2008 ARIE 00015

L’ensenyament i l’aprenentatge de 
la Història de Catalunya en contextos interculturals. 
El desenvolupament de competències de 
pensament històric a l’ESO

Material generat a partir de la recerca: 

Per què van marxar? Causes de l’exili 

OBJECTIUS

Objectius i finalitats

La majoria d’alumnes d’ESO tenen dificultats per aprendre història. Sembla que una de les causes pot ser l’existència de discontinuïtats narratives en el seu coneixement històric. Aquestes discontinuïtats no només es troben en el propi passat, sinó que moltes vegades són degudes a una falta de vinculació entre el passat i el present.

La construcció del vincle entre passat i present és fonamental si es volen desenvolupar habilitats de pensament històric que permetin conèixer el passat i comprendre el present. La discontinuïtat no és només de caràcter conceptual, sinó que també ho és narrativa, ja que molts alumnes són incapaços d’incloure els nous coneixements històrics en una trama significativa. En definitiva, és necessari disposar d’un contínuum narratiu que faciliti un aprenentatge històric significatiu.

L’existència de les discontinuïtats narratives planteja un repte important en l’ensenyament de la història: la selecció dels continguts. Sembla que triar uns continguts que tinguin relació amb el present o amb els problemes del present, facilita l’ús de l’empatia personal i de l’experiència històrica personal, que es converteixen en estratègies molt interessants i útils per afavorir la construcció de narratives.

A més de l’ús de l’empatia i l’experiència personal, sembla que l’ús de llenguatges narratius (audiovisuals i argumentals) també facilita que l’alumnat desenvolupi competències pròpies del coneixement històric. La construcció de narratives històriques que inclouen l’explicació causal i la interpretació històrica afavoreixen el desenvolupament d’una consciència històrica, necessària per a l’educació per a la ciutadania.

La recerca que pretenem iniciar aquest proper curs (2008-2009) té com a finalitat:

* Elaborar una proposta per a l’ensenyament de la història que afavoreixi:

a) el desenvolupament de la consciència històrica (capacitat per a produir interpretacions i narracions històriques que relacionin diferents nivells de la comprensió històrica i de vinculació temporal mitjançant explicacions complexes),
b) el desenvolupament de competències narratives (capacitat per a construir discursos històrics complexos que puguin servir de base per explicacions històriques vàlides tant per al passat com per al present), i 
c) l’adquisició d’eines conceptuals i procedimentals per a la comprensió d’alguns moments significatius de la història de Catalunya.

Els objectius de la recerca són:

  • Descriure i valorar les principals problemàtiques de l’aprenentatge històric de l’alumnat de l’ESO.
  • Identificar i concretar quins són els llenguatges que faciliten la construcció de la narrativa històrica en els joves.
  • Dissenyar i experimentar unes unitats didàctiques sobre alguns fets i processos rellevants de la història de Catalunya i analitzar-ne i valorar-ne els resultats.
  • Valorar els resultats de les unitats didàctiques i elaborar indicadors avaluatius que desenvolupin les competències bàsiques de l’àmbit social, especialment aquelles relacionades amb la narrativa històrica per a l’explicació i comprensió del passat.
  • Transferir les aportacions de la investigació a la formació de les competències interculturals del professorat en didàctica de les ciències socials.
  • Establir els criteris que afavoreixin el disseny de materials didàctics per al desenvolupament de competències narratives històriques centrades en l’explicació causal i la comprensió del passat, i en el desenvolupament de la consciència històrica de l’alumnat i d’aquelles competències que la fomenten com la competència ciutadana i intercultural.
  • Identificar quines són les representacions escrites o audiovisuals que afavoreixen el desenvolupament de les competències narratives històriques.
  • Identificar el tipus de fets i fenòmens històrics més adients per afavorir el desenvolupament de la consciència històrica de l’alumnat d’ESO.
  • Validar un model curricular, a partir de l’experimentació de dues unitats didàctiques, que articuli el desenvolupament de la comprensió històrica a partir de les competències bàsiques i de l’ús de narratives.
  • Analitzar i avaluar els resultats de les unitats didàctiques, així com elaborar indicadors avaluatius d’activitats que desenvolupin les competències bàsiques, especialment aquelles relacionades amb l’educació per a la ciutadania.

