Campanya 2019

La campanya de l’any 2019 ha tingut lloc, entre els dies 5 de maig i 27 de juny, i entre els dies 26 d’agost i 16 d’octubre. Una intervenció arqueològica que ha combinat sondejos, excavació i consolidació, al jaciment de les Colomines A també conegut com el fòrum de Iulia Libica. D’aquesta actuació s’ha entregat el corresponent informe: “Informe preliminar de la intervenció arqueològica al fòrum de Iulia Libica (Llívia, Cerdanya)”, amb direcció tècnica de C. Carreras i  J. Guàrdia.

Des de fa un parell de campanyes, les nostres intervencions s’han anat adaptant a les necessitats urbanístiques del municipi, que necessita traslladar el tràfic de vehicles que actualment passa per un vial provisional que passa pel centre del fòrum romà. Si inicialment en el 2018, es volia passar un nou vial amb els corresponents serveis, per l’exterior del fòrum per la banda oriental, la troballa d’una segona exedra i el seu nivell de conservació, van reconsiderar aquesta opció. L’alternativa actual en el 2019 era passar el vial al costat de l’església de Nª Sra. dels Àngels, i d’aquesta manera alliberar la part central del fòrum a on es localitza el temple (veure figura 1).

Planta del fòrum
Fig.1 Planta del fòrum

Així doncs, la primera intervenció d’aquesta campanya ha estat en la zona pròxima a l’església per excavar una bona part de la necròpolis medieval abans de cobrir-ho i posar la terra per tal que passi el nou vial. Al llarg del mes de maig i juny es van identificar 35 tombes en la zona que es veuria afectada pel vial, i que van ser excavades en la seva totalitat. El procés de cobrir aquest espai amb terra ja s’ha realitzat durant l’octubre del 2019.

Una segona zona a excavar era l’extrem de la segona exedra, que no s’havia arribat a completar en la campanya anterior. Per aquesta raó, la seva excavació va ser també una de les prioritats enguany.

La tercera gran intervenció ha estat una gran trinxera de 2 metres al costat del mur oriental del fòrum. La raó de l’excavació d’aquest espai era doble. D’una banda, es volia limitar la pressió que exercia la terra en el mur oriental, i que els propis conservadors ja ens havien alertat. I d’altre banda, es volia conèixer millor l’exterior del fòrum, que fins ara s’havia excavat en sondeigs, generant una imatge d’entendre. Per tant, una trinxera de 2 metres que anava des de la cantonada NE del fòrum fins la porta, ens permetia connectar tot aquest espai i els sondeigs anteriors.

Així doncs, en aquesta campanya s’han fet intervencions en diverses zones, amb diferents objectius:

1) Excavació de l’àrea pròxima a l’església de Nª Sra. dels Àngels

Vam iniciar al maig del 2019 la intervenció en la zona occidental del fòrum propera a l’àbsis de l’església, i a on ja s’havien identificat algunes tombes en la campanya anterior. Apart de les tombes medievals, es podien veure algunes estructures modernes com una canalització que conduïa les aigües d’una de les cantonades de l’església fins al carrer principal.

Fig. 2. Tombes medievals

Després de delimitar les estructures modernes, es va voler reconèixer el potencial de l’horitzó medieval i definir totes les seves tombes. S’ha determinat que l’estratigrafia medieval té escassa potència, i que de seguida es troben els nivells d’ús d’època romana, com l’opus signinum que es veu en el tall de la canalització moderna. Pel que fa a la necròpolis, totes les tombes són molt senzilles, algunes  es reconeixien per l’amuntegament de pedres o i d’altres pel canvi d’estrat. Es van arribar a reconèixer 35 tombes que s’ubicaven a uns 4-5 metres de l’àbsis de l’església, pel lloc per on podria anar el vial alternatiu.

Fig. 3. Tomba de coberta de pedra medieval

La majoria de tombes delimitades es troben al voltant de l’àbsis i del mur del pòdium septentrional del fòrum, amb orientacions E-O i a cops agrupades, segurament identificant grups familiars. S’han excavat totes les tombes identificades entre el mur de l’església i el mur occidental del temple com es pot veure en la figura 4. Es tracta de tombes modestes, sense aixovars, i que actualment estan en fase d’estudi per una antropòloga física.

