La campanya enguany al fòrum romà de Iulia Libica (Llívia) ha confirmat l’existència d’un gran edifici situat a l’eix central del fòrum al seu vessant septentrional, sobre un pòdium que s’elevava dos metres per sobre del nivell d’una gran plaça porticada. Un edifici d’aquestes característiques podem identificar-lo sense gaires dubtes com el temple que presidia el fòrum.
De fet la campanya s’inicia a principis de setembre del 2016 amb els estudiants de la UAB per completar l’estudi de les estructures que s’havien reconegut en la campanya anterior. D’una banda, s’amplia l’estudi de l’entrada del fòrum per excavar els estrats d’amortització de la Fase I situada cap a finals del segle II i principis del III dC. Estrats força farcits de material interessant per datar i reconstruir la vida del període, entre els que destaca una fíbula alt-imperial.
S’ha completat també l’excavació de l’exedra amb la presència d’un mur divisori a l’interior de l’habitació datat a la mateixa Fase I, i que ens obliga a repensar l’estructura i funció d’aquest àmbit, segurament pavimentat i que està obert al pati porticat del fòrum. Un mur en forma de L que limita l’espai de l’exedra creant un corredor lateral, que portaria a un espai posterior.
També s’està duent a terme l’excavació d’un petit àmbit tardoantic al NE del fòrum, segurament amb una coberta de pedra, que es troba a sobre d’un altre estructura anterior.
Finalment, en la part interior del porticat del fòrum s’han detectat una sèrie de forats de pal, que podrien indicar un reforç de les estructures existents a la Fase I, i per tant una subfase d’època altimperial.
Però sens dubte, la part més espectacular de la campanya del 2016 ha estat la identificació del temple que presidia la vessant septentrional del fòrum. D’acord amb les prospeccions geofísiques i sondeigs que van confirmar en anteriors campanyes que la dimensió en amplada del fòrum és de 42,50 metres, aquest any es va programar un nou sondeig situat al mig del carrer coincidint amb l’eix central del fòrum a una distància d’uns 21 metres de cadascun dels costats, amb el propòsit de comprovar la presència d’un possible recinte sagrat que presidís el conjunt. La hipòtesis de partida era que el temple, seguint el model canònic de la majoria de fòrums romans d’època augustiana i juli- clàudia,podia haver estat ubicat en aquest punt del fòrum.
La cala, amb unes dimensions de 5 per 12 m, es va iniciar el dia 12 de setembre i aviat es van trobar la continuació del mur septentrional del fòrum i un mur lateral en forma de L que semblava delimitar el podi del possible temple. Aquest podi conforma una terrassa, alineada a d’altre murs que ja s’havien trobat en la zona oriental ja excavada.
A l’interior del que seria la cel·la del temple s’ha pogut documentar un paviment d’opus signinum, amb rajoles de pissarra i de marbre incrustades formant un rectangle davant d’un basament d’obra sobre el qual hi hauria l’estàtua de culte que presidiria la cel·la. A les parets de la cel·la es conserven restes dels revestiments parietals pintats que la decoraven. També ha aparegut un altre basament d’estàtua de granit dipositat sobre el paviment al costat de la paret.
En l’àrea contigua al podi i l’edifici, s’ha trobat un mur posterior, d’època tardorromana, que s’adossa a l’estructura del temple, que incloïa en el seu paredat nombrosos fragments de peces de marbre trossejades i reutilitzades com a material de construcció. Entre aquests fragments alguns corresponen a estàtues monumentals de mesures quasi al doble de l’escala humana. Són de marbre blanc de gra fi, probablement marbre de Carrara.
Entre aquests fragments escultòrics, destaquen un fragment de rostre en què s’aprecia l’ull i part del cabell, una mà de grans dimensions amb un anell en un dit agafant un objecte quadrat, un gran bust amb la part davantera molt malmesa però amb els cabells del pentinat posterior ben conservats de tipus juli-claudi, i un fragment de la part inferior d’una toga o una túnica.
