L’EXEDRA
Vam iniciar al maig del 2018, una primera excavació per completar alguns estrats
d’abocament en l’interior de l’exedra a on es trobaven, entre d’altres materials
ceràmics, restes de ceràmica sigil·lada itàlica de les formes Conspectus 15-22 (finals
August-principis Tiberi). La sorpresa va ser trobar tota una superfície de tegulae que
cobria el pis d’un àmbit de planta regular i gran qualitat arquitectònica, trencada per la
construcció del mur perimetral nord de la nova exedra. Així doncs, semblava que havia
hagut una primera exedra que s’amortitza ben d’hora i que es tallada per la posterior
exedra de finals d’August o principis de Tiberi.
Un cop identificades les dues fases constructives de l’exedra, es va voler arribar als
fonaments de l’exedra més antiga per establir la seva cronologia, que a grans trets
seria d’època augustea, i com s’assentava a sobre del terreny natural. Semblava que
existia una primitiva terrassa amb un farciment d’argiles locals.
El mur meridional de la primitiva exedra té una fondària de gairebé 2 m, i es troba
inestable per la presència d’aigües freàtiques, per això un cop excavada es va tornar a
cobrir de terra.
Finalment es va efectuar un sondeig en la cantonada formada pel mur oriental
de la primera exedra, el seu contrafort, i el mur septentrional de l’exedra del
fòrum. El resultat va confirmar la fondària, solidesa, característiques del
parament i qualitat arquitectònica de l’estructura que conforma l’exedra inicial, i
la paradoxa de la seva fonamentació, una explicació ben plausible pel seu ràpid
desmantellament.
Com que la primera exedra estava tallada per l’exedra posterior, vam excavar més
enllà del seu mur nord i vam documentar per primera vegada el mur de tancament
septentrional de la primera exedra, fonamentada sobre les argiles, que semblava
destruïda per alguna raó encara no coneguda. També es va recuperar una bona part
de l’alçat del mur septentrional de l’exedra del fòrum i la seva banqueta.
Les troballes de l’exedra, tant el paviment com la segona estructura, han servit perquè
l’Ajuntament es replantegi la solució del vial lateral del fòrum, ja que hauria de cobrir
definitivament l’exedra. Hores d’ara, es planteja no connectar el pàrquing amb el carrer
Iulia Lybica, i que el tràfic només arribi pel carrer principal, evitant d’aquesta forma que
afecti tota la part nord del fòrum.
EL LÍMIT MERIDIONAL DEL FÒRUM
Tot i que ja coneixíem els límits del fòrum pel seu costat nord, est i oest, encara
mancava delimitar-lo pel seu vessant sud. La presència de construccions modernes i
un canvi de cota pel possible aterrassament feien encara més difícil la seva
localització. Al maig del 2017 vam fer prospeccions geofísiques amb GPR en aquells
espais públics (p.e. carrers) que podien donar pistes d’estructures constructives de
tancament en la part sud.
EL DESMUNTATGE DEL MUR DE PATI DE L’ESGLÉSIA
La intervenció més extensa del 2018 ha tingut lloc a la meitat occidental del fòrum. Ha
consistit en el desmuntatge del mur de la sagrera de l’església de la Mare de Déu dels
Àngels, per mitjans mecànics, i el rebaix del nivell superficial en més d’un metre fins
arribar als nivells arqueològics. S’ha pogut intervenir només en l’espai que no té els
reforços que apuntalen el vial central.
EL MUR DEL PÒDIUM I LA NECRÒPOLIS ALTMEDIEVAL
A partir d’aquí es van anar delimitat diverses tombes amb coberta de lloses d’època
medieval, en contacte totes elles a les restes dels murs del fòrum. Destaquem
l’excavació de l’interior d’una de les tombes (tomba 6), localitzada el 2013 a la cala 2,
al costat de l’àbsis de l’església i trencant part del mur del pòdium, que formava part
d’un conjunt datat per C14 als segles XI-XII. Cal dir també que, com a conseqüència
d’un dels sondeigos per documentar la potència de la fonamentació de l’església
(veure p. 22), es va excavar també una altra inhumació (tomba 7), de les mateixes
característiques que l’anterior i situada al costat.
