La societat que ens ha tocat viure, la societat del coneixement, es caracteritza entre d’altres coses pel fet que els ciutadans necessitem aprendre al llarg la vida. Una societat que es defineix pel canvi permanent requereix que els seus ciutadans aprenguin permanentment. En aquest sentit, aprendre i ensenyar són activitats socials de primer ordre.
A més a més de l’aprenentatge amb un expert (mestre, professor…) una font important d’aprenentatge prové de les interaccions amb els altres que ens són pròxims (amb els que compartim una mateixa situació o estatus i que no actuen en aquella relació com ensenyant professional). És el que anomenen aprenentatge entre iguals, ja sigui entre alumnes, entre col·legues d’una mateixa professió, entre membres d’una família…
L’aprenentatge entre iguals pot ser formal (o dins de l’estructura d’un sistema educatiu o professional, com per exemple l’ús de l’aprenentatge cooperatiu a les aules dels centres escolars) o informal (fora de l’estructura i amb caràcter voluntari).
En aquest camp, l’aprenentatge de la llengua d’acollida, és especialment interessant el programa, Voluntariat per la llengua (VxL), impulsat per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa per practicar català a través de la conversa. Es basa en la creació de parelles lingüístiques, organitzades en tutoria entre iguals, formades per un tutor anomenat voluntari, que parla català fluidament, i un tutorat, anomenat aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. El programa va néixer l’any 2003 i ja hi han passat més de 100.000 parelles. La Comissió Europea el va reconèixer (2005) com una de les 50 millors pràctiques d’aprenentatge d’una llengua que s’estan portant a terme a la Unió Europea.
Entre els materials editats per donar suport als participants del programa, l’any 2014 la DGPL va editar el material Llegir per parlar, llegir per aprendre amb la finalitat de reforçar l’aprenentatge i l’ús de la llengua a través de la lectura. L’enfocament dels materials respon plenament a la metodologia que hem impulsat des del GRAI a través de Llegim en parella (i així està reconegut en la seva Guia d’ús). Llegir per parlar, llegir per aprendre consisteix en un seguit de fulls d’activitats, que combinen una lectura amb la pràctica de la conversa; i en una Guia d’ús dels materials que conté les orientacions didàctiques. En les activitats que es proposen hi participen sempre un tutor (que és qui condueix les activitats i pren la responsabilitat de la preparació de la lectura abans de la trobada) i un aprenent.
El material es pot descarregar de la pàgina web de Llengua catalana http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/llegir_per_parlar
El desenvolupament d’Internet ha facilitat oportunitats d’aprenentatge entre iguals. Des de la llistes de discussió, xats, fòrums… on es pot compartir i construir coneixements amb d’altres a usos cada vegada més sofisticats i efectius, com les Communities of Practice, basades en el P2P (peer to peer o igual a igual), en les quals iguals d’un àmbit professional específic aprenen ajudant a d’altres com millorar les seves competències professionals (Blunt, 2003).
Referències
Blunt, R. (2003). Communities at the Speed of Business. Communities of Practice as Peer-to-Peer Learning Networks. New York: iUniverse, Inc.
Casas, M. i Danés, A. (2004). Tots els colors de la llengua. Vic: Edicions de l’Àlber.
Gobierno Vasco (2004). Orientaciones para la elaboración del plan de acogida de alumnado inmigrante. Gasteiz: Servicio central de prublicaciones del Gobierno Vasco.
Sanz, V.; Nadal, M., Sanz, S. Gallego, A. (2014). Voluntariat per la llengua: una història que va començar fa 10 anys. Llengua i ús, 54 http://www.vxl.cat/sites/default/files/materials/279221-382458-3-pb.pdf