Bibliografia – Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals

Aprenentatge entre iguals: alumne-alumne

Abad, M., & Benito. M. L. (coord.) (2006). Cómo enseñar juntos a alumnos diferentes: aprendizaje cooperativo. Zaragoza: Egido. El llibre recull, amb molta riquesa, vint experiències d’aprenentatge cooperatiu desenvolupades a centres educatius de la província de Saragossa, fruit d’un procés de formació i avanç cap a l’educació inclusiva.

Baudrit, A. (2000). El tutor: Procesos de tutela entre alumnos. Barcelona. Paidós. Dedicat exclusivament a la tutoria entre iguals, el llibre fa un repàs a la diversitat d’aplicacions i ús variat d’aquest mètode, fet que explica la seva efectivitat. Així mateix, alerta sobre els possibles inconvenients per tal d’evitar conseqüències negatives de la tutoria i fruir d’un mètode que completa l’actuació docent en individualitzar i personalitzar l’ajut.

Baudrit, A. (2012). Interacción entre alumnos. Cuando la ayuda mutua enriquece el conocimiento. Madrid: Marcea. El professor de Burdeos fa una revisió dels diferents tipus d’ajuda entre alumnes dins del context escolar( infantil, primària i secundària), des d’una perspectiva piagetiana, en formats de col·laboració espontani. Arriba a la conclusió que les formes d’ajuda es poden ensenyar per millorar la seva efectivitat.

Bonals, J. (2000). El trabajo en pequeños grupos en el aula. Barcelona. Graó. A partir de la concepció de grup operatiu (conjunt de persones que intenten abordar un objectiu comú treballant en equip), l’autor repassa els aspectes bàsics del treball en grup.

Caño, M. de, Elices, J., & Palazuelo, M. (2003). Interacción entre iguales, desarrollo cognitivo y aprendizaje. Valladolid: Universidad de Valladolid. El llibre repassa els plantejaments teòrics més rellevants sobre la interacció entre iguals, tot sintetitzant la varietat d’enfocaments per tal de proposar un model explicatiu de la transformació de les interaccions en aprenentatge entre iguals.

Cabrera, E.P. (2008). La colaboración en el aula: más que uno más uno. Bogotá: Editorial Magisterio. L’autor, després d’una revisió conceptual, centra part del llibre, de forma interessant, en els intercanvis que es produeixen entre els grups i dins dels grups. També és interessant observar l’aspecte més pràctic que el llibre ofereix al final quan fa valuoses i importants observacions a tenir en compte durant el procés d’utilitzar l’aprenentatge cooperatiu a l’aula.

Carbajal, S., & Suárez, C. (2008). Equiparse para trabajar en equipo. Montevideo: Universidad de la República. Les autores, professores universitàries, plantegen una publicació senzilla, escrita de forma divulgativa i amb una bona orientació pràctica. En les seves pàgines realitzen una revisió històrica del treball en equip dins del context laboral, per desprès centrar-se en el concepte de conflicte dins de l’equip de treball i donen algunes estratègies per a resoldre positivament aquest conflicte, amb la finalitat d’enfortir els equips de treball.

Chancel. G, Jordana. M, & Pericon, R. (2008): Reculls, document 4. La tutoria entre iguals en el marc de l’ EEES: cinc anys de funcionament del Programa d’ Assessors d’ estudiants a la UAB. Barcelona: Ediciones Assessorament Psicopedagògic (UAP). L’objectiu de l’obra és donar a conèixer el Programa d ‘Assessors d’ estudiants (PAE) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es fa una descripció i anàlisi del seu funcionament i una avaluació del programa des de que va començar a funcionar. Aquest programa situa les seves bases teòriques en la tutoria entre iguals i es planteja com a un suport a la tutoria acadèmica en l’àmbit universitari.

Cohen, E., Brody, C., & Sapon-Shevin, M. (2004).Teaching Cooperative Learning. Albany: State of University of New York. El llibre presenta un ventall ampli de formats de formació de professorat –preferentment de formació inicial- sobre aprenentatge cooperatiu duts a terme per universitats d’arreu del món. La segona part reflexiona sobre aquests programes.

Curto Luque, C., Gelabert Udina, I., González Arévalo, C., & Morales Aznar, J. (2009). Experiencias con éxito de Aprendizaje Cooperativo en Educación Física. Barcelona: INDE publicaciones. Els autors fan una proposta per a la didàctica de l’Educació Física centrada en l’aprenentatge cooperatiu, com a metodologia bàsica que promou la inclusió, respectant els ritmes d’aprenentatge i invertint la tendència competitiva i individualista que ha caracteritzat l’aprenentatge d’aquesta matèria. És un llibre amb un contingut eminentment pràctic, que orienta, des de la cooperació, el desenvolupament de competències especifiques i transversals en l’àmbit concret de l’Educació Física.

Díaz-Aguado, M. J. (2003). Educación intercultural y aprendizaje cooperativo. Madrid: Ediciones Pirámide. El llibre presenta programes per desenvolupar la tolerància, prevenir la violència i el sexisme. Entre ells es plantegen actuacions d’aprenentatge cooperatiu. S’adjunta un CD-ROM amb un conte per treballar el racisme i la intolerància.

Díaz-Aguado, M. J. (2005). Aprendizaje cooperativo. Hacia una nueva síntesis entre la eficacia docente y la educación en valores. Madrid: Santillana-UCETAM. Amb un accent marcat en l’educació dels valors, l’autora revisa i aporta resultats de les seves investigacions que mostren l’aprenentatge cooperatiu com una potent eina per al desenvolupament d’habilitats socials bàsiques que permetin prevenir l’exclusió i la violència a través de relacions interculturals, de tolerància i de construcció de la igualtat.

Díaz-Aguado, M. J. (2006): Del acoso escolar a la cooperación en las aulas. Madrid: Pearson. La preocupació creixent pel maltractament escolar porta a l’autora a oferir una resposta reflexionada, analitzant des d’un enfocament ecològic i evolutiu l’origen de la violència entre iguals i presentant la cooperació com una eina per a fer-hi front. Hi ha un capítol dedicat a la posada en pràctica de l’aprenentatge cooperatiu a les aules.

