Encara estem a una etapa molt preliminar de l’estudi de la circulació de ceràmica fina al municipi, ja que no disposem de suficients mostres d’estrats de tots els períodes d’ocupació. Això si, hi ha unes primeres hipòtesis de treballs sobre els diversos contextos temporals i el predomini de determinades produccions.
En primer lloc, de forma molt residual tenim representació de ceràmica Campaniana, predominantment B, amb alguna A, en els contextos més antics de les excavacions, acompanyant ceràmica ibèrica oxidada i reduïda, amb alguns exemples de kalathos pintats. Això suposa l’existència d’un substrat indígena del segle I aC abans de la fundació de la ciutat en la 2ª meitat del segle I aC. De l’etapa fundacional d’aquesta 2ª meitat del segle I aC, es disposa d’una bona representació de ceràmiques aretines, i algunes pre-aretines.
Pel que fa al segle I dC mostra un excepcional predomini de la terra sigillata sudgàl·lica de tallers de la Graufesenque – que ja indicava Campillo i Borràs (1996) – que estaria en relació a la situació geogràfica propera als circuits de comunicació del sud de la Gàl·lia.
Del segle II-III dC disposem pocs contextos en els quals apareix un bon nombre de TS Hispànica, segurament de tallers locals, i encara importacions de terra sigillata gal·la. No apareixen gaires ceràmiques TS Clara A africana. És potser el període menys conegut, i subjecte a investigació.
A partir del segle IV dC comencen a aparèixer TS Clara africana D, si bé amb pocs exemplars documentats, la qual cosa demostraria la dificultat per aprovisionar-se d’aquests productes en aquestes dates.