Per a l’any 2024 es va proposar concentrar l’excavació a l’àrea central del fòrum, concretament la part occidental del temple, la plataforma occidental connecta amb la pronaos i completar l’excavació de l’àmbit 1. El nostre coneixement de la fase 1 del fòrum s’il·lustra amb la planta de la figura 1, si bé encara resten algunes incògnites que al llarg de la campanya 2024 s’han volgut resoldre. A diferència d’altres anys, la campanya del 2024 només ha tingut recursos per una excavació de dues setmanes (26/08/2024 fins al 5/09/2024), per la qual cosa el resultats han estat més modestos que d’altres anys.
De la campanya 2023, ens havia quedat tota una estratigrafia tardoantiga de l’àmbit 1, que era la terra a on havien estat el cablejat de la xarxa elèctrica. Al llarg del 2023, es va poder excavar tota l’estratigrafia de l’àmbit 2 fins a nivells altimperials, i a l’àmbit 1 (figura 1. nº1) ens havíem quedat amb estrats moderns i medievals (veure figura 2). Durant la campanya s’ha anat resseguint tota l’estratigrafia fins a un nivell tardoantic (fase 3: V-VII dC).
Gran part de l’estratigrafia són nivells de pedres i argiles, segurament arrossegades per la pluja al llarg dels anys després de l’abandonament d’aquest espai, per tant amb escàs material datant, apart de restes constructives com tegulae i imbrices. El darrer estrat ja quasi completament horitzontal, ja identificava els darrer nivell d’ús tardoantic del fòrum (V-VII dC), però encara documenten afectacions modernes de possibles retalls de pagres (veure figura 3).
Potser l’espai amb més potencial era la part occidental de l’interior del temple a on excavat fins arribar a l’estrat previ al terra d’opus signinum que cobria tot el seu interior (figura 1: nº 2). Gràcies al retall modern del canal d’Angustrina, podíem treball visualitzant tota l’estratigrafia. Com es pot veure a la figura 4, hi ha un estrat cobrint un terra gruixut d’opus signinum, i la preparació d’un rudus amb pedres de grans dimensions a la part inferior.
No vam arribar a destapar el signinum per por a què les inclemències del temps a Llívia, amb temperatures extremes i gel, el podria malmetre. Esperem que en la propera campanya es pugui descobrir alhora que cerquem una forma de preservar-lo amb una coberta adequada.
El tercer punt d’intervenció del fòrum ha estat l’espai entre el pòdium i la plataforma occidental que dona a la pronaos (figura 1, nº 3). Encara que s’ha treballat en un espai molt limitat, ens ha proporcionat una informació prou interessant. D’una banda, en aquest espai es conserva perfectament el terra d’opus signinum a sobre del pòdium, a una cota superior en 20 cm al nivell de l’altre banda oriental del temple. Això ens ha fet plantejar si l’opus signinum era el principal terra de la fase 1, i que per algú raó (p.e. incendi, destrucció) la part oriental del fòrum – concretament el porticat del podi (Àmbit 2) – es reforma i es construeix un nou terra de porter amb pedres de Rouge Languedoc ja en la fase 2 (segona meitat del segle II dC). Actualment, s’està delimitant la plataforma occidental, per veure si és possible identificar les possibles escales d’accés a la pronaos de la fase 1. El que sembla clar és la cota del pòdium i de la plataforma es troben a una mateixa alçada en la fase 2. Caldria només veure si hi ha una petita escala que pugés des del pati central del fòrum fins les plataformes.
Una darrera petita intervenció ha estat a la plataforma occidental, concretament la cantonada a on s’havia documentat una capa de morter que recobria la seva paret, però també cobria una superfície horitzontal dins de la plaça (veure figura 6).
A partir de la datació amb C14 i amb l’estudi del material ceràmic dels estrats que rebleixen la plaça del fòrum a partir de la segona meitat del segle II dC, sembla que el nivell puja quasi un metre en aquest moment. El morter horitzontal de la cantonada de la plataforma vindria a demostrar que aquest nou nivell de la plaça de la fase 2, es fossilitza durant un temps. Finalment, a l’octubre del 2024 s’ha pogut fer la prospecció geofísica de la Torre d’Estavar, que s’havia programat inicialment pel 2023. Per qüestions tècniques i administratives es va endarrerir fins a aquestes dates. L’àrea escollida és un espai al costat de la Torre d’Estavar a on s’havia trobat força material ceràmic en les prospeccions a peu del 2020, i que potencial reunia les condicions d’insolació per haver un hàbitat estable per època ibero-ceretana romana republicana. La prospecció cobria 4 quadres de 20×20 metres que es trobaven en un espai comprés entre la torre i el camí.
Es tracta d’una prospecció magnètica realitzada un Bartington 601-2 com es pot veure a la figura 8.
Hores d’ara ja disposem d’una primera imatge en brut dels resultats, a la qual s’han d’aplicar filtres i interpretar-les a partir de les restes ja conegudes de la muralla i de la Torre. Només es pot avançar que hi ha nombroses anomalies alineades – d’alt magnetisme – que semblen identificar murs, alguns dels quals són paral·lels a la línia de muralla. Fins i tot, hi ha un espai rectangular delimitat a quatre bandes. Ara caldrà, confirmar aquestes restes potencials amb sondejos, que s’hauria de fer el proper any 2025.