Possiblement una de les ceràmiques més mal conegudes del jaciment de Iulia Líbica és precisament la ceràmica comuna quotidiana. Alguns contexts documenten una ceràmica a mà de tradició de l’Edat de Ferro amb decoracions de cordons que podia correspondre a cronologies del III-I aC. Possiblement és una ceràmica local, però també podria indicar relacions espaials amb d’altres centres de producció a banda i banda dels Pirineus.
Del segle I aC es documenten ceràmiques oxidades de tradició ibèrica i també reduïdes grises conegudes com Ceràmica grisa emporitana o de la costa. Resulta difícil esbrinar el seu origen, i si podria ser una producció d’algun jaciment proper.
L’arribada dels romans també documenta una producció de ceràmica oxidada i reduïda local tant a torn ràpid com lent, i possiblement alguna d’aquestes produccions siguin del taller de Cal Barrier, a on s’han documentat forns ceràmics. Hores d’ara resta per identificar la seva producció i caracteritzar les seves pastes ceràmiques.
També en època romana apareixen importacions de ceràmica romana com Roig Pompeià itàlic, en petites quantitats, i a finals del segle I dC arribarà ceràmica comuna africana en certa quantitat. Darrerament, també ens hem adonat que arriben ceràmiques comunes de pasta blanquinosa de tradició provençal, que demostraria l’existència de contactes continuats amb el Sud de la Gàl·lia.