La campanya dela tardor del 2018 es va iniciar a final del mes d’Agost, el 27 concretament, i ha durat fins a finals del mes de Setembre. Les primeres dues setmanes amb estudiants de la UAB, i des del 12 de Setembre amb la col·laboració de l’empresa Arqueòlegs.Cat. Els canvis al jaciment han estat substantius, ja que s’ha desmuntat el mur oriental de l’església de la Mare de Déu dels Àngels, i s’ha rebaixat tota aquesta part de jardí fins arribar a nivells medievals amb alguns enterraments i fins tocar les estructures romanes del fòrum. En la seva major part, aquesta zona occidental del fòrum està fins i tot millor preservada que la banda oriental i molts dels mur estan complets en un certa alçada.

Figura 1. Zona oriental de l’església de la Mare de Déu

Per tant, la campanya s’ha concentrat en adequar tot aquest nou espai occidental del fòrum, que s’ha anat delimitant i fent visibles algunes de les cales que ja havien estat excavades en el 2014. D’altra banda, un altre part de l’equip s’ha concentrat en completar les excavacions de l’exedra primigènia i de l’espai adjacent a la porta oriental del fòrum.

Si l’exedra ja havia proporcionat informacions interessants en el mes de maig amb un paviment de tegulae, i uns fonaments de quasi 2 metres de profunditat, es podia intuir que aquesta primera exedra havia estat retallada per l’exedra posterior d’època de Tiberi. Així doncs, es va excavar al nord de l’exedra de Tiberi per veure si hi havia les restes del mur de tancament de l’exedra d’August. Tan sòls a mig metre al Nord es documentava aquest mur de tancament, amb uns fonaments a una cota superior que el mur Sud. Aquest detall demostra que la primera exedra s’adapta a una terrassa natura que conforma el propi terreny.

Figura 2. Mur nord de la petita exedra

L’excavació d’aquesta part nord de l’exedra petita mostra com la construcció de l’exedra gran fa que la seva trinxera de fonamentació escapci el mur est de l’exedra petita, i que sigui reomplert per carreus de grans dimensions (rudus). Encara és d’hora per entendre per quina raó es desmunta la primera exedra i es construeix la segona, però la presència del rudus i aigües freàtiques a només 2 metres de fondària, podria suggerir que existien problemes de filtracions d’aigua.

Una mica més al nord s’ha seguit ampliant la cala que es troba davant la porta d’accés del fòrum, fins 4,5 metres del seu mur est. Malgrat que es cercava alguna possible resta de carrer o d’edificis propers, tan sòls s’han recuperat bossades de materials d’enderroc de la segona fase (finals II dC-IV dC).

Figura 3. Enderroc de pedres i ceràmica davant l’entrada del fòrum (UE-548)

Tal com s’havia comentat, una part substancial de la intervenció ha estat descobrir i excavar algunes de les estructures de l’antiga sagrera de l’església. A prop de la capçalera, a on ja s’havia fet la cala 2 en el 2014 es va tornar a descobrir el mur romà E-O de la part alta del fòrum, que té al seu costat una sèrie de tombes medievals (datades per C14 en els segles XI-XII). S’han trobat noves tombes associades i també vinculades als murs romans.

Figura 4. Possible tomba medieval de la capçalera

També s’ha pogut resseguir tot el mur septentrional del fòrum fins arribar a la seva cantonada NO, i es troba força ben conservat en la majoria de trams, si bé en algunes zones ha estat retallat per tombes, segurament modernes.

Figura 5. Seguiment del mur septentrional del fòrum fins la cantonada NO
Figura 6. Alguna de les tombes modernes que retalla el mur septentrional

S’ha resseguit també el mur oriental del temple que està molt ben conservat fins una alçada de més de 1,5 metres, fins i tot conserva fragments d’estuc amb color. A mida que es pugui es pugui anar excavant el seu interior es podrà concretar el seu potencial, però les primeres impressions són molt positives.

Figura 7. Mur oriental del temple

Finalment, tots aquests canvis soferts pel jaciment aquesta campanya estan replantejant tot el Pla Urbanístic d’aquest espai. El valor patrimonial de les restes i la seva singularitat fan que es cerqui crear un espai arqueològic peatonal, en què tant la circulació com els serveis passin o per sota o pel costat de les restes. Això vol dir que en el futur s’espera que tot el conjunt sigui visible i visitable.