El 2001 s’excavà a l’Hort de la Rectoria, jaciment també situat dins el nucli antic i a l’altra banda de l’església parroquial. A la seva segona fase d’ocupació pertanyen les restes d’una domus de planta rectangular, amb passadís central i tres àmbits o habitacions a cada banda. Destaca la presència d’àmfora de cronologia alt-imperial, ceràmica ibèrica amb pintura de color roig vinós, ceràmica sigil·lada sudgàl·lica del segle I d.C., ceràmica sigil·lada hispànica, ceràmica africana de cuina i ceràmica comuna romana. Segons aquest conjunt, la domus podria haver funcionat des del darrer quart del segle I a.C. fins finals del segle I d.C. o principis del segle II d.C. (Rojas, 2002).
El 2007 es va realitzar una intervenció a Cal Barrier, fora del nucli antic de Llívia. S’hi va documentar un conjunt de sitges, una vivenda de planta regular compartimentada, i una altra habitació pavimentada. La primera ocupació és des de la segona meitat del segle I a.C., a partir de la troballa de ceràmica de tradició ceretana, ceràmica ibèrica i ceràmica comuna romana. La darrera fase, caracteritzada per reformes en algunes de les estructures, aporta presència de ceràmica romana d’època altimperial (Moix, 2010).