Dillenbourg, P. (ED) (1999): Collaborative learning. Cognitive and Computational Approaches. Oxford (UK): Elsevier Science Ltd. Diferents autors europeus treballen al voltant de “computer-supported collaborative learning”, des d’una perspectiva que combina l’esfera cognitiva –pròpiament psicològica- i la col·laboració –social-, dos processos íntimament relacionats. Un cop s’ha definit aquest marc, es fa entrar l’ús de la informàtica, i especialment de les eines telemàtiques, en la construcció col·laborativa del coneixement.

Duran, D. (2016). Aprensenyar: Evidències i implicacions educatives d’aprendre ensenyant. Barcelona: Horsori. (En castellà Narcea, 2014; i anglès Routledge, 2018). El llibre recull les evidències científiques del neologisme –creat per a l’ocasió- aprensenyar: aprendre ensenyant. Les recerques disponibles mostren que, en determinades condicions, l’activitat d’ensenyar comporta oportunitats d’aprenentatge per a qui la desenvolupa. Es recullen múltiples pràctiques reals, en les quals els estudiants –en escoles, instituts o universitats– aprenen ensenyant als seus companys. El llibre ofereix, des de les evidències de la recerca, guies pràctiques perquè els professors puguin ensenyar aprenent, la qual cosa permetrà actualitzar els coneixements i viure la professió amb més plenitud.

Duran, D. (coord.), Blanch, S. Corcelles, M., Fernández, M. Flores, M., Kerejeta, B., Moliner, L. i Valdebenito, V. (2011). Bikoteka Irakurtzen. Vitoria-Gasteiz: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. Es tracta d’una adaptació del programa Llegim en parella a la llengua i context educatiu del País Basc. A més de les bases, la descripció i els materials de suport del programa, es presenten els primers resultats obtinguts per una mostra d’escoles basques. El llibre, publicat pel Govern basc, pot trobar també a internet.

Duran, D. (coord.); Blanch, S.; Corcelles, M.; Flores, M.; Oller, M.; Utset, M. i Valdebenito, V. (2011). Leemos en pareja. Tutoría entre iguales para la competencia lectora. Barcelona: Horsori. Es tracta d’un manual per a la implementació del programa educatiu Llegim en parella, impulsat pel GRAI. El llibre aporta una actualització substancial de la primera publicació en català, presentant la fonamentació conceptual del programa, la descripció i els seus materials de suport, per al professorat, alumnat i famílies. A més aporta resultats d’investigació de les pràctiques de Llegim en parella.

Duran, D.;Blanch, S.; Corcelles, M.; Flores, M.; Merino, E.; Oller, M. i Vidal,A. (2009). Llegim en parella. Tutoria entre iguals, a l’aula i a casa, per a la millora de la competència lectora. Barcelona: Publicacions de l’ICE de la UAB. Aquesta publicació recull el programa educatiu Llegim en parella impulsat pel Grup de recerca sobre Aprenentatge entre iguals que pertany a l’esmemtat ICE. El programa es basa en la tutoria entre iguals, mètode d’aprenentatge cooperatiu, i combina la tutoria entre alumnes i la tutoria familiar. El seu objectiu és millorar la competència lectora, un element clau per a l’èxit escolar de l’alumnat. El llibre recull els fonaments conceptuals i la descripció del programa oferint un conjunt de materials amb l’objectiu de facilitar la posada en pràctica en els centres educatius.

Duran, D. (Coord.), Flores, M., Oller, M., Corcelles, M., Miquel, E., i Blanch, S. (2018). Llegim i escrivim en parella: Tutoria entre iguals, amb implicació familiar, per a la competència comunicativa. Barcelona: Horsori. Aquest llibre és actualització profunda de les dues edicions prèvies. Es descriu detalladament el programa i s’hi inclouen recursos i materials didàctics, tant per a l’alumnat com per a les famílies.

Duran, D., Flores, M., Oller, M., Thomson-Garay, L., i Vera, I. (2016). Reading in pairs: Peer tutoring for reading and speaking in English as a foreing language. Barcelona: Horsori. El llibre descriu el programa Reading in pairs que es basa en la tutoria entre iguals, amb implicació familiar, per a la millora de l’anglès com a llengua estrangera.

Duran, D.; Torró, J. i Vilar, J. (2003). Tutoria entre iguals, un mètode d’aprenentatge cooperatiu per a la diversitat. De la teoria a la pràctica. Barcelona: Publicacions de l’ICE de la UAB. Després de repassar les bases conceptuals de l’aprenentatge entre iguals i de la tutoria entre alumnes en concret, el llibre presenta un proposta pràctica de crèdit variable per a l’ensenyament i aprenentatge del català. S’adjunten tot tipus de recursos per ser portat a l’aula.

Duran, D. i Monereo, C. (2011). Entramado. Métodos de aprendizaje cooperativo y colaborativo. Barcelona: Edebé. (En català, Horsori, 2020). El llibre, publicat originàriament en català i castellà al 2001 (Edebé), traduït al portuguès per Brasil (Artmed, 2004), ha estat actualitzat en les dues edicions posteriors d’Horsori. Després d’un capítol introductori a l’aprenentatge entre iguals, el llibre presenta diferents mètodes d’aprenentatge cooperatiu, tant entre alumnes com entre professors. Cada mètode és presentat a través d’un relat ambientat en un institut. Les narracions –que permeten “veure” el mètode en acció– van acompanyades de guies.

Duran, D. i Vidal, V. (2004). Tutoría entre iguales. De la teoría a la práctica . Barcelona: Graó. Amb una estructura similar a l’anterior, la segona part del llibre aporta els materials per aplicar la tutoria entre iguals a la secundaria, a l’àrea de llengua i literatura castellana, amb fitxes d’activitat per als dos cicles de l’ESO i un ventall de pautes per als alumnes i el professorat.

Fabra, M. L. (1992): Técnicas de grupo para la cooperación. Barcelona. CEAC. Es parteix de l’anàlisi de la classe com un grup i de la necessitat de treballar en grup. Es descriu, d’una forma pràctica, com crear grups a l’aula. Es comenten les principals tècniques i jocs de grup per ser utilitzades a les aules, organitzant-les per continguts i desenvolupament personal. Malgrat que l’aprenentatge cooperatiu és inclòs com una tècnica més de desenvolupament d’habilitats intel·lectuals, alguns mètodes cooperatius són recollits en el llibre.

