Docència compartida: Aprenentatge docent entre iguals per a l’atenció a la diversitat
Duran, D,. Oller, M., & Huguet, T. (Coords.). (2018, 21 de juny). Docència compartida: Aprenentatge docent entre iguals per a l’atenció a la diversitat [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=Co4wHFJhnoM
Per a veure el vídeo incrustat al web, cal acceptar totes les galetes. Si no voleu acceptar-les, podeu veure’l directament a Youtube. Més informació sobre el projecte aquí.
La interacció entre el professorat és un fet inherent a la professió docent. En un centre educatiu diàriament s’han de resoldre situacions que acostumen implicar a diferents professors. Aquestes interaccions han de ser com més eficaces millor amb la finalitat d’obtenir la màxima participació i consens, i la predisposició de compartir les responsabilitats que comportin les decisions preses. Ara bé, no tots els estils interactius són apropiats per aconseguir aquestes metes, per això, els estudis sobre la temàtica consideren la col·laboració com el tipus d’interacció més eficaç.
Els professors, igual que altres professionals, aprenen a partir de la interacció amb altres col·legues, i la col·laboració entre ells es converteix en una eina imprescindible per afavorir una pràctica reflexiva, un recurs essencial per arribar a la màxima eficàcia docent.
La col·laboració és un estil d’interacció directa entre com a mínim dos iguals (l’opinió de cadascun té igual valor independentment del seu rol en el centre), que voluntàriament (la institució educativa ha de propiciar aquesta interacció, però cada professor decideix si vol tenir una actitud de col·laboració o no), i d’una manera compartida (no significa idèntica, ja que els coneixements o funcions que desenvolupa influiran en les seves aportacions) prenen decisions dirigides a l’assoliment d’un objectiu comú (encara que les propostes de com aconseguir-lo siguin inicialment divergents).
Una forma de col·laboració entre el professorat és la docència compartida, un tipus d’organització en la qual dos docents treballen conjuntament amb el mateix grup-classe. Habitualment es parla del professor d’aula (el professor responsable de la matèria) i el professor de suport (pot ser un professor responsable de l’atenció a la diversitat o qualsevol altre professor disposat a oferir suport a l’aula).
Podríem apuntar nombrosos arguments sobre els avantatges de la docència compartida, tant per a l’alumnat com per al professorat. Així per exemple, s’ajuda als alumnes que puguin treballar amb les demandes reals de la classe, en qualsevol àrea, estant l’ajuda a disposició de tot l’alumnat, tant per als que la necessiten constantment com per als que els cal de forma ocasional. També és important ressaltar que els alumnes amb més necessitat d’ajuda no queden etiquetats pel fet d’haver de sortir fora i poden seguir mantenint com a referent el professor d’aula. Per als docents representa una millora en relació a la gestió de l’aula en general, i de la disciplina en concret. Entre ells poden compartir i elaborar nous materials, així com metodologies de treball, oferint-se suport mutu enfront de les novetats o dificultats. Alhora, la docència compartida ajuda el centre a establir línies d’interdisciplinarietat, atès que el pas d’un professor de suport per diferents grups facilita l’aportació de suggeriments entre àrees.
Ara bé, igual que comentàvem amb els alumnes, no per posar junts dos professors existirà ja un treball col·laboratiu entre ells. Les interaccions que es portin a terme hauran de tenir en compte diferents condicions. És important que les finalitats i les tasques conjuntes siguin clares i assumides pels participants, i així mateix, relacionades amb les pròpies necessitats professionals. Alhora, els professors han de tenir una disposició a interactuar i a assumir compromisos, i s’han d’establir unes estructures bàsiques que permetin dinamitzar la docència compartida. Les funcions que realitzarà cada docent han de quedar ben definides, tenint en compte que existeix un ampli ventall de possibilitats que determinaran els diferents graus d’implicació de cadascun dels participants i l’organització de l’aula, donant lloc a diversos models de col·laboració. També s’ha de preveure un sistema de guia en la presa de decisions i de regulació del treball conjunt, així com un temps de coordinació, que permetrà ajustar l’ús d’un model de col·laboració o altre segons les necessitats del grup-classe.
Vídeo de la sessió Codocencia y Educación Inclusiva, en el marc de ‘Diálogos sobre Equidad e Inclusión’. Després d’una introducció de David Duran i Ester Miquel, es presenten dues experiències de l’Escola de la Vila de Polinyà i l’Institut Els Pallaresos. Es pot ampliar la informació a EQUIDEI.
En aquest enllaç hi trobareu un vídeo de la sessió ‘La codocència: per què i com?’ de la Xarxa de Competències (2023), en què David Duran (UAB) introdueix la codocència, com una forma de col·laboració docent directa, concepte i formes, avantatges i inconvenients i maneres d’aprofitar-la. Després s’expliquen les experiències a primària (Escola Vedruna-Àngels) i secundària (Institut d’Alcarràs).
A l’enllaç següent, hi trobareu les pàgines web de Paula Alonso i , mestra i companya del GRAI, que us ofereix, a més del concepte de docència compartida i evidències, estratègies i instruments pràctics que us seran molt útils per posar-la en pràctica.
