producció i consum cultural: (re)producció, distribució i consum de les indústries culturals i creatives japoneses i sud-coreanes a Espanya, com a formes de representació associades amb la producció i circulació de significats culturals globals.

Política i reprsentació: diplomàcia cultural, discursivitat soft power i usos estratègics de la cultura popular japonesa i sud-coreana a Espanya i els seus efectes polítics, econòmics i socials.

Llengua i comunitat: articulació lingüística i cultural en les esferes socials relatives a les llengües japonesa i coreana a Espanya, especialment en l’àmbit del treball i en el mercat de l’educació en un context global de mobilitat expandida.

Producció i consum cultural: indústries culturals i creatives

En les darreres dècades, tant Japó com posteriorment Corea han esdevingut potències culturals. Les produccions de drames televisius coreans, el manga i anime japonesos, el j-pop i el k-pop, el cinema fantàstic i de gènere, s’han consolidat en els circuits de la cultura popular a escala planetària actuant com agents transformadors del paisatge social. Dins l’expansió i auge global experimentats per les indústries culturals japonesa i coreana, Catalunya ha estat un node de primer ordre, amb esdeveniments que han esdevingut referents internacionals com el Saló del Manga, el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, i multitud d’actes regulars, com demostra la programació periòdica de Casa Àsia, Casa Nippon, els Japan Weekend, activitats de cosplay, el Festival Matsuri Barcelona, etc. L’interès social suscitat per aquests esdeveniments ha penetrat en altres sectors productius i creatius del país (editorials, productores audiovisuals, estudis de desenvolupament de videojocs, agències de disseny, moda i cosmètics, turisme i restauració, entre d’altres) i ha donat lloc a noves pràctiques de consum, formes estètiques i expressions identitàries. Tot i que el procés s’ha accelerat en els darrers anys, és possible identificar una progressió ascendent quant a l’impacte de productes culturals japonesos i coreans (des de les sèries d’animació japoneses emeses a la dècada dels setanta fins als drames coreans a Netflix avui) que afecta a successives generacions.

Objectius estratègics:

  • Identificar les franquícies coreanes i japoneses de consum cultural de gran abast a Catalunya i descriure les estratègies o factors preexistents que han facilitat la seva acceptació popular.
  • Investigar les xarxes o indústries que comercialitzen o distribueixen aquests productes, en els seus diversos mercats de distribució (locals, nacionals, estatals, supraestatals, globals).
  • Estudiar les interaccions creatives i els mecanismes de reelaboració i apropiació així com els grups de consumidors i les relacions que aquests estableixen amb d’altres de l’Estat i la resta del món.
  • Analitzar els efectes de les indústries culturals i creatives en el sorgiment de nous models de negoci a diferents sectors de l’economia productiva.
  • Explorar les iniciatives de base que mobilitzen recursos culturals, discursos representacionals, configuracions del gust en la percepció social de Corea i Japó.

Política i representació: diplomàcia cultural i soft-power

     Les indústries culturals constitueixen un fèrtil camp d’operacions de les polítiques de diplomàcia cultural i soft power. Una dècada després de la seva formulació per Joseph Nye (1991), el concepte de soft power va trobar una expressió paradigmàtica en la política internacional del govern japonès estretament lligada al boom de la cultura popular japonesa al món. Per la seva banda, com a estratègia de recuperació de la crisi asiàtica del 97, el govern coreà va iniciar una política de promoció de la seva producció cultural a l’estranger. Aquestes iniciatives han permès a ambdós països consolidar-se internacionalment com a proveïdors de produccions culturals, a l’ombra del gegant estatunidenc. Simultàniament a la presència internacional de productes culturals japonesos i, especialment, de la seva cultura popular, els canals tradicionals de diplomàcia cultural no han fet sinó intensificar-se, amb exemples recents com ara: la celebració de l’Año Dual España-Japón (2013-2014), l’establiment de la Fundación Japón (Japan Foundation, Government of Japan) a Espanya a principis de la dècada del 2000, implementació del Pla Japó a Catalunya (2012-2015 / 2016-2019), la posta en marxa del Centro Cultural Coreano a Madrid (2011), la celebració de l’inici de relacions diplomàtiques modernes entre Japó i Espanya (2017-2018) així com la inauguració del Centre King Sejong (Govern de Corea del Sud) a Catalunya amb seu a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Objectius estratègics:

  • Analitzar les activitats i convenis de diplomàcia cultural de les institucions japoneses i coreanes al nostre país (Japan Foundation, King Sejong, Centro Cultural Coreano, consolats i ambaixades).
  • Investigar el rol d’agents privats i estatals en la generació de soft power a partir de la difusió cultural (accions de promoció de Cool Japan i de Hallyu).
  • Estudiar la formulació i el desenvolupament d’iniciatives i campanyes de nation branding, tant en els casos de Japó i Corea com de Catalunya (Marca Catalunya), els seus efectes a nivell econòmic, polític i social (exportacions, patrimoni cultural, turisme, gastronomia) i la retroalimentació amb altres brandings (Marca España, Barcelona).
  • Contribuir al debat teòric sobre el paper de les estratègies de promoció cultural en la diplomàcia pública internacional i en l’economia global.

Llengua i comunitat: mobilitat global expandida

Des de finals de la dècada dels vuitanta, tot i la llunyania geogràfica i cultural, el nombre de persones que ha estudiat japonès i, actualment, coreà, s’ha incrementat exponencialment a Catalunya. Dos processos simultanis han incidit en aquest creixement ininterromput: per una banda, el boom de les indústries culturals japoneses i coreanes; per una altra, la internacionalització de les empreses d’aquests països, que ha portat a l’obertura de seus o fàbriques a l’estranger. La presència a Catalunya del gruix de la inversió a l’Estat de les empreses coreanes i japoneses als sectors de l’automoció, tecnologia, comunicacions i electrònica de consum ha donat lloc a noves oportunitats professionals. Fruit d’aquests dos processos, ha sorgit una oferta educativa organitzada entorn l’ensenyament de les llengües d’Àsia Oriental que paulatinament ha impulsat els contactes culturals i la mobilitat de persones entre Catalunya, Corea i Japó.

Objectius estratègics:

  • Analitzar la presència i articulació de les llengües japonesa i coreana en diferents processos de mobilitat i contextos comunicatius en relació a l’àmbit del treball i el mercat global de l’educació.
  • Estudiar el mercat de l’educació de les llengües japonesa i coreana (no oficial, oficial, superior) des d’una perspectiva àmplia que inclogui: models d’aprenentatge, interessos i motivació, docents i alumnat.
  • Investigar els models de traducció i de les comunitats d’aprenents i parlants en l’oferta cultural, especialment en situacions de bilingüisme, multilingüisme, transmissió lingüística intergeneracional, nou-parlants.
  • Impulsar la recerca sobre els residents japonesos i coreans a Catalunya parant especial atenció al seu encaix social, econòmic i productiu.