ARIE 2006 – 2007

2005 ARIE 10027

El desenvolupament d’habilitats de pensament històric
en els joves immigrants
a través de l’ensenyament de la història de Catalunya

Material generat a partir de la recerca:  La dictadura (1939-1975) i la democràcia (1978-2007) a Espanya  Les migracions a Catalunya a mitjans del segle XX

OBJECTIUS

El projecte

El projecte sorgeix d’una necessitat que ens han fet arribar professors i professores de ciències socials, geografia i història i responsables d’aules d’acollida de centres del nostre entorn: la inexistència de material adequat sobre la història i la cultura catalana per utilitzar en l’ensenyament dels joves immigrants a l’ESO. La recerca que es planteja té una triple intencionalitat:

a) indagar els coneixements, i els problemes, històrics d’aquest alumnat a fi i efecte d’utilitzar-los com a suport per les propostes d’història de Catalunya;

b) esbrinar les representacions que tenen de Catalunya, de la seva cultura i de la seva història i com les han construït; i

c) experimentar unes unitats didàctiques sobre alguns fets i processos rellevants de la història de Catalunya i analitzar-ne i valorar-ne els resultats.

Les unitats elaborades així com els resultats de les recerques prèvies i de la seva experimentació s’oferiran al professorat a partir de la construcció d’un web oberta a tot el professorat de ciències socials, geografia i història de Catalunya i al de les aules d’acollida.

Aquest projecte d’investigació s’insereix en una línia de recerca que pretén tenir en compte les aportacions de l’ensenyament de la història en contextos multiculturals, la construcció d’identitats i la formació de la ciutadania democràtica. A més, es basa en una concepció de l’ensenyament de la història que fomenta el desenvolupament de la consciència històrica i de les competències narratives.

Objectius

El fet que a Catalunya la immigració extracomunitària sigui un fenomen recent és la raó per la qual no existeixen materials experimentats i validats a la pràctica per ensenyar història de Catalunya als joves immigrants, a diferència del que passa en altres països. La principal aportació de la nostra recerca és que va més enllà dels plantejaments de l’educació multicultural realitzats fins ara i es centra en indagar les aportacions que a la mateixa es poden fer des de l’ensenyament de la història de Catalunya. Considerem que la nostra proposta té els següents objectius:

 a) Objectius de recerca:

• Esbrinar les representacions que els joves immigrants tenen de Catalunya, de la seva història i de la seva cultura i com els han adquirit;
• Analitzar els coneixements històrics adquirits en la seva escolarització anterior i els principals problemes (de continguts i procedimentals) del seu aprenentatge;
• Desenvolupar i experimentar una proposta curricular per a l’ensenyament de la història de Catalunya amb alumnes d’immigració recent;
• Validar un model curricular que articuli el desenvolupament de la comprensió històrica amb el de la construcció de sentit històric.

 b) Objectius de desenvolupament

• Dissenyar i experimentar una proposta didàctica per a l’ensenyament de la història de Catalunya a través de seqüències didàctiques concretes;
• Aconseguir que l’alumnat immigrant adquireixi habilitats de comprensió i d’interpretació de la història de Catalunya;
• Articular i coordinar un grup de recerca i desenvolupament integrat per professorat d’ensenyament secundari i investigadors de la UAB i d’altres universitats catalanes;
• Elaborar i transferir el model curricular i la proposta didàctica a través de la creació d’una pàgina web oberta al professorat dels centres d’acollida i al professorat d’història de Catalunya.

 Finalitats

• Indagar les representacions i el procés cognitiu-experiencial que l’alumnat immigrant té sobre Catalunya, la seva història i la seva cultura;
• Descriure i avaluar les principals problemàtiques de l’aprenentatge històric de l’alumnat immigrant de l’ESO;
• Elaborar un model curricular per a l’ensenyament de la història les finalitats didàctiques del qual seran a) el desenvolupament de la consciència històrica (capacitat per produir interpretacions i narracions històriques que relacionin diferents nivells de la comprensió històrica i de vinculació temporal mitjançant explicacions complexes), b) el desenvolupament de competències narratives (capacitat per a construir discursos històrics complexos que puguin servir de base per explicacions històriques vàlides tant per al passat com per al present), i c) l’adquisició d’eines conceptuals i procedimentals per a la comprensió d’alguns moments significatius de la història de Catalunya.
• Elaborar unitats didàctiques per a ensenyar història de Catalunya a alumnat immigrant de l’ESO (a les aules d’acollida, com a crèdits de síntesi o d’ampliació, o com a base per les classes on la presència de l’alumnat immigrant sigui elevada). S’elaborarà almenys una unitat per curs. – Implementar les unitats didàctiques a diferents centres de secundària del Vallès i d’altres comarques properes a la UAB;
• Avaluar els resultats i validar el model curricular i les unitats didàctiques. Analitzar i valorar els canvis en les representacions sobre Catalunya de l’alumnat i en el seu aprenentatge històric;
• Construir un web per a transferir el model, les unitats didàctiques i els resultats a altres centres de secundària, al professorat de les aules d’acollida i a altres professors i professores interessats; i
• Incorporar els descobriments de la recerca, i els materials elaborats, en la formació inicial del professorat de ciències socials, geografia i història del CAP i del màster en formació del professorat de secundària de la UAB.