Falchikov, N. (2001): Learning together. Peer tutoring in higher education. London: Routledge-Falmer. Tal com s’expressa al títol, el llibre es centra en la tutoria entre iguals a l’ensenyament superior o universitari. Combina tota una primera part més conceptual i descriptiva amb una segona part on, a través de contribucions, presenta pràctiques universitàries. Combina, doncs, la teoria amb la pràctica, amb rigor.

Fernandez, P. i Melero M.A.(comp.) (1995): La interacción social en contextos educativos. Madrid: Ed. S. XXI. En la primera part del llibre es presenten les teories psicològiques que sostenen l’aprenentatge entre iguals (perspectives piagetiana i visgostkiana) i es fa una revisió de la recerca sobre aprenentatge cooperatiu i tutoria entre iguals als Estats Units. En la segona part, es presenta una investigació sobre tutoria i es reflexiona sobre els avantatges de l’aprenentatge cooperatiu. L’última part presenta dues formes d’anàlisi microanalítica de la interacció, l’una en el context escolar i l’altra en la interacció nen-adult.

Ferreiro, R. (2006): Estrategias Didácticas del Aprendizaje Cooperativo. El constructivismo social: una nueva forma de enseñar y aprender. México D. F. Editorial Trillas. El llibre exposa diferents estratègies afavoridores de l’aprenentatge cooperatiu des de la perspectiva del constructivisme social. S’inicia amb una exposició breu dels diferents paradigmes educatius fins arribar a descriure algunes estratègies útils per afavorir l’aprenentatge cooperatiu situant-les en diferents moments de la seqüència didàctica: creació d’ambient favorable, orientació de l’atenció dels alumnes, processament de la informació, recapitulació del que s’aprèn, avaluació dels aprenentatges, interdependència social i en la reflexió sobre els processos i resultats de l’activitat d’aprenentatge.

Ferreiro, R. i Calderón, M. (2006): El ABC del aprendizaje cooperativo. Trabajo en equipo para enseñar y aprender. México: Editorial Trillas. Seguint la línia de Robert Slavin (que n’escriu el pròleg), el llibre presenta el marc conceptual de l’aprenentatge cooperatiu i alguns mètodes, a través de fitxes simples. Remarca la importància del treball en equip entre el professorat.

Flores, M., Duran, D., i Albarracín, L. (2016). (En)Raonem en parella. Tutoria entre iguals per a la resolució cooperativa de problemes quotidians. Barcelona: Horsori. (En castellà, Horsori, 2016). El llibre descriu amb detall el programa (En)Raonem en parella, que es basa en la tutoria entre iguals per a la millora de la competència en resolució de problemes matemàtics quotidians de manera cooperativa. Contempla les seves bases teòriques, orientacions per al desenvolupament a les aules, així com propostes per a l’avaluació. Inclou també un capítol amb els resultats inicials d’investigació. Els darrers capítols aporten recursos i materials didàctics per al professorat, l’alumnat i les famílies.

García, R., Traver, J. i Candela, I. (2001): Aprendizaje cooperativo. Fundamentos, características y técnicas. Un llibret que introdueix la temàtica i presenta sintèticament alguns mètodes.

Gavilán, P i Alario, R. (2010). Aprendizaje cooperativo. Una metodología con futuro. Principios y aplicaciones. Madrid: CCS. Paloma Gavilán ja va publicar al 2004 uns materials per al MEC per treballar l’àlgebra a secundària a través de l’aprenentatge cooperatiu. En aquesta ocasió, amb Ramon Alario, ens presenten un manual d’aprenentatge cooperatiu en el qual, després de emmarcar-lo en els reptes de l’escola actual, el fonamenten teòricament -des de la pedagogia i la psicologia social, duen (tot i que es fa més èmfasi sobre la psicologia evolutiva i de l’educació) i fan un repàs als principals mètodes. És un llibre sintètic sobre la temàtica, i aquesta és doncs la seva principal qualitat.

Gillies, R. (2007): Cooperative Learning. Integrating Theory and Practice. London: Sage Publications. Robyn M. Gillies, professor de la Universitat de Queensland, Austràlia, aconsegueix el propòsit del títol de llibre, integrant teoria i pràctica a l’entorn de l’aprenentatge cooperatiu. En el llibre, a més de presentar l’aprenentatge cooperatiu i els seus components claus, fa referència al discurs o la interacció, revisant el paper del professor, la composició del grup i l’avaluació. Cada capítol combina l’exposició rigorosa amb la presentació de casos i amb activitats de reflexió.

Gillies, R. i Ashman, A. (Eds) (2003): Co-operative Learning. The social and intellectual outcomes of learning in groups. Londres: Routledgfalmer. El lllibre aplega interessants articles sobre autors reconeguts en la temàtica, i abasta des del pre-escolar a la universitat. Bona part de les temàtiques relacionades amb l’aprenentatge cooperatiu són tractades: efectivitat, motivació, avaluació, necessitats educatives especials, suport per ordinador… Un bon llibre per conèixer la miscel·lànica de temes implicats amb l’aprenentatge entre iguals.

Gobierno de Navarra (1999): Aprendizaje cooperativo. Pamplona. Departamento de Educación y Cultura del Gobierno de Navarra. El llibre, dirigit a professorat d’educació primària, està estructurat en tres apartats. El primer tracta, d’una forma planera, els aspectes teòrics de l’aprenentatge cooperatiu. En els dos apartats següents es presenten experiències didàctiques i treballs d’aula en grup i d’aprenentatge cooperatiu, com el mètode del puzle.

Giné, C., Duran, D., Font, J., i Miquel, E. (Coords.) (2020). L’educació inclusiva: De l’exclusió a la plena participació de tot l’alumnat. Barcelona: Horsori. En castellà (Horsori, 2009). Es tracta d’una traducció actualitzada de la publicació prèvia en castellà. En aquest llibre, en relació directa amb l’aprenentatge entre iguals, hi trobareu el capítol de Teresa Huguet, sobre treball col·laboratiu entre professors; i el de David Duran, sobre la inclusió i l’aprenentatge entre alumnes.

