Metodologia
El projecte aporta un model metodològic al nostre parer rigorós, innovador i adequat per a l’avaluació de les polítiques públiques d’impuls de la societat de la informació a Espanya, estructurat en set categories analítiques : 1) la pertinència, 2) l’efectivitat; 3) la coherència; 4) la permanència; 5) l’eficàcia, 6) l’impacte, i 7) l’eficiència. Aquest model permet avaluar el desenvolupament dels instruments polítics de promoció de les TIC des de la seva formulació, definició i disseny, fins a les seves conseqüències i impactes a curt i mitjà termini.
Mitjançant una cartografia dels principals objectius, actuacions, resultats i impactes, i de les seves interaccions mútues, es pot determinar la complexitat i les interrelacions que plantegen la implementació d’una política. Això significa que una multitud de vincles de causa i efecte poden ser demostrats i, per tant, és possible platejar un nombre important de preguntes en l’avaluació. Per tal de preveure una política d’avaluació, és útil descriure aquesta complexitat ja en la fase preparatòria d’un pla d’acció. Això pot ajudar a identificar, de manera preliminar, els efectes més importants, les vies i els obstacles per a l’èxit de la política que, per tant, poden ser considerats com a elements prioritaris a ser examinats a través de l’avaluació.
El resultat d’aquest enfocament metodològic constitueix el mapa dels criteris d’avaluació, els indicadors i les dades apropiades a aquests criteris i les hipòtesis i els factors de risc aplicables. El marc lògic utilitzat incorpora la complexitat dinàmica dels actuals programes d’impuls a les TIC, incloent els diferents nivells, el mesurament del comportament, els factors de risc externs, etc., Sense ser dependents d’ells.
La metodologia es basa en una combinació d’informació mètrica o quantitativa i criteris de valoració d’acord amb els estàndards d’avaluació consensuats per les principals institucions internacionals.
Els set criteris proposats per a l’avaluació són els següents:
1) Pertinència de l’acció estudiada . Es tracta de precisar si els objectius explícits estan adaptats a la naturalesa o als problemes que suposadament han de solucionar-se. En aquest apartat el fonamental és saber si l’instrument polític s’inscriu en un pla director a nivell departamental, si es parteix d’un diagnòstic, si es va realitzar una actualització del diagnòstic o es va reorientar el projecte en funció del mateix, si es va realitzar una enquesta específica sobre les necessitats i interessos dels col.lectius que han beneficiar-se amb l’actuació, i si hi ha enquestes generals sobre les necessitats de les llars i les empreses.
2) Efectivitat o les circumstàncies de la implementació del projecte . Es tracta d’un criteri operatiu sobre el gestor del projecte, basat en el grau de realització dels treballs al final del procés d’execució, en el respecte dels terminis (proporció de tasques efectuades en la data final prevista i diferència entre el final previst i el final efectiu dels treballs), i en els possibles sobrecostos del projecte com a percentatge del cost total.
3) Eficàcia o relació entre els objectius del projecte i els resultats constatats . En primer lloc es verificarà si ha transcorregut el temps necessari per a obtenir resultats i d’aquesta manera s’ha d’establir la comparació entre els objectius del projecte i els resultats constatats. En cas contrari, es compararan els resultats obtinguts amb els resultats esperats. S’avaluen aquí aspectes com la cobertura territorial de la iniciativa (a nivell de les llars, les empreses i les institucions públiques); l’interès col.lectiu pels béns i serveis promoguts (catàlegs, tarifes, enquestes de satisfacció d’usuaris, etc.); i la disponibilitat de serveis innovadors.
4) Impacte socioeconòmic de les intervencions públiques. És important separar els efectes de la política en si mateixa dels resultants d’una tendència socioeconòmica general. L’avaluació es centra aquí en el terreny dels usos: evolució dels usos en els particulars, evolució dels usos en les empreses; desenvolupament de les empreses locals gràcies a les TIC (progrés del nombre d’empreses locals en el sector TIC i evolució de l’ocupació local en aquest sector, per exemple), i desenvolupament dels usos de les TIC per les administracions locals.
5) Permanència o durabilitat dels efectes observats. Es tracta de determinar si el projecte va generar una estructura estable o si només va impulsar iniciatives capaces de prolongar i desenvolupar-se després del final de la intervenció pública . Dos elements són claus per a considerar aquest aspecte: els escenaris previstos a curt i mitjà termini, i el potencial prospectiu de les iniciatives públiques.
6) Eficiència or elació entre els mitjans posats en marxa i els resultats constatats. En aquest cas es tracta de determinar si la intervenció política permet aprofitar al màxim els recursos públics. Ha de constatar si s’utilitzen les infraestructures ja existents i si els diferents projectes públics promoguts en un mateix territori són coherents. També adquireix una importància especial l’anàlisi de costos i beneficis.
7) Coherència o compatibilitat entre els objectius perseguits per la col.lectivitat i la correspondència entre aquests objectius i els mitjans mobilitzats per assolir-los. Aquest criteri necessita una anàlisi qualitativa que permeti determinar l’adequació entre els objectius de desenvolupament a mitjà i llarg termini i el cost de les accions empreses. Es tracta, per tant, d’establir si la col.lectivitat pot aconseguir simultàniament tots els objectius plantejats per la política implementada i si es van emprar els mitjans suficients o adequats per a això.