2006 ARIE 10022

El desenvolupament de competències bàsiques de pensament històric en els joves a través de l’ensenyament de la història de Catalunya

Material generat a partir de la recerca: 

Podem conviure persones de diferents cultures? 

Les migracions, un fenòmen nou? 

OBJECTIUS

Objectius i competències

Els supòsits inicials d’aquest curs són:

  • L’aprenentatge de la història està determinat, en gran mesura, pel grau de desenvolupament de les competències comunicatives (orals i escrites).
  • L’ensenyament de la història consisteix en proporcionar als estudiants eines conceptuals i narratives perquè puguin donar sentit al passat i comprendre el present.
  • El desenvolupament de competències interculturals, a través de la història (i la història de Catalunya), hauria de posar Accent en la manera com els estudiants s’apropien del discurs històric i de com aquest s’organitza i s’expressa de forma oral i escrita.

Objectius de la recerca

  • Identificar i analitzar les estratègies i dificultats dels estudiants per establir relacions temporals.
  • Identificar i analitzar les estratègies històrico-narratives (de contingut i de forma) que utilitzen els estudiants per construir i emetre judicis històrics.
  • Identificar i analitzar la forma com els estudiants organitzen els elements del discurs històric i la manera com causalitzen un fet històric.

Objectius generals de les UD

  • Utilitzar comparacions i diferenciacions històriques.
  • Utilitzar (com a mínim 5) connectors lingüístics que permetin establir les comparacions i les diferenciacions històriques.
  • Utilitzar frisos cronològics on s’expliciti la diferenciació temporal.
  • Utilitzar esquemes conceptuals que sintetitzin i jerarquitzin els principals elements conceptuals.
  • Expressar judicis en primera persona (singular o plural).
  • Construir judicis argumentats.
  • Construir el discurs històric a partir de la “narració causal” (personatges, quasipersonatges, intencions, accions, causes i conseqüències).

Les competències que volem desenvolupar són:

  • Competències d’orientació històrica (són aquelles que permeten establir diferències temporals entre passat i present, a partir d’identificar i definir diferències i similituds -canvis i continuïtats- en un contínuum temporal).
    • Descriptors: comparar, diferenciar i contextualitzar.
  • Competències  d’empatia històrica o intertextualitat (són aquelles que afavoreixen l’anàlisi i síntesi i permeten construir i emetre judicis històrics argumentats).
    • Descriptors: posar-se en el lloc de l’altre, opinar i argumentar.
  • Competències  narratives (són aquelles que fomenten la comunicació -oral i escrita- i que organitzen els diferents elements del discurs històric -la causalitat-).

MARC TEÒRIC

Projecte

Descriptors: organitzar, explicar i jerarquitzar.

La preocupació per ensenyar una història que tingui sentit i significativitat per tot l’alumnat dels centres d’ensenyament secundari i que contribueixi a una formació per la ciutadania democràtica, ha estat i és comú en la majoria de països europeus. En les societats multiculturals -i la catalana ja ho és!- és habitual preguntar-se sobre:

  • quina història s’ha d’ensenyar per fer possible la convivència de diverses cultures, ètnies i religions,
  • quina història s’ha d’ensenyar en aquells centres i aquelles aules on l’alumnat immigrant té una presència rellevant,
  • com podem relacionar la història del país d’acollida i la història del país de procedència, per tal de facilitar la construcció de les identitats personals i socials,
  • quin paper tenen els aprenentatges històrics realitzats al país d’origen com a elements facilitadors o obstaculitzadors en la construcció de la consciència històrica de l’alumnat.

Aquests interrogants cal tenir-los en compte i cal indagar en ells, ja que sap que els factors culturals intervenen en el procés d’aprenentatge i en el comportament dels joves.

Tenint en compte aquestes qüestions, la nostra intenció és investigar com donar resposta a les preguntes següents:

  • Quin coneixement tenen els joves immigrants de la història i la cultura del país d’acollida, en el nostre cas, de Catalunya? I de la història en general?
  • Quina influència tenen els factors culturals a l’hora d’estudiar una història que no ha estat seva fins ara?
  • Com pot l’ensenyament de la història contribuir en la convergència entre la seva història i la seva cultura -les seves històries i cultures- i la història del país d’acollida?
  • És possible afavorir el diàleg intercultural a través de l’ensenyament de la història i aprendre a valorar la història i la cultura d’altres, a part de la pròpia?

El tractament que proposem en la nostra investigació es basa en les aportacions de la recerca sobre els resultats d’un enfocament de l’ensenyament de la història, en el nostre cas aplicat a la història de Catalunya, que fomenta el pensament històric dels joves immigrants i desenvolupa la seva consciència històrica, les seves competències culturals i la seva ciutadania.

Al mateix temps, sabem molt poc sobre les idees i concepcions històriques que tenen els alumnes que s’incorporen als centres i com aquestes concepcions es modifiquen o no, durant l’escolarització que reben als països d’acollida. Els primers indicis d’investigacions realitzades al Canadà i a Europa (Jewsiewick & Létourneau; 1998b 1998b, Tutiaux-Guillon:2003, von Borries 2006, Henríquez 2003) indiquen que els alumnes immigrants desenvolupem un sentit històric que incorpora tant les representacions del país d’origen com les del país d’acollida, en el que destaquen alguns buits o discontinuïtats històriques producte de la superposició de valors, creences i relats històrics de diferents històries nacionals: les del país d’origen i les del país d’acollida.

  • González, N.- Henríquez, R.- Pagès, J.- Santisteban, A. (2008) “Empathie historique pour un présent en mutation. L’enseignement et l’apprentissage de la compréhension historique à travérs une expérience didactique”. A: Colloque International des  didactiques de la géogrphie, de l’histoire et de l’éducation à la citoyenneté. Enjeux du monde, enjeux d’apprentissage. Nantes: IUFM des Pays  de la Loire.
  • González, N.- Henríquez, R.- Pagès, J.- Santisteban, A. (2009, en premsa) “El aprendizaje de la empatía histórica en educación secundaria. Análisis y proyecciones de una investigación sobre la enseñanza y el aprendizaje del conflicto y la convivencia en la edad media. A: XX Simposio Internacional de Didáctica de las Ciencias Sociales- 1er. Convenio Internacional Italo-Español de Didáctica de las Ciencias Sociales. La educación de la ciudadanía europea y la formación del profesorado. Un proyecto educativo para la “estrategia de Lisboa”. Bolonia: Asociación Universitaria de Profesores de Didáctica de las Ciencias sociales-Centro Internazionale di Didattica della Storia e del Patrimonio.