Gordon, E. (2005): Peer tutoring. A teacher’s resource guide. Lanham Maryland: Scarecrow Education. Tal com el seu títol indica, es tracta d’una guia breu, però molt pràctica, sobre tutoria entre iguals. De forma molt senzilla i esquemàtica es defineix tutoria entre iguals i es repassen els passos bàsics per a dur a terme un programa, oferint exemples d’instruments.

Grisham, D. i Molinelli, P. (1995): Cooperative Learning. Professional’s Guide. Westminster, CA: Teacher Centered Materials, Inc. Un llibret, pràctic i de llenguatge senzill, que presenta l’aprenentatge cooperatiu a partir de la tradició d’autors nord-americans. Explica diferents mètodes d’aprenentatge cooperatiu i ofereix consells de la posada en marxa a les aules de l’ensenyament obligatori.

Guix, D. i Serra, P. (2008) Donar, rebre i compartir. L’estructura de l’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Girona. Universitat de Girona. Documenta Universitaria. És un llibre molt pràctic per organitzar una aula cooperativa a secundària. Comença amb un breu marc teòric clar i, a continuació, ofereix tota una sèrie de jocs i activitats de cooperació que pot ser de gran ajuda per als professors que vulguin posar-ho en pràctica. Inclou un CD amb totes les matèries que faciliten el treball del professor.

Hertz-Lazarowitz, R; Miller, N (1992): Interaction in cooperative groups.Cambridge. University Press. Amb l’objectiu de construir una “anatomia” de la cooperació, els autors integren treballs diversos sobre els processos cognitius i afectius subjacents a les interaccions cooperatives en quatre seccions: (1) construcció social del coneixement (distinció entre tutoria, cooperació i col·laboració, la resolució de problemes i les relacions d’ajuda); (2) Habilitats socials i factors d’aula que influencien les interaccions (Model multidimensional d’anàlisi de l’aula i interaccions entre alumnes); (3) Efectes de l’estructura de tasca i de reforç en l’èxit acadèmic (interdependència positiva); (4) Factors de relació positiva intergrup (identitat, relacions interpersonals i diversitat a l’aula).

Huffman, C. (2012). Making Music Cooperatively. Chicago: GIA. L’autora fa un repàs a les bases de l’aprenentatge cooperatiu i al desenvolupament de les diferents habilitats socials implicades, presentant després diferents tècniques i mètodes, acompanyants d’exemples pràctics, que poden emprar-se a l’aula de música amb l’educació primària.

Jacobs, G. Power, M. Inn, L.W. (2002): The Teacher’s Sourcebook for Cooperative Learning. Thousand Oaks, Ca: Corwin Press. Es tracta d’un llibre eminentment pràctic dirigit a donar suport al professorat que vulgui dur l’aprenentatge cooperatiu a les seves aules. S’estructura en tres apartats. En la primera es presenten els principis de l’aprenentatge cooperatiu: cooperació com a valor, heterogeneïtat, interdependència positiva, responsabilitat individual, interacció simultània, participació, habilitats col·laboratives, autonomia de grup i avaluació. En la segona part, es comenten problemes pràctics (com ara la grandària dels equips…). I, finalment en la tercera,es presenten alguns recursos pràctics.

Janney, R. i Snell, M. (2006): Social relationships & Peer Support. Baltimore, Ma: Brookes. Les autores plantegen un llibre que integra teoria, indicant els resultats obtinguts per la investigació i pràctica escolar. Es busca la intersecció entre aprenentatge entre iguals i educació inclusiva. Es repassa com construir una escola que promogui relacions socials que facilitin la participació i l’aprenentatge de tothom; i s’assenyalen les diferents modalitats d’aprenentatge entre iguals (aprenentatge cooperatiu, tutoria entre iguals i xarxes de suport entre iguals).

Johnson, D. & Johnson, R. (1991): Learning together and alone. Cooperative, competitive and individualisytic learning. Needham Heights, Allyn and Bacon. Aquests autors, germans i codirectors del Cooperative Learning Center de Minessota, repassen la metodologia basada en la individualització, la competició i la cooperació. Analitzen els objectius, els processos d’aprenentatge i els assoliments per als tres mètodes i plantegen els avantatges de la cooperació, amb la importància de la interdependència positiva i de l’adquisició de les habilitats cooperatives. S’introdueixen tècniques d’aprenentatge cooperatiu i, finalment, s’analitza el paper del professorat en la gestió de l’aula.

Johnson, D., Johnson, R. i Holubec, E. (1999): El aprendizaje cooperativo en el aula. Barcelona. Paidós. Aquest llibre, publicat en anglès al 1994, exposa de forma sintètica i clara el concepte d’aprenentatge cooperatiu i la seva posada en pràctica a les aules. Dirigit expressament al professorat, repassa les diferents actuacions docents: decisions prèvies (objectius, creació d’equips, disposició de l’aula i assignació de rols), la classe cooperativa (explicació, interdependència positiva i supervisió d’alumnes) i activitats posteriors (avaluació i reflexió de l’equip).

Johnson, D., Johnson, R. (2004). Com reduir la violència a les escoles. Buenos Aires: Paidós. Proposa l’ús de l’aprenentatge cooperatiu com reductor de factors de risc que porten a la violència en les aules. Mitjançant el desenvolupament d’un context cooperatiu en l’aula, els autors proposen un programa per la prevenció de la violència i un altre per la resolució de conflictes mitjançant la negociació, mediació i arbitratge entre els alumnes.

Jolliffe, W. (2007): Cooperative Learning in the Classroom. Putting it into Practice. Thousand Oaks, CA: Paul Chapman Publishing. Es tracta principalment d’un llibre pràctic que tracta d’introduir l’aprenentatge cooperatiu per als professors de secundària, aportant les opinions de diferents autors, guies i materials pràctics per a tal fi.

