Nancuante explica que l’educació xilena ha invisibilitzat per molt temps a les i els afrodescendents i aimara en l’educació, impedint a les noves generacions conèixer i reconèixer aquests pobles inserits a Xila, potenciant una educació eurocèntrica i androcèntrica, exaltant la producció intel·lectual euroamèrica, relegant el pensament del Sud i el continu diàleg intercultural i multicultural.
És així com s’ha treballat en una investigació centrada en el paradigma crític de caràcter qualitatiu mitjançant la recopilació d’informació a través d’entrevistes, qüestionaris i focus group dels estudiants, líders i líders, docents aimares i afrodescendents de l’assignatura d’Història i Ciències Socials per conèixer i comprendre els seus orígens, interpretar-los i analitzar el valor educatiu d’ambdues cultures des del punt de vista de la identitat i què els agradaria que s’ensenyés.