El Projecte té com a finalitat principal excavar la zona A de Les Colomines i fer un espai visitable i musealitzable en funció de l’estat de conservació de les restes. De les primeres intervencions realitzades a la zona A de Les Colomines (1997-2003), es va documentar, entre d’altres, un tram de peristil, una habitació sencera, una porta, i una sèrie de murs perimetrals que podrien delimitar un possible espai públic. Després de la intervenció arqueològica de 2013, es considera ja que ens trobem davant de l’antic fòrum de la ciutat romana de Iulia Libica.
Per tal de confirmar la hipòtesi del possible fòrum calia documentar el tancament d’espai obert, i la continuïtat del peristil i els murs perimetrals. Com a paral·lels de la ubicació d’un fòrum a peu d’un puig teníem el cas de les ciutats properes de Labitolosa (Osca) i Lugdunum Convenarum; mentre que les possibles dimensions del fòrum podrien respondre al mòdul de Ruscino. Amb aquesta hipòtesi de partida, en l’any 2013 es va fer una darrera intervenció amb la combinació de prospecció geofísica electromagnètica d’inducció (EM) i una sèrie de sondeigs per confirmar la hipòtesi.
El resultat de la prospecció geofísica va ser espectacular, ja que confirmava la continuïtat del mur perimetrals septentrional del fòrum (M3), i d’un dels seus murs interns (M4) en direcció a l’església, i algunes estructures contigües (M5). Malauradament, la proximitat dels murs de l’església va impedir prospectar la zona a on teòricament es podia localitzar l’angle NW del possible fòrum, però per contra es va fer un sondeigs que confirmaven el seu emplaçament. Altres sondeigs van confirmar les estructures suggerides per la geofísica a la zona M4 i M5, amb elements que es daten des d’època augustea a tardoantiga o medieval. També es van fer sondeigs més al sud del quadre M4, i es troba també la possible continuïtat de dos dels mur meridionals del fòrum.
A partir d’aquesta informació, el nostre projecte pretén excavar tota la zona del fòrum, i àrees annexes, com serien la zona M3, M4, M5 i M7. D’altra banda, la geofísica va mostrar una sèrie d’anomalies arqueològiques que no s’esperaven, i que poden ser summament interessants, com tota l’àrea del pàrking (M1 i M2), que voldríem confirmar i fer visibles. Hores d’ara no sabem ni el potencial ni la cronologia d’aquestes restes, i és una de les prioritats del projecte.
Pel que fa a la zona M8, tan sòls es voldria fer una confirmació a partir de sondeigs de les possibles rases, que sembla apareixen en la geofísica, mentre que el sector M6 amb restes, quedaria com a reserva ja que es troba en terrenys privats i sota carrers.
Una de les altres àrees que queda com a potencial d’intervenció és la zona B de Les Colomines, darrera de les cases construïdes, en un espai de propietat pública. En aquest cas, voldríem inicialment fer una prospecció geofísica (elèctrica i magnètica amb equip propi de la UAB, ICAC i CSIC-Mérida), i en funció dels resultats poder valorar el potencial arqueològic de la zona. L’estudi geofísic i posteriors sondeigs arqueològics de confirmació d’aquesta zona permetrà veure la continuïtat de les restes ja excavades en la zona B de la Colomines – amb una orientació diferent respecte al fòrum – i també els resultats de la prospecció EM (M1).
Aquesta zona M1 es troba sota l’asfalt de l’actual carrer, i no hi ha cap intenció d’intervenir-hi. Això sí, seria bo entendre l’articulació dels possibles mur detectats amb la prospecció EM, respecte a les estructures excavades i les que puguin encara existir darrera de les cases, a peu del turó.
A nivell metodològic volem combinar la prospecció geofísica (EM, resistivitat i magnetometria) amb l’excavació en extensió de determinades parts del jaciment, algunes de les quals seran cobertes posteriorment, mentre d’altres poden esdevenir un espai musealitzable complementari al què avui en dia es visitable.
Dins del treball de laboratori de les restes exhumades, ja estem fent servir C14 per datar algunes de les restes humanes de les tombes trobades en les excavacions de l’any 2013. Es tracta de tombes tardanes que la manca d’aixovar no permet datar acuradament (segurament són altmedievals), per aquesta raó la datació del C14 permetrà interpretar aquesta darrera fase d’activitat en el possible fòrum.
D’altra banda, a nivell arqueomètric, ens hem adonat de la riquesa i gran qualitat de materials lapidis que s’observa en l’excavació del conjunt del fòrum, amb marbres i calcàrees ornamentals procedents de la cara nord del Pirineu i de la zona de l’arc Mediterrani. Una tasca important serà reconèixer a través de la petrologia amb l’ajut del Servei d’Arqueometria de l’ICAC i el grup EMLA de la UAB, la localització de les fonts lapídies d’aquest materials trobats a Iulia Libica, que contrasta amb d’altres jaciments de la zona. La dificultat de portar materials pesats com les pedres fins un lloc com la Cerdanya ens permet aplicar la modelització informàtica SIG de la xarxa de transport, que ja hem realitzat en el passat (De Soto, 2010).
Un altre àmbit de recerca serà l’estudi de les ceràmiques de Iulia Libica. Aquest estudi pot ajudar a fixar els orígens i la cronologia de materials de moltes excavacions i prospeccions properes com les realitzades a Bolvir i Baltarga per l’equip de l’Oriol Olesti (UAB), Goleró per l’equip del Josep Maria Palet (ICAC), o de zones properes del Solsonès i Berguedà per l’equip de David Asensio (UAB-UB). D’una banda, també es realitzarà l’estudi de les ceràmiques fines i les àmfores a partir dels conjunts de referència de què ja disposem al Laboratori d’Arqueologia Clàssica de la UAB. Però segurament, el més important serà sistematitzar i identificar el repertori de formes i pastes ceràmiques de les anomenades comunes i de cuina locals, que es complementaran amb estudis petrològics i microscòpia estereoscòpica de barrido (MEB) a realitzar al Servei d’Arqueometria de l‘ICAC.
Finalment, també estem interessats en fer anàlisis d’isòtops o DFX d’algunes peces de metall que ja estan sortint en les excavacions, i de les quals ens interessa la seva composició, sobretot algunes de les monedes tardoantigues.
D’altre banda, també farem estudis de paleofauna i paleobotànics de les troballes de les excavacions amb els laboratoris de la UAB, i amb col·laboracions puntuals amb els serveis de l’ICAC.