Kagan, S. (1985): Cooperative Learning. California. Resources for teachers, Inc. El llibre pretén oferir recursos pràctics per a la posada en marxa de l’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Distingeix entre estructures (sistemes instruccionals lliures de contingut, com per exemple la lectura silenciosa), i dissenys de lliçons (seqüències de subobjectius on s’ubiquen les activitats que combinen estructures i continguts). Amb aquesta diferenciació, l’autor ordena el llibre amb unes taules que permeten al lector moure’s segons estructures, dissenys de lliçó, eines pel professorat i fulls per a l’alumnat, al llarg de l’obra.

Kaplan, P. i Stauffer, S. (1994) “Cooperative Learning in music”. MENC. The National Association for Music Education. És un petit llibre on en una primera part es descriuen els principals fonaments teòrics de l’aprenentatge cooperatiu, posteriorment tracta diverses temàtiques musicals proposant la seva respectiva avaluació i descripció de la seqüència didàctica, mitjançant mètodes d’aprenentatge cooperatiu.

León, B. i altres (2005): Técnicas de aprendizaje cooperativo en contextos educativos. Badajoz: Abecedario. Si bé el llibre presenta mètodes i tècniques d’aprenentatge cooperatiu resulta especialment interessant l’última part on, de forma breu, els autors comenten variables mediadores de l’aprenentatge entre iguals.

Lobato, C. (1998): El trabajo en grupo. Aprendizaje cooperativo en secundaria. Bilbao. Euskal Herriko Unibertsitatea. El treball en grup és vist per l’autor com un dels components bàsics de la Reforma educativa i la cooperació, un mitjà per reconèixer, acceptar i treballar les diferències individuals en l’àmbit escolar i una forma per construir la societat democràtica pluralista. Amb l’objectiu d’introduir la temàtica entre el professorat de secundària, el llibre recull sintèticament el concepte de treball en grup i aprenentatge cooperatiu. Després comenta el seu ús a l’aula: preparació, tècniques de grup i avaluació.

Mir, C. (Coord) (1998): Cooperar en la escuela. La responsabilidad de educar para la democracia. Barcelona. Editorial Graó. El llibre, des d’una concepció àmplia de cooperació, aborda aspectes rellevants per millorar i democratitzar l’escola. Ens resulta especialment interessant la conceptualització d’aprenentatge cooperatiu i les dificultats per estendre’l en el sistema educatiu, així com l’anàlisi dels processos de cooperació a l’aula. I més enllà de l’aula, el llibre tracta també les possibilitats de col·laboració entre mestres, amb les famílies i amb l’entorn.

Moliner, L. (2015). La tutoría entre iguales: Aspectos teóricos y elementos básicos para su planificación. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. Publicació que aporta una revisió conceptual sobre la tutoria entre iguals, des de la perspectiva de l’educació inclusiva, amb una proposta pràctica desenvolupada en un centre i inspirada en Llegim en parella. Pròleg de David Duran.

Monereo, C.; Duran, D. (2001). Entramats. Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. Barcelona: Edebé. Després d’un capítol introductori a l’aprenentatge entre iguals, el llibre presenta diferents mètodes d’aprenentatge cooperatiu (tutoria entre iguals, puzle, treball d’investigació, grup natural…) tant entre alumnes com entre professors. Cada mètode és presentat a través d’un conte ambientat en un centre de secundària. Les narracions –que permeten “veure” el mètode en acció- van acompanyades de guies sobre el mètode en qüestió. El llibre ha estat traduït al castellà (Edebé, 2002) i al portuguès per a Brasil (Artmed, 2004).

Mosca, A. y Santiviago, C. (2012). Fundamentos conceptuales de las tutorias entre pares. La experiencia de la Universitat de la República. Montevideo: Universitat de la República. Aquesta publicació exposa amb molt de detall les experiències desenvolupades en la Universitat de la República de Uruguai sobre tutoria entre iguals. Experiències en distintes facultats, com a forma de prevenir l’abandonament universitari i també entre estudiants universitaris que actuen de tutors de companys de secundaria. El text combina la referència teòrica amb el testimoni dels estudiants.

O’Donell, A. i King, A. (EDS) (1999): Cognitive perspectives on peer learning. Mahwah, New Jersey: Lawrence Erlbaum Associates, Inc. La primera part del llibre repassa les implicacions que sobre l’aprenentatge entre iguals tenen la teoria genètica (Piaget) i teoria sociocultural (Vigotski). La segona part mostra diferents models, que inspirats en aquestes teories, promouen aprenentatge col·laboratiu des del cognitivisme. Són models variats que, tal com es reconeix en les conclusions, guarden entre ells una relació confusa: construcció de coneixement complex, resolució de problemes, tutoria entre iguals, ensenyament recíproc… La tercera part, aprofundeix en les implicacions que l’aprenentatge entre iguals té en el rol del professorat i la necessària formació inicial i permanent que requereix, incloent-hi un model d’aprenentatge entre professors.

Orlick, T. (1990) Lliures per cooperar, lliures per crear. Barcelona: Paidotribo. Adaptació de Miguel Martinez López, analitza la cooperació en el context del joc. Es descriuen jocs cooperatius per nens petits, joves i adults, també jocs d’altres cultures junt amb noves formes d’utilitzar les activitats cooperatives (tallers, tercera edat, trobades etc.)

Ovejero, A. (1991): El aprendizaje cooperativo. Un análisis eficaz a la enseñanza tradicional. Barcelona: PPU. Posant en relleu l’etiologia psicosocial del fracàs escolar, l’autor presenta l’aprenentatge cooperatiu com un instrument altament eficaç per al desenvolupament cognitiu i social dels alumnes. Repassa profundament els antecedents i els fonaments teòrics de l’aprenentatge cooperatiu; el seu ús com a instrument escolar; els principals mètodes; els efectes escolars, incloent-hi la integració escolar; i s’analitzen els factors explicatius de la seva eficàcia.

Ovejero, A. (2018). Aprendizaje cooperativo crítico: Mucho más que una eficaz técnica pedagógica. Madrid: Pirámide. Anastasio Ovejero va escriure un dels primers llibres sobre aprenentatge cooperatiu en castellà, l’any 1990 (en trobareu la ressenya en aquesta llista). En aquest nou volum revisa la temàtica, des d’un perspectiva fonamentada teòricament en la psicologia social i, sobretot, situant l’aprenentatge cooperatiu com una eina per transformar l’escola en el context del neoliberalisme actual.

