– El conjunt de troballes de les excavacions arqueològiques d’enguany confirmen la monumentalitat d’un edifici singular, que s’ha identificat com el temple que presidia el fòrum.
– S’hi han localitzat també diversos fragments d’escultures de marbre de grans dimensions, probablement pertanyents a divinitats, així com restes d’un paviment de rajoles de pissarra i de marbre i dels revestiments pintats de les parets.
– Les institucions contemplen bastir un projecte que potenciï els valors arqueològics i monumentals d’aquest “fòrum romà dels Pirineus”.
Llívia (Cerdanya, Girona), 28 d’octubre de 2016.– L’Ajuntament de Llívia i l’equip d’arqueòlegs que dirigeix els treballs d’excavació al fòrum romà de Iulia Libica, (Llívia), liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), han presentat avui els resultats obtinguts en la campanya d’enguany, realitzada durant els mesos de setembre i octubre.
La recerca ha confirmat l’existència d’un edifici de grans dimensions situat a l’eix central del fòrum, al seu vessant septentrional, sobre un pòdium que s’elevava dos metres per sobre del nivell d’una gran plaça porticada. Un edifici d’aquestes característiques podem identificar-lo sense gaire dubte com el temple que presidia el fòrum, han explicat els investigadors.
D’acord amb els treballs que van confirmar en anteriors campanyes que la dimensió en amplada del fòrum és de 42,50 metres, aquest any es va programar un nou sondeig situat al mig del carrer, amb el propòsit de comprovar la presència d’un possible recinte sagrat que presidís el conjunt. La hipòtesis de partida era que el temple, seguint el model canònic de la majoria de fòrums romans d’època augustiana i juli- clàudia, podia haver estat ubicat en aquest punt del fòrum.
Els treballs van permetre trobar aviat la continuació del mur septentrional del fòrum i un mur lateral en forma de L, que semblava delimitar el podi del possible temple. Aquest podi conforma una terrassa, alineada a d’altre murs que ja s’havien trobat en la zona oriental ja excavada.
Paviment i fragments d’estàtues
A l’interior del que seria la cel·la del temple s’ha pogut documentar un paviment d’opus signinum, amb rajoles de pissarra i de marbre incrustades, formant un rectangle davant d’un basament d’obra sobre el qual hi hauria l’estàtua de culte que presidiria la cel·la. A les parets de la cel·la es conserven restes dels revestiments parietals pintats que la decoraven. També ha aparegut un altre basament d’estàtua de granit, dipositat sobre el paviment al costat de la paret.
En l’àrea contigua al podi i l’edifici s’ha trobat un mur posterior d’època tardorromana, que s’adossa a l’estructura del temple, que incloïa en el seu paredat nombrosos fragments de peces de marbre trossejades i reutilitzades com a material de construcció.
Entre aquests fragments, alguns corresponen a estàtues monumentals de mesures quasi al doble de l’escala humana. Són de marbre blanc de gra fi, probablement marbre de Carrara. Destaquen un fragment de rostre en què s’aprecia l’ull i part del cabell, una mà de grans dimensions amb un anell en un dit agafant un objecte quadrat, un gran bust amb la part davantera molt malmesa, però amb els cabells del pentinat posterior ben conservats, de tipus juli-claudi, i un fragment de la part inferior d’una toga o una túnica.
A partir d’aquestes evidències, i segons els arqueòlegs que han dirigit els treballs d’excavació, Jordi Guàrdia i Cèsar Carreras, aquestes escultures podrien correspondre molt probablement a la representació de figures de divinitats o emperadors divinitzats presents originalment a la cel·la del temple. En els propers mesos es procedirà a la neteja, consolidació i estudi d’aquestes peces, a identificar amb seguretat la procedència del marbre utilitzat, i a tractar d’identificar la correspondència iconogràfica dels personatges.
Dels estudis estratigràfics i de les troballes fetes en les campanyes anteriors es dedueix que el fòrum de Iulia líbica va ser abandonat com a tal en el segle III dC i desmuntat per reaprofitar els materials nobles de la seva arquitectura. Sobre les seves runes, però, en els segles posteriors de la tardoantiguitat hi trobem noves fases constructives que van continuar reutilitzant la sòlida arquitectura original almenys fins al segle VII dC.
L’únic fòrum romà del Pirineu
El fòrum romà descobert a Llívia és l’únic conegut ubicat en una vall pirinenca. Altres ciutats romanes properes en què tenim documentats altres fòrums romans, com Lugdunum Covenarum (Sant-Bertrand de Comenge) i Ruscino (Perpinyà) a la Gal·lia Narbonesa o Empúries i Labitolosa (La Puebla de Castro, Huesca) a la Hispania Tarraconense, estan totes situades ja al peu del Pirineu.
La ciutat de Iulia Libica, situada al bell mig de la Cerdanya, era la capital dels ceretans, poble que, tal com ens diuen les fonts antigues, tenia el privilegi de gaudir del dret llatí, i com a tal probablement ja en època d’August se la va dotar d’un fòrum amb la seva plaça porticada, el seu temple, una cúria, de la qual tenim una possible localització, i potser també d’una basílica, encara per identificar. Aquí residia el poder que regia el poble ceretà ja romanitzat i plenament integrat a l’estructures polítiques, administratives i comercials del mon romà.
Les excavacions al fòrum
Les excavacions en el fòrum romà de Llívia es van iniciar ja fa vint anys amb una sèrie d’excavacions preventives durant les obres de promoció de vivendes, que van deixar al descobert les restes d’aquest jaciment conegut llavors com les Colomines A. En l’actualitat, l’excavació reiniciada el 2013 amb successives campanyes d’excavació, és part d’un projecte de recerca dirigit pel catedràtic de la UAB i investigador de l’ICAC, Josep Guitart, amb la participació de diversos investigadors d’aquests centres i estudiants d’arqueologia de la UAB.
El desenvolupament d’aquest projecte és possible gracies a la col·laboració de l’Ajuntament de Llívia, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i la Diputació de Girona i com a institucions de recerca: l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Donada la importància i significació de la troballa i l’evident valor cultural i turístic d’aquest complex arquitectònic d’època imperial romana a la Cerdanya, les institucions contemplen bastir un projecte que permeti posar en relleu i aprofitar els valors arqueològics i monumentals d’aquest fòrum romà de Llívia.
Investigadors de contacte:
Josep Guitart
Departament d’Arqueologia UAB –Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Tel. 93 581 25 15
Josep.Guitart@uab.cat
Cèsar Carreras Monfort
Departament de Ciències de l’Antiguitat UAB
Tel: 93.581.35.52
Cesar.Carreras@uab.cat