El jaciment de Llívia ha proporcionat algunes monedes que van configurant dades importants sobre el comerç i aprovisionament de numerari d’aquest municipi. No són moltes però es van incrementant campanya rere campanya. Abans de la fundació de la ciutat ja existien algunes monedes ibèriques a diversos jaciments de la Cerdanya que aportaven informació sobre la circulació en aquest territori des del segle III aC fins al I dC (Campo i Mercadal, 2007). Si bé predominen les ceques ibèriques hispanes, també la Cerdanya s’aprovisionava de moneda de Roma i d’altres ceques de la Gàl·lia. Un dels fets destacables és que no sembla existir gaire dependència de les ceques d’Empúries ni d’Iltirta.

A la zona de Les Colomines apareixen les primeres monedes republicanes i un denari d’August, que dataria aquesta etapa fundacional. Hi ha d’altres monedes d’època Alt-Imperial i recentment un sesterci de Marc Aureli del 139 dC.

Finalment, d’època tardana i associat a l’enterrament del macaco, es va documentar un tresor de 201 monedes (minimi) datades entre el 430-600 dC, i que conformen també una troballa excepcional de la fase tardoantiga (Guihard et alii, 2016).