Pujolàs, P. (2001). Atención a la diversidad y aprendizaje cooperativo en la educación obligatoria. Málaga: Ediciones Aljibe. Després de repassar el concepte d’atenció a la diversitat i els elements essencials de l’aprenentatge cooperatiu, l’autor planteja una proposta pràctica (grups d’aprenentatge cooperatiu), com un model didàctic i d’organització de l’aula, obert i ajustable.

Pujolàs, P. (2003). Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Vic: Eumo Editorial. El llibre presenta el treball cooperatiu de l’alumnat com una recurs per a l’escola inclusiva. En aquest sentit es repassa l’organització de l’aula, es presenten alguns mètodes d’aprenentatge cooperatiu i les característiques d’una unitat didàctica organitzada sobre e

Pujolàs, P. (2008). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Barcelona: Graó. L’autor presenta, combinant la teoria i la pràctica, l’aprenentatge cooperatiu com una metodologia per a l’educació inclusiva, que facilita el desenvolupament de competències bàsiques, com un contingut que cal ensenyar deliberadament i una forma d’educar per al diàleg, la convivència i la solidaritat.i treball cooperatiu.

Putnam, J. (1997): Cooperative learning in Diverse Classrooms. New York, Prentice-Hall, Inc. En la primera secció es defineix l’aprenentatge cooperatiu, els fonaments teòrics i de recerca i es raona l’interès d’ús. En la segona secció s’explica, acompanyat d’exemples, la programació d’actuacions cooperatives a l’aula i la gestió que se’n deriva, posant èmfasi en la prevenció de conflictes, el desenvolupament d’habilitats per a resoldre’ls i el treball amb alumnes de problemàtica conductual. En l’última secció es presenten diferents mètodes d’aprenentatge cooperatiu i es plantegen algunes modificacions per a la diversitat de l’alumnat. Finalment, es comenta l’avaluació i la resolució dels problemes més comuns.

Putnam, J. (2005). Cooperative learning and strategies for Inclusion. York, PE, Paul H. Brookes Publishing. Amb un pròleg de Robert Slavin, l’autor reuneix les contribucions de diferents autors que mostren com l’aprenentatge cooperatiu és una estratègia instructiva pera l’escola inclusiva, ja que utilitza les diferències entre els estudiants com a font d’aprenentatge. En el llibre, hi ha capítols dels germans Johnson, de Spencer Kagan i de Gordon Porter. És una valuosa eina per a la millora de les escoles.

Rué, J. (1991): El treball cooperatiu. L’organització social de l’ensenyament i aprenentatge. Barcelona. Barcanova. La primera part del llibre aborda els paradigmes de la recerca educativa i el marc teòric del treball cooperatiu: definició, mètodes, rendiments, teories psicopedagògiques, condicions i pauta per a l’aplicació. La segona part descriu una recerca on es comparen situacions de treball en grup i treball en equip cooperatiu i s’analitza en detall com la pauta de treball cooperatiu afecta els components de l’activitat d’aula en el seu conjunt.

Sapon-Shavin, M. (1999): Because we can change the world. A Practical Guide to Building Cooperative, Inclusive Classroom Communities. Needham Heights, MA: Allyn & Bacon. L’autora es proposa fer reflexionar el lector i aportar-li eines per a la millora i la transformació de les escoles en comunitats d’aprenentatge basades en la inclusió i la cooperació. El llibre presenta els valors d’aquesta educació i els diferents components amb la corresponent proposta de posada en marxa. Aquests apartats són l’escola com a comunitat, compartir i conèixer els altres, sentir-se part, donar i rebre suports i treballar amb altres per aprendre. Una veritable guia per a l’acció.

Serrano, J. M. I González-Herrero, M. E. (1996). Cooperar para aprender ¿Cómo implementar el aprendizaje cooperativo en el aula?. Múrcia. DM. Els autors organitzen el treball en tres parts. En la primera, introdueixen les bases teòriques de l’aprenentatge cooperatiu prestant especial atenció a les teories psicològiques que el sustenten, així com a la seva dimensió social. La segona part defineix els mètodes cooperatius i allò que tenen en comú i repassa a partir d’un enfocament ecològic les diferents dimensions implicades a l’aula: l’organització, els rols del professorat i de l’alumne, l’estructura de tasca i de recompensa, i l’activitat d’aprenentatge. L’última part, molt breu però interessant, planteja aspectes metodològics per a l’observació de l’aula cooperativa.

Serrano, J. M., González-Herrero, M. E. i Pons, R. M. (2008). Aprendizaje cooperativo en Matemáticas. Murcia: Universidad de Murcia. El llibre, després de presentar l’aprenentatge cooperatiu i els processos d’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques, revisa els mètodes d’aprenentatge cooperatiu més emprats en aquest àmbit curricular i els seus resultats.

Sharan, S. (1994): Handbook of Cooperative Learning Methods. London. Praeger. L’autor del mètode d’Investigació de grup, coordina aquest llibre dividit en tres parts. En la primera, es repassen els principals mètodes d’aprenentatge cooperatiu: Students Teams Achievement Divisions (STAD), Puzle… amb l’interès que els mètodes són presentats pels seus autors (Slavin, Johnson & Johnson, Kagan…). Es presta atenció als canvis de condicions, del rol del professorat i de materials respecte l’aula tradicional. La segona part recull aplicacions d’aprenentatge cooperatiu a diferents àrees del currículum (ciències, llengües, matemàtiques, informàtica…), plantejant més reflexions que no pas exemples concrets. L’última part tracta dels canvis necessaris a les escoles –i als instituts- per posar en marxa de forma sistemàtica l’aprenentatge cooperatiu.

Sharan, Y. i Sharan, S. (2004). El desarrollo del aprendizaje cooperativo a través de la investigación en grupo. Sevilla: Publicaciones M.C.E.P. Es tracta d’una traducció d’una obra del matrimoni Sharan, precursors del mètode d’aprenentatge cooperatiu conegut com a grup d’investigació, i investigadors i divulgadors incansables de l’aprenentatge cooperatiu.

