Aquesta darrera campanya d’excavacions del Fòrum romà de Llívia que es va iniciar a mitjans del mes de maig a la zona del temple i s’ha completat aquest setembre amb la participació dels estudiants de la UAB sota la direcció dels arqueòlegs Jordi Guàrdia i Cèsar Carreras (UAB).
Per ordre cronològic, la primera intervenció del mes de maig tenia com a objectiu acabar de reconèixer la planta del temple, i l’estrat de preservació de totes les seves parts. Per això es va començar per completar l’excavació de la pronaos. Dins d’aquesta campanya d’excavacions caldria destacar la troballa de l’extrem Sud del temple, a on acostumava a trobar-se l’escala d’accés. Durant les campanyes de maig es va poder trobar el límit de la pronaos del temple, que tindria doncs una longitud de 4 metres per uns 7 d’amplada, i un petit eslavó que continuaria amb rebaix arrebossat amb opus signinum.
Inicialment aquest revestiment amb opus signinum va fer pensar que es podia tractar de l’existència d’un lacus davant de la frontal del temple. En els darrers dies d’excavació del mes de Setembre s’ha confirmat que el mur que es prolonga cap al Sud no tanca per forma cap bassa o lacus, sinó que tan sòls és un mur avançat. Probablement caldrà relacionar aquest mur amb els accessos laterals per pujar al podium del temple, ja que tenim confirmat que no existia cap escala frontal.
També durant el mes de maig vam fer un parell de sondejos a l’interior del mur que delimita la sagrera de la parròquia de Santa Maria dels Àngels, en els llocs que podien haver restes de la cantonada NO i SO de la cella del temple. Ambdós sondejos van proporcionar restes de murs ben conservats del temple, que arriben a més d’un metre. Així doncs, queda constància de que la resta de la cella del temple es conserva perfectament a la sagrera de l’església actual.
Un altre novetat d’aquesta campanya és un abocador d’escombreries del moment fundacional del fòrum que es troba a la part inferior de l’exedra. Malgrat que es pensava que aquesta habitació s’havia exhaurit, per sota de les banquetes de fonamentació del mur intern s’ha documentat tot un estrat de tegulae, carbons, óssos i molt material. El conjunt ceràmic és molt ric i destaca un gran repertori de formes de terra sigillata aretina (TSI) que ens pot aportar una datació acurada del moment constructiu del fòrum.
En les campanyes del 2017 han participat 8 estudiants del Grau d’Arqueologia de la UAB, professionals de l’empresa Arqueòlegs.Cat sota la direcció dels arqueòlegs Jordi Guàrdia i Cèsar Carreras (UAB) dins del projecte Fòrum de Llívia que lidera en Josep Guitart (UAB). Conclosa amb les campanyes d’enguany la fase de sondeigs per a la caracterització de les restes d’aquests edificis singulars d’època romana, l’Ajuntament de Llívia en col·laboració amb la Diputació de Girona es plantegen ja les actuacions urbanístiques necessàries per poder procedir a la seva excavació en extensió i a la posada en valor d’aquest important patrimoni arqueològic de la Cerdanya.