La tutoria entre iguals és un mètode d’aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles de persones, cap d’elles professor professional de l’altra, que aprenen a través d’una activitat estructurada amb un objectiu comú, conegut i compartit (com seria l’adquisició d’una competència curricular: la comprensió lectora en aquest programa), que s’assoleix a través d’un marc de relació planificat pel professor.
Dues raons avalen la potencial efectivitat de la tutoria entre iguals.
Per una banda, el tutorat (alumne menys expert) aprèn perquè rep una ajuda ajustada i permanent del company tutor, en la zona de desenvolupament proper. De l’altra, el tutor (alumne més expert) aprèn ensenyant. Diverses investigacions sostenen que quan el tutor es prepara per ensenyar (estructurant la informació, prenent responsabilitats i reflexionant per convertir-la en coneixement) i interactua amb el tutorat, té oportunitats per aprendre (Annis,, 1983; Biswas, Schwartz, Leelawong i Vye, 2005; Duran 2011) i, si, a més a més, la interacció que s’estableix és de caire bidireccional, creant oportunitats de diàleg entre tots dos membres de la parella, llavors es multipliquen les oportunitats d’aprendre a través d’ensenyar (Cortese, 2005).
La interacció entre alumnes, estructurada degudament – com fan els mètodes d’aprenentatge cooperatiu (Monereo i Duran, 2001) – és un motor d’aprenentatge significatiu. A través d’una interacció estructurada pel professor, els alumnes s’ofereixen ajudes pedagògiques, en interaccions que permeten l’ajust i la personalització.