Slavin, R. E. (1995): Cooperative Learning. Massachusetts. Allyn & Bacon. El llibre està dividit en dues parts: la primera es reserva a la teoria de l’aprenentatge cooperatiu i es presta atenció als resultats obtinguts per la recerca, tant d’allò que explica els seus efectes positius, com aquests mateixos (relacions intergrup, acceptació d’alumnes amb handicap, autoestima, locus de control, temps de treball, actituds…). La segona part és una guia pràctica de mètodes d’aprenentatge cooperatiu. Es repassen, entre d’altres, el Student Teams-Achievements Divisions (STAD), el Grup d’investigació i el Puzle.

Solana Sánchez, A.M. (2007). Aprendizaje Cooperativo en las clases de Educación Física. Sevilla: WANCEULEN editorial deportiva, S.L. El llibre d’Antonio Manuel Solana ens presenta un recorregut cap a l’aprenentatge significativament estratègic a partir de la interacció, basat en l’Aprenentatge Sociocultural de Vigotsky i dels postulats de Piaget. Recomana la metodologia Cooperativa com el medi més idoni per promoure un aprenentatge estratègic en l’àmbit de l’Educació Física, incorporant la visió sobre el canvi de rols que suposa, tant per al docent, com per a l’alumnat.

Suárez, C. (2010). Cooperación como condición social de aprendizaje. Barcelona. UOC. El llibre fonamenta l’aprenentatge entre iguals des de la perspectiva sociocultural (teoria vigotskiana), explicant com la interacció en la zona de desenvolupament proper ofereix oportunitats d’aprenentatge. Després es presenten les bases de l’aprenentatge cooperatiu i alguns dels seus mètodes més conegut.

Thousand, J. Villa R. y Nevin A. (1994): Creativity and Collaborative Learning. Baltimore, Ma: Brookes. El llibre està dividit en tres grans blocs. El primer gira entorn a l’aprenentatge cooperatiu i, després de revisar-lo conceptualment, presenta mostres de planificacions a l’aula. El segon bloc, revisa la recerca en diferents models d’aprenentatge entre iguals (partner learning, peer tutoring i peer mediation) i proposa usos per a la resolució de conflictes o per a la inclusió. L’últim bloc presenta el caràcter creatiu del la cooperació i el seu ús per al pensament creatiu i la resolució de problemes.

Topping, K. (2001): Thinking Reading Wrting. A practical Guide to Paired Learning with Peers, Parents and Volunteers. London: Continum. El llibre presenta quatre mètodes d’aprenentatge en parella que han donat lloc a programes educatius de tutoria entre iguals amb suport familiar.

Topping, K. (2001): Peer Assisted Learning. A practical Guide for Teachers. Cambridge, MA: Brookline Books. Un llibre pràctic que presenta breument la història i la recerca sobre tutoria i aprenentatge entre iguals i ofereix recursos pràctics perquè el professorat pugui dissenyar actuacions d’aprenentatge entre iguals.

Topping, K. I Ehly, S. (EDS) (1998): Peer-Assisted Learning. Mahwah, New Jersey: Lawrence Erlbaum Associates, Inc. Fugint de conceptes confusament utilitzats (com cooperació o col·laboració), els autors plantegen l’aprenentatge assistit per iguals o Peer-Assisted Learning (PAL): adquisició de coneixements i capacitats a través de l’ajut i del suport actiu d’iguals. Després de situar les bases psicopedagògiques i els avantatges i desavantatges del PAL, els autors comenten les seves diferents formes: modelatge, assessorament, monitorització, programes educatius i avaluació entre iguals. Es detenen especialment en la tutoria entre iguals, reflexionant sobre el seu ús com a metodologia bàsica a l’aula, la reciprocitat dels rols, els alumnes disruptius com a tutors i els alumnes amb necessitats especials com a tutorats

Torrego, J. C., i Monge, C. (Coords.) (2018). Inclusión educativa y aprendizaje cooperativo. Madrid: Editorial Síntesis. En aquest llibre s’ofereix un material de referència per a educadors, investigadors i professorat, ja que aporta resultats sorgits de la investigació sobre la implantació de l’aprenentatge cooperatiu. Destacats autors nacionals, com Echeita, Escudero, Bolívar o Duran, fan les seves aportacions, al costat d’autors Internacionals, com els germans Johnson. Es revisen els valors que sustenten l’educació inclusiva, la formació del professorat i les teories i evidències amb què compta l’aprenentatge cooperatiu.

Torrego, J. C., i Negro, A. (Coords.) (2012). Aprendizaje cooperativo en las aulas. Fundamentos y recursos para su implantación. Madrid: Alianza Editorial. El llibre és el resultat del treball que una sèrie d’autors destacats en aquest camp van dur a terme en un curs de postgrau a la Universidad de Alcalá: Experto en aprendizaje cooperativo. El llibre està dividit en tres seccions principals: fonaments de l’aprenentatge cooperatiu, la seva aplicació en les pràctiques escolars i, finalment, el paper del docent. Al llibre -un veritable manual d’aprenentatge cooperatiu- hi escriuen David Duran, Gerardo Echeita, Juan Manuel Escudero, Amador Guarro, Andrés Negro, Pere Pujolàs i Juan Carlos Torrego.

Trujillo, F. i Ariza, M.A. (2006): Experiencias educativas en aprendizaje cooperativo. Granada: Grupo Editorial Universitario. El llibre recull una experiència de formació sobre aprenentatge cooperatiu en un centre de primària. Després d’un breu marc teòric es presenten disset unitats didàctiques.

Vinagre, M. (2010). Teoría y práctica del aprendizaje colaborativo asistido por ordenador. Madrid: Síntesis. El llibre repassa, amb rigor i de forma molt ben explicada, els orígens i els fonaments teòrics de l’aprenentatge col·laboratiu assistit per l’ordinador. Es presta atenció a tres models (Tàndem, Cultura i e-Twinning) i s’aporten elements pràctics i organitzatiu per a dur-los a la pràctica. L’autora es centra, fonamentalment, en el desenvolupament de les competències lingüístiques i interculturals aportant interessants elements de la recerca i la pràctica. inici

Aprenentatge entre iguals: Professor-professor

AA. VV. (2002). Dinámicas colaborativas en el trabajo del profesorado. El paso del yo al nosotros. Barcelona. Graó. El llibre recull articles sobre la temàtica que han estat publicats a la revista Aula, organitzats en tres blocs: la necessitat de treballar en equip per part del professorat, els elements a considerar per tal que els equips docents siguin efectius i, finalment, experiències a les diferents etapes educatives.