MARC TEÒRIC

L’existència de cultures diverses a la nostra societat no és un fenomen nou. En els països mediterranis els desplaçaments de població han estat constants en la seva llarga història. Des del segle XIX hi ha hagut desplaçaments significatius de població i els anys 60 i 70 del segle XX es van caracteritzar, com és sabut, per massius desplaçaments des del Sud d’Europa cap als països del centre i del nord, fenomen que també va afectar a Catalunya i que va donar peu al que l’escriptor Francisco Candel va anomenar “Els altres catalans”.

La situació comença a canviar a molts països europeus, i a Catalunya, a partir de la dècada dels 90 del segle passat. El caràcter massiu i heterogeni dels immigrants actuals planteja nous problemes la solució dels quals és més complexa.

Com ha de plantejar-se aquesta situació en l’ensenyament?

A Catalunya, una primera resposta educativa a aquest problema es donà amb la LOGSE quan la diversitat ètnica i cultural va tenir un lloc als curricula a través de la transversalitat. Però la transversalitat no ha aportat massa solucions a la manera de tractar aquests aspectes a les aules, entre altres raons perquè es va plantejar com a quelcom complementari que es treballava si el professorat tenia temps i veia la necessitat d’incloure-la a la pràctica diària. Tampoc l’educació en valors tractada al marge de les disciplines.

Molts països del nostre entorn cultural europeu i americà van optar per plantejar-se a fons l’educació en la diversitat i la multiculturalitat. I aquest tractament va suposar una revisió en profunditat de l’ensenyament de la història.

La preocupació per ensenyar una història que tingui sentit i significat per a tot l’alumnat dels centres d’ensenyament  secundari, i que  contribueixi a la seva formació ciutadana democràtica,  ha estat i és comuna a una immensa majoria de països europeus. En les societats multiculturals –i la catalana ja ho és- és habitual preguntar-se sobre quina història convé ensenyar per a explicar aquest fenomen i fer possible la convivència entre grups i persones de cultures, ètnies i religions molt variades. Però també ho és preguntar-se quina història s’ha d’ensenyar a aquells centres i a aquelles aules on l’alumnat immigrant té una presència rellevant. O preguntar-se per les relacions entre la història del país d’acollida i la història del país de procedència, i el pes que una i altra han de tenir en la construcció de les identitats personals. O pel paper que juguen els aprenentatges històrics realitzats en el país d’origen com a afavoridors o com a obstacles en la construcció de la  consciència històrica de l’alumnat. És sabut que els factors culturals intervenen en el procés d’aprenentatge i en el  comportament dels joves. Bona part de les recerques existents indaguen sobre aquests aspectes.

La nostra intenció és buscar en la recerca existent com donar resposta a preguntes com les següents:

Quin coneixement tenen els joves immigrats de la història i de la cultura del país d’acollida, en el nostre cas de Catalunya, i de la història en general? Quina influència tenen els factors culturals a l’hora d’estudiar una història que no ha estat fins ara la seva? Com pot l’ensenyament de la història contribuir en la convergència entre la seva història i la seva cultura –les seves històries i les seves cultures, en plural- i la història del país d’acollida? És possible a través de l’ensenyament de la història afavorir el diàleg intercultural i aprendre a valorar la història i la cultura dels altres, a més de la pròpia?

El tractament que proposem en la nostra recerca es basa en les aportacions de la recerca sobre els resultats d’un enfocament de l’ensenyament de la història, en el nostre cas aplicats a la història de Catalunya, que fomenta el pensament històric dels joves immigrants, i desenvolupa la seva consciència històrica, les seves competències culturals i la seva ciutadania democràtica.

Publicacions derivades de la investigació       

• González Monfort, Neus – González, Paula – Henríquez, Rodrigo – Llobet, Cecília – Pagès, Joan – Santisteban, Antoni (2006) “El desarrollo de habilidades de pensamiento histórico en los jóvenes inmigrantes a través de la enseñanza de la historia de Catalunya”. A: Colloque international des Journées d’études didactique de l’histoire et de la géographie (JED) <Apprentissages des é`lèves et pratiques enseignantes en histoire et en geographie, nouvelles perspectives de recherche>. Reims: IUFM Champagne-Ardenne.
• González Monfort, Neus – Henríquez, Rodrigo – Pagès Joan (2007) “Le développement de compétences de pensée historique chez des élèves immigrants au moyen de l’histoire de la Catalogne”. A: Colloque annuel international des didactiques de la géographie et de l’histoire «Théories et expériences dans les didactiques de la géographie et de l’histoire : la question des références pour la recherche et pour la formation». Valenciennes: Centre IUFM de Valenciennes-Université de Lille.
• Henríquez, Rodrigo – González Monfort, Neus (2007) “¿Qué saben los jóvenes inmigrantes sobre la historia de su país y la historia de Cataluña? Sentido histórico y representaciones de la historia”. A: Taula d’història. Seminari Internacional de Didàctica de la Història. Barcelona: Universitat de Barcelona.
• González Monfort, Neus – Henríquez, Rodrigo – Pagès Joan (2008) “Enseñanza y aprendizaje de la historia en contextos interculturales. Una experiencia de investigación y aplicación didáctica con consecuencias curriculares”. A: ÁVILA, R.M.- CRUZ, A.- DÍEZ, M.C. (eds., 2008) Didáctica de las Ciencias Sociales, Currículo escolar y Formación del profesorado. La didáctica de las Ciencias Sociales en los nuevos planes de estudio. Jaén: La casa del libro. (ISBN: 978-84-691-0631-0 / DL: Gr-557/08).