Darrerament, les ciències de l’educació han donat molta importància a la interacció, com a l’element principal responsable de l’aprenentatge. És a través de la interacció amb altres que se’ns obren conflictes cognitius que ens fan aprendre. És a través de la interacció entre el nou coneixement i el professor (mediador) que aprenem. Però a més, sabem que en determinades circumstàncies els mateixos alumnes poden fer de mediadors. Tots hem après de companys de l’escola, o del treball. Alguns autors sostenen que, de vegades, els alumnes poden ser millors mediadors (professors) que els mateixos adults. Ho justifiquen dient que els alumnes són aprenents recents dels continguts i, per tant, són sensibles als punts de més ajuda. A més utilitzen un llenguatge més directe i compten amb l’avantatge de compartir referents culturals i lingüístics. Però sobretot, el principal avantatge que la mediació d’un alumne té sobre la mediació d’un professor és que l’alumne pot prestar l’ajut individual, a un sol alumne. Mentre que el professor, generalment, ha de repartir-lo entre els nombrosos alumnes de l’aula.
La tutoria entre iguals és un mètode d’aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles d’alumnes, amb una relació asimètrica (derivada de l’adopció del rol de tutor i del rol de tutorat), amb un objectiu comú, conegut i compartit (com ara l’adquisició d’una competència curricular), que s’assoleix a través d’un marc de relació planificat pel professor.
La tutoria entre iguals és àmpliament utilitzada en molts països (sota la denominació Peer Tutoring), tant en l’educació reglada com la no reglada i en tots els nivells educatius i àrees curriculars. És recomanada per experts en educació, com ara la UNESCO, com una de les pràctiques instructives més efectives per a l’educació de qualitat (Topping, 2000).
Podem trobar experiències de tutories entre alumnes en les quals les edats dels components de la parella és diferent. Són conegudes com a cross-age tutoring i, lògicament, l’alumne tutor és el de més edat. Però també trobem tutories amb alumnes de la mateixa edat, menys complicades d’organitzar. Segons el caràcter fix o intercanviable del rol de tutor i tutorat, podem distingir entre tutories de rol fix o tutories recíproques, el les quals tutor i tutorat intercanvien periòdicament el rol.
El nostre grup ha dissenyat materials, fins ara centrats en l’ensenyament i aprenentatge del català (Duran, Torró i Vilar, 2003) i el castellà (Duran i Vidal, 2004) per a ajudar a introduir la tutoria entre iguals com una opció metodològica que enriqueixi el ventall de recursos dels centres educatius. Podeu veure un vídeo d’una experiència a secundària (Departament d’Ensenyament, 2000). Les múltiples i variades experiències que se n’han derivat, ens permeten veure que no només l’alumne tutorat aprèn –per l’ajuda permanent i personalitzada que rep del seu company tutor-, sinó que el tutor també aprèn, perquè ensenyar és la millor manera d’aprendre (Duran, 2006).
En els centres educatius, l’ús de la tutoria entre iguals esdevé un instrument d’atenció a la diversitat, que mobilitza la capacitat mediadora dels alumnes (de donar-se suport per aprendre) i que treu profit de les diferències de nivell entre alumnes (que tant semblen molestar a alguns docents).
Referències
Departament d’Ensenyament (2000): Tutoria entre iguals a l’IES Can Puig. Col·lecció de vídeos Didàctics L’Escola a Casa. Programa de Mitjans Audiovisuals.
Duran, D (coord.) (2006): “Tutoría entre iguales, algunas prácticas”. Monográfico de Aula de Innovación Educativa, 153-154, 7-39.
Duran, D., Torró, J. i Vilar, J. (2003): Tutoria entre iguals. Un mètode d’aprenentatge cooperatiu per a la diversitat. Barcelona: Llibres de l’ICE de la UAB.
Duran, D. i Vidal, V. (2004): Tutoría entre iguales: de la teoria a la práctica. Barcelona: Graó.
Topping, K. (2000) Tutoring by Peers, Family and Volunteers. Geneva: International Bureau of Education, UNESCO. Traducció al català http://www.ibe.unesco.org/publications/practices.htm