Balshaw, M. (1999). Help in the Classroom. London: David Fulton. Es tracta d’un manuals o guia per al personal docent dels centres escolars, per tal d’organitzar el millor possible el treball entre el professor d’aula i les persones de suport que hi participen en diferents moments (altres professors, terapeutes, vetlladors, pares…). Malgrat que es situa en el context anglès, on és habitual el suport de diferents persones a l’aula com a recurs pels alumnes amb NEE, aporten un marc teòric útil i idees i recursos per tal d’organitzar efectivament el treball de dos professionals dins una aula.

Bauwens, J. i Hourcade, J. (1995). Cooperative Teaching. Rebuilding the Schoolhouse for All Students. Austin: Pro-ed. S’introdueixen els diferents tipus de col·laboració docent i s’aprofundeix, dins la col·laboració directa, amb el cooperative teaching, el treball de dos (o més) professors en una mateixa aula. A partir de la metàfora de reconstruir i refer una casa perquè tothom hi tingui cabuda, els autors d’aquest llibre presenten els passos a seguir per tal d’implementar l’ensenyament cooperatiu (cooperative teaching o co-teaching), altrament dit, docència compartida, com a eina essencial per facilitar una escola per a tothom.

Barkley, E.; Cross, P. y Major, C. (2005). Técnicas de aprendizaje colaborativo. Manual para el profesor universitario. Madrid: MEC-Morata. Es tracta d’una traducció en què les autores, després d’un apartat sobre la implementació de l’aprenentatge en equip en l’àmbit universitari, presenten de forma pràctica tècniques (moltes d’elles de pocs minuts) per promoure el treball cooperatiu a l’aula.

Bonals, J. (1996). El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó. L’autor parteix de la convicció que el professorat ha de saber treballar en equip de manera eficient, per tal de col·laborar a trobar respostes que permetin anar-se ajustant a les diferents necessitats que sorgeixen a l’escola d’avui. El llibre està organitzat en tres parts. La primera se centra en la millora de les relacions en els equips de treball. La segona inclou casos pràctics, com exemplificacions d’intervenció en l’organització i en la dinàmica dels equips docents. L’última parla del paper dels assessors psicopedagògics en les temàtiques tractades.

Friend, M. i Cook, L. (1992). Interactions. Collaboration Skills for School Professionals. New York: Longman. Ens trobem davant una eina essencial per tot professional de l’educació que vulgui conèixer a fons els aspectes clau de la col·laboració docent. Alhora també és un llibre preparat per fer formació Cada capítol presenta els objectius d’aprenentatge, un escrit sobre la temàtica que fa de marc teòric, un resum de les idees més importants, i un seguit d’activitats per tal d’aplicar la informació a la pràctica quotidiana del lector, així com altres lectures d’ampliació.

Huguet, T. (2006): Aprendre junts a l’aula. Una proposta inclusiva. Barcelona: Graó. El llibre recull l’experiència d’una escola concreta que ens mostra com des d’una perspectiva inclusiva s’atenen les necessitats educatives de l’alumnat en el marc de l’aula ordinària i dins del grup de referència. Un dels aspectes claus que es valora és la col·laboració docent, en especial el treball de dos mestres a l’aula. L’autora presenta material útil per guiar a qualsevol centre escolar en la implementació de la docència compartida.

López, A. (2007). 14 ideas clave. El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó. Amb rigor, tot i aterrant en concrecions pràctiques, l’autora repassa la necessitat i les característiques per l’efectivitat del treball en equip del professorat. A més, es planteja com aquest pot afavorir el desenvolupament professional del professorat.

Snell, M. i Janney, R. (2000). Collaborative Teaming. Teacher’s Guides to Inclusive Practices. Baltimore: Paul H. Brooks Publishing. L’objectiu del llibre és trobar un camí per avançar cap a l’educació inclusiva. Per fer-ho, les autores consideren que calen uns nivells de cooperació entre els docents i les famílies que no es poden assolir si no és a través del que elles anomenen equips col·laboratius (collaborative teaming). Es comenten els components bàsics del treball en equip en un claustre escolar: l’estructura de l’equip, les habilitats que s’han de desenvolupar, les aplicacions i accions del treball en equip, l’ensenyament col·laboratiu i, finalment, la millora de la comunicació i resolució de conflictes. inici

Aprenentatge entre iguals: tutoria familiar

Topping, K. (2001): Thinking, Reading, Writing. A practical Guide to Paired Learning with Peers, Parents and Volunteers. London: Continum. El llibre es planteja com una guia sobre quatre programes de tutoria entre iguals (per a alumnes, famílies o voluntaris): lectura en parella, pensament en parella, escriptura i gramàtica. Després de descriure el programa, es donen pautes per a la seva organització i avaluació i, finalment es reflexiona sobre què explica que funcioni. Al final del llibre s’ofereixen recursos pràctics.

Topping, K. I Bamford, J. (1998): Parental Involvement and Peer Tutoring in Mathematics and Science. David Fulton Publishers. London. El llibre té dues parts diferenciades. La primera presenta els principis del Paired Maths and Science, un programa de tutoria entre iguals –que combina tant la tutoria entre alumnes com la familiar- per a l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques i les ciències naturals. la segona part ofereix recursos pràctics per dur a terme la proposta.

Wolfendale, S. I Topping, K. (1996): Family involvement in Literacy. Effective Parterships in Education. London: Casell. El llibre comença revisant les pràctiques de suport familiar a l’aprenentatge escolar dels alumnes, centrat bàsicament en la lectura. Presenta també projecte en desenvolupament on el pare o mare actuen de tutor del fill o filla, en una estratègia coordinada per l’escola

inici