Fig. 4. Imatge zenital amb la ubicació de les tombes medievals

En la part nord de la necròpolis hi ha un buit de tombes, que coincideix amb un retall que sembla d’època moderna. Té una forma rectangular i escassa consistència, i ha quedat pendent d’excavar. L’excavació d’aquest sector es va completar al juny del 2019 i es va cobrir amb geotèxtil, perquè es creia que aquell mateix mes s’havia de cobrir amb terra per tal de situar el nou vial. Finalment, això es va fer a l’octubre del 2019, i ja es pot veure el resultat final (figura 5).

Nou vial
Fig. 5. El sector de la necròpolis medieval cobert pel nou vial

2) Excavació de la segona exedra

L’any 2018 es va poder excavar la primera exedra, tant la part interna que després vindria rodejada per una segona exedra més gran, com la part externa mig trencada, al nord de la segona estructura. Aquest any es volia completar l’excavació de tota la paret nord de la segona exedra, per veure la relació entre ambdues estructures i veure si existia alguna banqueta de fonamentació.

Trinxera i banqueta
Fig. 6. Trinxera i banqueta de fonamentació de la paret nord de la segona fase de l’exedra

S’ha pogut documentar clarament la trinxera de fonamentació d’aquesta segona exedra, que s’alinea amb el mur de la primera i també una banqueta de fonamentació al fons (figura 6). Dels materials de la trinxera es confirma la datació de finals d’August o principis de Tiberi per datar la construcció de la segona exedra.

3) La trinxera del mur oriental del fòrum

Tal com dèiem a l’inici, una de les prioritats enguany era alliberar de pressió al mur oriental sobre el qual es recolzava un volum important de sediments. Per aquesta raó es va definir un límit de 2 metres respecte al mur per fer una trinxera, que apart de donar-nos una visió general sobre el que havia a l’exterior del fòrum ens permetia connectar diferents sondeigs com es pot veure en la figura 6.  En la part nord d’aquesta trinxera, es va distingir de seguida un possible nivell que va baixant suaument seguint la pendent. Per sobre l’estrat d’abandonament  i el de destrucció de finals del segle II i principis III dC.

Trinxera mur oriental
Fig.7. Trinxera paral·lela al mur oriental amb el nivell d’ús en el primer terme

Un dels detalls més interessants és un retall central d’aquest possible carrer, que sembla tenir una funció de canalització de les aigües pluvials – com succeeix actualment. Aquest retall no comença a dalt de tot del mur oriental, sinó a un 4-5 metres i continua cap avall però es perd en un punt (veure figura 8).  Cal tenir en compte que si fos una canalització d’aigua superficial, caldria que girés més a l’esquerra per poder evitar l’exedra, i que l’aigua no anés a parar al seu mur nord.

Canalització
Fig. 8. Canalització en mig de la trinxeera paral·lela al mur oriental del fòrum

Aquesta canalització està a la vegada retallada per una altra estructura negativa que acaba en el mur oriental. Possiblement, la part més interessant ha estat precisament tota la zona contigua al mur oriental, a on s’ha identificat una gran trinxera prèvia a la construcció del fòrum, i que primer es construeixen els murs del podi – que servirien per aterrassar – i posteriorment els murs perimetrals nord-sud. S’ha pogut arribar a la banqueta de fonamentació del mur oriental, i es precisament el rebliment d’aquests estrats ens ha aconseguit els millors materials de la campanya com 3 molins rotatoris de pedres volcàniques, alguna moneda i un possible rellotge solar.

Banqueta de fonamentació del mur oriental
Fig. 9. Banqueta de fonamentació del mur oriental

 4) Possible basa de decantació

A l’extrem sud de la trinxera de 2 metres es va identificar una estructura circular feta amb tegulae de més de 3 metres de diàmetre. Sembla una basa de decantació d’argila que es podria relacionar-se amb la possible existència d’un forn de tegulae en la proximitat del fòrum (veure figura 10). Es tracta d’una estructura que sembla situar-se cronològicament en el moment de construcció del fòrum (època d’August), i que per alguna raó no es desmuntaria i s’aboquen a sobre sediments que el cobririen ja en època altimperial.

Basa de decantació
Fig.10 Basa de decantació