Donat que l’antiga població romana de Iulia Líbica es troba enterrada sota l’actual població de Llívia, resulta complicat conèixer les seves restes i compaginar la preservació del patrimoni arqueològic amb els usos públics i privats d’aquests espais. Per tal d’evitar conflictes, s’ha fet servir tècniques no destructives per conèixer el potencial arqueòlogic del subsòl de la població sense afectar l’actual ús de l’espai.
S’han fet servir mètodes geofísics per veure les possibles anomalies que poden trobar-se en el subsòl i que es poden interpretar com restes antròpiques modernes, geològiques o bé arqueològiques. D’alguna manera, la geofísica actua com una mena de raigs X que identifiquen possibles estructures enterrades, i per tant ens dóna una informació útil sense afectar per res l’espai. Cadascun dels mètodes geofísics tenen les seves avantatges i inconvenients, i s’han fet servir diverses tecnologies d’acord amb la seva disponibilitat, les característiques de l’espai i les seves potencialitats.
En ocasions s’han fet servir els equips de l’ICAC com el resistivímetre RM-15D (Geoscan) i el magnetòmetre Bartington 601, i en altres casos s’ha contractat el servei d’empreses de geofísiques que tenen equips com el GEM-2 d’electromagnetisme d’inducció (EM) de l’empresa Global CHM.