Aquest any, per primer cop, hem excavat fora la zona del fòrum de Iulia Libica per tal de respondre a d’altres qüestions com la possible ocupació del turó de Puig Castell abans de la fundació de la ciutat romana en època d’August. Tant a la pròpia excavació del fòrum com en intervencions al cim del turó, s’havien documentat ceràmiques ibero-ceretanes i romanes republicanes. Per aquesta raó, hi havia la hipòtesi de l’existència d’un oppidum iberoceretà o un punt de control romà (p.e. castellum o turris) en la part superior del turó de Puig Castell.
En el maig del 2016 es va fer una prospecció geofísica (resistivitat RM-15D) davant de l’entrada de l’actual Castell en una zona plana, amb bona insolació i per tant un punt probable per trobar aquest possible establiment ibero-ceretà o romà. Per suposat, es sabia que el turó va ser ocupat a partir d’època tardoantiga (visigots) fins al segle XVII, i per tant que hi haurien d’altres horitzons d’ocupació.
A partir dels resultats de la geofísica, es va plantejar el juliol del 2021 fer 3 sondejos de 2×2 metres en les zones amb més anomalies – algunes d’elles amb angles que podrien indicar l’existència d’estructures constructives. Les excavacions s’han realitzat amb un equip d’auxiliars de l’empresa Arqueòlegs.Cat (Santiago Palacios, Aina Ibañez, Andrea Muñoz i Paula Sànchez).
Els 3 sondejos s’han fet a partir d’un eix Nord-Sud amb una distància de 3 metres entre ells. En funció de la troballa d’estructures d’han anat ampliant al llarg dels dies, com es pot veure a la figura 1.
Pel que fa als resultats, els 3 sondejos han proporcionat una estratigrafia complementària amb una primera fase moderna del segle XVII-VI, un altre estrat potent d’època baix medieval – que en el cas del sondeig 3 mostra una gran destrucció de possibles murs. Més avall, es troben restes d’estructures altmedievals – potser el conjunt més ben conservat amb presència de murs en els sondeigs 1 i 3 amb diverses orientacions, i concretament un mur d’opus spicatum (veure figura 2).
Després d’aquest horitzó medieval, s’han trobat estrats amb materials de cronologia més antiga que es situarien entre els segles V-VII dC (presència de TS Clara-D) ja tocant a la roca natural, a on s’ha pogut trobar un negatiu de pilar de fusta.
Com a conclusió dels sondejos, no tenim cap estratigrafia que documenti en aquesta part del turó l’existència d’ocupació ibero-ceretana o romana, si bé encara queden altres llocs del turó per prospectar i sondejar. Per la localització dels materials ibèrics i romans trobats anteriorment i la seva quantitat, potser les estructures associades eren de petites dimensions i en la zona del Castell – a on posteriors ocupacions haurien esborrats les restes estructurals. Seguirem en els propers anys fen estudis del turó a partir de prospeccions a peu, geofísiques i sondejos de comprovació per tal de confirmar o desestimar qualsevol hipòtesis.