Si el coneixement de l’antiga Iulia Libica a nivell d’estructures és limitat, donat la reduïda extensió que s’ha pogut excavar, també ho és dels seus materials. Això si, en els darrers anys s’ha pogut reconèixer una tendència en els orígens del materials ceràmics, lítics o monetaris que arriben al municipi, i permeten apuntar una sèrie de pautes de consum.
La localització de Iulia Líbica al mig dels Pirineus farà que mantingui una bona relació comercial amb ambdós provincials limítrofes com són Hispania i la Gàl·lia. Disposem de productes de les dues províncies en una proporció similar, caldrà estudiar doncs les vies de comunicació per entendre millor les avantatges a nivell de temps i cost envers diversos procedències dels nostres productes.
També tenim importacions de productes de l’altre banda de la Mediterrània que arriben a algun port proper i des d’aquí fins al municipi. Encara que no disposem de prou evidències, tot sembla indicar que el més probable és que arribessin a través d’un port del Sud de la Gàl·lia, la millor comunicació terrestre fins Iulia Líbica. Apart dels productes forans, gran part del consum del municipi es farà amb productes propers, sobretot aquells de baix cost i molt perdurables com aliments, animals o fins i tot metalls.