La Llei 19/2013 té caràcter bàsic en la major part del seu articulat (regula les obligacions de publicitat activa, els aspectes essencials del dret d’accés a la informació pública i el procediment per a fer-lo efectiu), tot i que això no impedeix que les lleis autonòmiques puguin entrar a regular qüestions no abordades pel legislador estatal i que, en relació amb la regulació bàsica, es puguin introduir previsions que resultin més favorables a la transparència.
En aquest sentit, cal remarcar que la Llei catalana 19/2014 va més enllà de la Llei bàsica estatal 19/2013, no només pel que fa a les matèries regulades –la Llei estatal no regula el govern obert i l’abast de les normes sobre bon govern és molt més limitat–, sinó també pel que fa al contingut de les obligacions de publicitat o el règim d’infraccions i de sancions, més extensos en la Llei catalana que en la Llei estatal.
Quant a la seva aplicabilitat, sense prejudici del caràcter bàsic de la llei estatal, a Catalunya s’ha d’aplicar la Llei 19/2014, tot i que en el text de la Llei hi hagi algunes petites discrepàncies en quant, per exemple, a terminis. Amb caràcter general, la llei catalana resulta més completa i favorable a la transparència.