EL MUR PERIMETRAL SEPTENTRIONAL DEL FÒRUM
La retirada del nivell superficial de forma extensiva va permetre un gran avanç en
aquesta part occidental del conjunt romà, propiciant la descoberta i delimitació d’un
nou tram del mur perimetral septentrional del fòrum, ja localitzat l’any 2013.
EL MUR LATERAL OCCIDENTAL DE LA CELLA DEL TEMPLE I LA PRONAOS
Per altra banda, els murs laterals occidentals i frontal de la cella del temple i el mur del
pòdium, i part del mur lateral esquerre de la pronaos, es van poder delimitar totalment
fins assolir-se visualment la planta completa a nivell de fonamentació, amb alçats
extraordinàriament ben conservats en alguns punts, conjuntament amb restes de
paviment i estucats interns localitzats en cotes altes pel que respecta a la part de la
cella. Pel que fa a les estructures de la pronaos, s’ha de destacar el millor grau de
conservació de les delimitades l’any 2018 respecte als dos anys anteriors. Algunes
d’aquestes estructures estan retallades per inhumacions posteriors i per l’efecte de les
arrels dels arbres de la sagrera.
De manera paral·lela a aquesta actuació, es va procedir a la delimitació i desmuntatge
progressiu del rec d’Angostrina, ja documentat els anys 2016 i 2017 en el decurs de
l’excavació del temple, que vorejant el mur de la sagrera de l’església, retallava en
època moderna el mur perimetral septentrional del fòrum i tota la part central del
temple de manera elíptica. Malhauradament la rasa resultant, que arriba fins el nivell
del terreny natural, divideix en dos l’estratigrafia interna de la cella del temple. S’estava
estudiant la possibilitat que el forat d’aquest canal pugui permetre d’una sèrie de
serveis (com ara l’electricitat) que hores d’ara passen prop del mur de l’església, a un
lloc susceptible d’excavació arqueològica.
ELS SONDEJOS
Donat que s’havia rebaixat força el nivell de terres, es va voler conèixer fins a on
s’assentava concretament l’església de la Mare de Déu dels Àngels, i per això es van
fer una sèrie de sondejos per verificar la profunditat dels seus fonaments.
El primer sondeig (sondeig 1) es va fer al costat de l’extrem meridional de l’àbsis, on
es va detectar un nivell de circulació romà. El segon, al costat septentrional de l’àbisis,
aprofitant la zona d’excavació iniciada amb la tomba 6 i el mur del pòdium, que obligà
a excavar la tomba 7 per manca d’espai (sondeig 2). Un tercer sondeig es realitzà a la
cantonada nord-oriental de l’edifici de la pròpia església (sondeig 3), i el darrer al
costat del mur nord de l’eslésia (sondeig 4), un indret on l’any 2013 es va identificar
l’existència d’un paviment d’opus signinum a l’interior de la cala 2.
Com a resultat es va documentar que els fonaments de l’església tallen totes les
estructures romanes que s’hi relacionen, i baixen força fins assentar-se a la roca, la
qual cosa fa que la seva estabilitat no es vegi condicionada per les excavacions
arqueològiques.
CONCLUSIONS
El 2018 ha sigut un any de transició en les excavacions, que s’han realitzat en funció
del canvis urbanístics en la via i els serveis que es van produint en aquesta part del
centre de Llívia. Ens estem adaptant a excavar aquells espais que queden lliures de
les intervencions urbanístiques, a l’espera de què puguem seguir una planificació amb
criteris més arqueològics. Tot i així, l’excavació de la zona de l’exedra ha aportat
dades molt interessants respecte al funcionament d’una primera estructura interna, de
gran qualitat arquitectònica. També, la retirada d’una gran extensió de nivell supercial i
la delimitació total del temple a la part occidental del fòrum han de facilitar d’ara
endavant i en gran mesura les prioritats a seguir.