A l’enllaç següent, hi trobareu el resultat del Treball de Final de Grau de Primària de l’Ana Javierre Pueyo, un recull de material audiovisual per facilitar la comprensió i implementació de la docència compartida.
Conferència d’Ester Miquel, ‘Docencia compartida ¿En qué casos y en qué condiciones es útil?’, i experiències del CEIP Álvara Álvarez (Falces, Navarra) i CC El Carmen y San José (Zaragoza). II Jornadas PROA +, abril, 2024.
Observació entre iguals
Oller, M., & Duran, D. (Coord.) (2022). L’observació entre iguals en la Xarxa de Competències: Un instrument per a la millora docent [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=I-ypex8-hQk
Per a veure el vídeo incrustat al web, cal acceptar totes les galetes. Si no voleu acceptar-les, podeu veure’l directament a Youtube. Més informació sobre el projecte aquí.
L’observació entre docents és una forma de docència compartida. Quan docents comparteixen un grup d’alumnes, és necessari que aprenguin a observar-se mútuament i, a partir d’aquesta observació, obtenir evidències que permetin oferir un feedback constructiu al company i companya docent, per tal de reflexionar sobre els punts forts i els punts febles, de millora.
Entenem, doncs, l’observació entre iguals com la creació de parelles de docents, amb graus d’experiència similar, que acorden observar-se mútuament un o diversos aspectes pedagògics de la seva acció a l’aula, per mitjà d’instruments de recollida d’evidències, per posteriorment oferir-se retroalimentació constructiva mútua, que permeti reflexionar per trobar objectius de millora.
En col·laboració amb la Xarxa de Competències Bàsiques, promoguda pel Departament d’Educació del Govern Català, hem dissenyat una actuació en què parelles voluntàries de docents planifiquen l’observació, la porten a terme, ajudats d’una graella d’observació que prèviament han ajustat i, posteriorment, fan una sessió de retroalimentació per, a partir de les evidències, reflexionar conjuntament per tal de trobar objectius de millora docent.
Podeu consultar en aquest enllaç el web que la Xarxa de Competències dedica a l’observació entre iguals.
Duran, D., Corcelles, M., & Miquel, E. (2021). Estructures d’aprenentatge col·laboratiu entre docents: Oportunitats de desenvolupament professional docent en el dia a dia. Guix, 481, 39-43. (PDF)
Duran, D., Corcelles, M., & Miquel, E. (2020). L’observació entre iguals com a mecanisme de desenvolupament professionaldocent: La percepció dels participants de la Xarxa de Competències Bàsiques. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 53, 48-59. (PDF)
Duran, D. (2019). Aprenentatge docent entre iguals: Mestres i escoles que aprenen uns dels altres. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 50, 47-58. (PDF)
Huguet, T., & Lázaro, L. (2018). Iniciar i sostenir pràctiques de docència compartida a les aules. Guix, 448, 49-54. (PDF)
Oller, M., Navas, C., & Carrera, J. (2018). Docència compartida a l’aula: Reptes i possibilitats. Guix, 448, 43-48. (PDF)
Duran, D., & Miquel, E. (2006). L’aprenentatge entre iguals com a recurs per a l’atenció a la diversitat. A P. Pujolàs (Ed.), Cap a una educació inclusiva (pp. 187-217). Eumo. (PDF)
Duran, D. (Coord.). (2006). Tutoría entre iguales: Algunas prácticas en la enseñanza obligatoria [Monogràfic]. Aula de Innovación educativa, 153, 7-39. (PDF)
Miquel, E. (2006). Maestros que trabajando juntos aprenden. Aula de Innovación Educativa, 153-154, 33-36. (PDF)
Duran, D., Serra, P., & Miquel, E. (2004). El aprendizaje entre iguales: Tutoría entre iguales, aprendizaje cooperativo y colaboración docente. Aula de Innovación Educativa, 132, 75-77. (PDF)
Duran, D., & Miquel, E. (2003). Cooperar para enseñar y aprender. Cuadernos de Pedagogía, 331, 73-76. (PDF)
Articles de recerca
Corcelles, M., Duran , D., Flores, M., Miquel, E., & Ribosa, J. (2023). Percepciones docentes sobre observación entre iguales: Resistencias, agencia, procedimiento y objetivos de mejora. Estudios sobre Educación, 44. https://doi.org/10.15581/004.44.002 (PDF)
Duran, D., Flores, M., Ribas, T., & Ribosa, J. (2020). Student teachers’ perceptions and evidence of peer learning through co-teaching: Improving attitudes and willingness towards co-teaching. European Journal of Psychology of Education, 36, 495-510. https://doi.org/10.1007/s10212-020-00479-0 (PDF)
Duran, D., Corcelles, M., Flores, M., & Miquel, E. (2020). Changes in attitudes and willingness to use co-teaching through pre-service teacher training experiences. Professional Development in Education, 46(5), 770-779. https://doi.org/10.1080/19415257.2019.1634631