Els objectius didàctics dels materials que pretenem dissenyar són:

  • Desenvolupar habilitats de comprensió i interpretació històrica, posant èmfasi en dues formes de representació: les representacions escrites (textos narratius històrics) i representacions audiovisuals (argumentals i còmics).
  • Elaborar arguments i judicis històrics amb referències explícites que indiquin empatia o posar-se en el lloc de l’altre.

Aquests objectius es vinculen amb la millora dels resultats de l’àrea de ciències socials, geografia i història, ja que impulsen innovacions didàctiques centrades en les competències bàsiques i, en particular, en les competències narratives. A més, es planteja indagar sobre els continguts històrics que poden ajudar a comprendre els fenòmens migratoris actuals, la necessitat d’un diàleg i d’una convivència intercultural i desenvolupar una consciència ciutadana democràtica.

Les unitats elaborades així com els resultats de les recerques prèvies i de la seva experimentació s’oferiran al professorat a partir de la construcció d’un web oberta a tot el professorat de ciències socials, geografia i història de Catalunya i al de les aules d’acollida.

MARC TEÒRIC

Projecte

Aquest projecte d’investigació com a renovació de la convocatòria 2005ARIE i 2006AIRE- continua inserint-se en una línia de recerca que pretén tenir en compte les aportacions de l’ensenyament de la història en contextos multiculturals, la construcció d’identitats i la formació de la ciutadania democràtica. A més, es basa en una concepció de l’ensenyament de la història que fomenta el desenvolupament de la consciència històrica i de les competències narratives.

El projecte està començant a donar resposta a una necessitat que ens van fer arribar professors i professores de ciències socials, geografia i història i responsables d’aules d’acollida de centres del nostre entorn: la inexistència de material adequat sobre la història i la cultura catalana per utilitzar en l’ensenyament dels joves en aules multiculturals.

La voluntat d’aquests dos cursos (2006-2007 i 2007-2008) ha estat la de dissenyar uns materials que tinguin sentit i significat per a tot l’alumnat dels centres d’ensenyament secundari de Catalunya i que contribueixi a la seva formació d’una ciutadania democràtica. 

En societats com la catalana, que es caracteritzen per la multiculturalitat, és habitual preguntar-se sobre quina història convé ensenyar per afavorir la convivència de grups i persones de cultures, ètnies i religions diverses, quines relacions es poden establir entre la història del país d’acollida (Catalunya) i la història dels països de procedència i quin pes tenen en la construcció de les identitats individuals i col·lectives.

El primer curs (2006-2007) vam centrar la recerca fonamentalment en esbrinar quin paper juguen els aprenentatges històrics que té l’alumnat nouvingut com a facilitadors o com obstacles per a la construcció de la seva consciència històrica. La finalitat era esbrinar quins aprenentatges havien construït en el seu país d’origen i com els relacionen amb els nous aprenentatges històrics que estan aprenent a Catalunya.

El segon curs (2007-2008) hem centrat la recerca bàsicament en comprovar com els joves construeixen narratives històriques i utilitzen aquests aprenentatges per analitzar la realitat multicultural i complexa de la societat catalana passada i actual- i com aquestes anàlisis les fan des de: els estereotips generalitzats, les empaties quotidianes, les empaties històriques o les empaties històriques i contextuals. Les narratives les havien de construir a partir de: a) identificar i comparar les diferències i similituds entre la història i les experiències històriques pròpies amb la d’altres llocs i persones, i b) elaborar textos interpretatius des de l’empatia. 

Aquest curs (2008-2009) pretenem aprofundir en com facilitar que els joves construeixin les seves narratives històriques per afavorir el desenvolupament de la seva consciència històrica i social. A partir dels resultats obtinguts en els dos cursos anteriors, considerem que cal introduir altres llenguatges (diferents als que habitualment hi ha en els llibres de text) que facilitin l’elaboració de discursos orals i escrits i que permetin amb més facilitat elaborar les seves narratives: el còmic i l’audiovisual. La finalitat és aconseguir que superin les discontinuïtats narratives existents, tant els joves nouvinguts com els que no ho són.

PUBLICACIONS